Contador es queda sol al capdavant del Giro després d'una extraordinària contrarellotge

En els cims de les més llegendàries muntanyes els més grans entre els corredors han de presentar-se en solitari, conquistar-les; tots a la seva estela, tots rendint honors als campions. En una època en què les contrarellotges semblen haver passat a millor vida en les carreres de tres setmanes, on resulta estrany, com un pop en un garatge, trobar-se amb una de gairebé 60 quilòmetres ni més ni menys que al Giro, els amos del ciclisme, Alberto Contador per descomptat, també han d'actuar com si escalessin a les serralades. Ells, rodant en solitari, han de deixar els rivals a minuts de distància, córrer més ràpids que ells i demostrar-los que en aquesta especialitat és on es guanyen carreres i on s'han de fer fins i tot més diferències que als cims. I, si no, només és necessari obrir el llibre de la història i llegir el que feia Miguel Induráin als anys 90.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Contador, aquest dissabte, s'ha comportat com els grans líders, com els genis del ciclisme, com aquells corredors que només apareixen una vegada cada dècada, com els campions del passat que tan bé es movien en el noble art, ara gairebé oblidat, de les contrarellotges: Fausto Coppi, Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Induráin. A altres ni se'ls ha d'anomenar. El ciclisme viu ara pendent d'un nou disseny d'etapes, arribades explosives, que solen donar grans registres d'audiència. Però quan hi ha contrarellotges s'han d'aprofitar. Les 'cronos' serveixen per castigar els rivals, per apartar-los de la lluita pel jersei d'honor sigui rosa, groc o vermell, i sobretot per fer-los mal psicològicament, com ha fet Contador amb Fabio Aru, al qual ha pres la maglia 'rosa' i al qual ha desplaçat a la segona plaça de la general, ni més ni menys que a 2.26 minuts de distància. No obstant, amb tota l'alta muntanya, amb les Dolomites, amb la resta dels Alps, per molt bel·licós que hagi sigut fins ara el conjunt Astana, el d'Aru, el de Mikel Landa, desplaçat de la tercera a la setena plaça de la general, després de l'exhibició del corredor espanyol l'únic lògic és que es preguntin on i com es pot atacar Contador.

Seria una bogeria amb tot el que falta (aquest diumenge Madonna vaig donar Campiglio i dimarts el Mortirolo, entre altres grans obstacles) dir que aquest Giro està sentenciat en favor de Contador. Però sí que és lògic afirmar que el panorama que se li presenta al madrileny és tan excepcional, sense necessitat d'atacar ni d'arriscar, amb la possibilitat de regular i controlar, que bé pot prendre's aquestes últimes etapes amb el suficient assossegament per afrontar-les pensant en el Tour. Ni en el millor dels somnis.