La Generalitat destinarà 6.000 milions d'euros a l'orientació de l'economia cap a la vida i a la digitalització

La lluita contra la Covid-19 i les seves conseqüències són de màxima prioritat per al govern de la Generalitat de Catalunya. Per garantir una resposta eficaç a la crisi de la Covid-19, i que arribi a tots els col·lectius afectats, la Generalitat ha mobilitzat instruments per a l’actuació d’emergència sanitària, i per a la posterior reactivació econòmica i social. En aquesta última ha posat en marxa el ‘Pla per a la reactivació econòmica i protecció social’, gestionat per una comissió especialitzada encarregada de la seva elaboració. 

Es tracta d’un document destinat a guiar l’acció de govern durant els pròxims mesos, i amb els objectius de reduir les desigualtats socials accentuades per la Covid-19, reforçar la capacitat productiva i la capacitat del sistema sanitari i sociosanitari i accelerar la transició cap a un model econòmic sostenible i resilient. 

Aquest document contempla 20 grans projectes alineats en un total de cinc eixos d’actuació: 

1. Economia per a la vida, per oferir igualtat d’oportunitats
2. Digitalització, per impulsar el desenvolupament tecnològic
3. Societat del coneixement, relacionat amb la investigació 
4. Transició ecològica, garantint el creixement basant-se en un ús eficient dels recursos
5. Eix transversal, que incorpora mesures sobre la perspectiva de gènere o la internacionalització

En total, el pla consta de 145 actuacions agrupades en 20 projectes tractors i valorades en 31.765 milions d’euros. Del cost total, està previst que s’inverteixin 2.760 milions d’euros durant aquest any per a actuacions immediates, mentre que la resta s’invertiran en projectes de caràcter estratègic a mitjà i llarg termini, fins al 2032.

Més de 5.000 milions per a l’economia de la vida

Les conseqüències socioeconòmiques i sanitàries de la Covid-19 mostren la vulnerabilitat del model econòmic en el qual vivim. La crisi sanitària ha posat de manifest la necessitat d’orientar el sistema econòmic cap a una economia al servei de les persones, és a dir, una economia per a la vida.

Alguns dels elements clau d’aquest model centrat en la vida de les persones són el sistema sanitari i sociosanitari, el sistema alimentari, els serveis a les persones i la cultura, entre d’altres. Així doncs, l’economia per la vida ha de proveir els ciutadans de salut, cures, aliments, educació, protecció social, vivenda i cultura. Subprojectes d’aquest eix:

• Pla de foment de la innovació en salut (2020-25). La crisi de la Covid-19 ha evidenciat quins són els reptes del país i les necessitats del sistema d’innovació en salut que es necessiten abordar amb mesures urgents i necessàries perquè el país estigui preparat per a futures crisis sanitàries. 240,50 milions d’euros.
• Bioeconomia i transformació del sector agroalimentari, forestal i marítim (2020-21). S’estructura en diversos àmbits, el primer es dirigeix a aconseguir un model alimentari plenament sostenible, que adapti la producció primària als nous reptes derivats de les agendes globals. 3.331,10 milions d’euros.
• Qualitat assistencial amb garanties i reconeixement cap als professionals (2020-25). Se centra a treballar en el creixement de les estructures públiques perquè puguin vetllar perquè es garanteixi la qualitat assistencial i, també, en la millora del sistema de preus i tarifes que pugui revertir en la millora de condicions, especialment salarials, dels col·lectius professionals. 92,42 milions d’euros.
• Reactivació del consum, manteniment de l’oferta productiva (2020-32). Per fomentar una bona reactivació del teixit empresarial, és necessari formar i atraure talent, crear, reinventar actuals activitats econòmiques i atraure empreses tractores. 179,73 milions d’euros.
• Inclusió social, acompanyament, autonomia i integració laboral (2020-25). Proposa una sèrie de mesures per fer el seguiment i una atenció especial a tots els col·lectius que, a causa de la crisi de la Covid-19, han vist agreujats els seus condicionants socials prepandèmia. Els errors de l’anterior crisi econòmica, que va revertir en crisi social, no es poden reproduir en la recuperació econòmica de l’actual crisi sanitària. 783,44 milions d’euros.
• Cultura: base del benestar i l’economia creativa (2020-25). El projecte consisteix en una estratègia conjunta perquè la cultura sigui un vector de desenvolupament territorial i local i un dels eixos de recuperació econòmica de Catalunya. Es basa en els sectors culturals de més rellevància i projecció sobre la geografia catalana. 383,45 milions d’euros.

Prop de 1.000 milions d’euros per a la digitalització

El progrés tecnològic és un dels aspectes determinants del creixement econòmic a llarg termini. Durant la crisi de la Covid-19 les eines digitals han permès reduir l’abast de la parada de l’activitat econòmica derivada de les mesures de confinament decretades per contenir la propagació de l’epidèmia. 

El canvi que la revolució digital està suposant per a la societat i l’economia és de gran magnitud i complexitat, però és necessari que en els pròxims mesos i anys es consolidin i ampliïn els avenços fets en l’àmbit digital en els últims mesos. Així ho ha posat de manifest també la Comissió Europea, que ha establert la transició digital com un dels pilars de la recuperació europea. Subprojectes d’aquest eix:

• Pla d’Educació Digital de Catalunya (2021-25). Té per objectiu contribuir al desenvolupament de les competències digitals que els ciutadans i les ciutadanes necessiten per viure i treballar en una societat caracteritzada per les transformacions i els canvis accelerats derivats de les mateixes tecnologies. 184,77 milions d’euros.
• Digitalització dels sectors productius i competències digitals (2021-32). La digitalització implica posar a disposició dels agents les tecnologies necessàries que donin recolzament a aquest flux d’informació i treball cooperatiu. Eines de connectivitat noves o renovades i liderades. 497,37 milions d’euros.
• Territoris, ciutats intel·ligents (2020-25). El Govern aposta pel fet que Catalunya sigui un territori vertebrat amb infraestructures digitals i ciutats intel·ligents. La xarxa pública de fibra òptica d’alta capacitat és una infraestructura estratègica per al territori. 263,88 milions d’euros.
• Tecnologies digitals avançades (2020-25). És necessari l’impuls d’un programa específic d’investigació i innovació en tecnologies digitals avançades, que generi sinergies i col·laboracions per potenciar la seva activitat i establir una visió conjunta de país en el desenvolupament d’aquestes tecnologies digitals, que també doni resposta als reptes tecnològics associats al desenvolupament d’una nació digital. 33,30 milions d’euros.

Fortaleses i debilitats del sistema

La crisi sanitària ha fet evidents debilitats derivades de la mateixa afectació directa de la Covid-19 i debilitats estructurals més vinculades al model productiu i al progrés social en un sentit ampli.

Notícies relacionades

Els negocis tancats per la Covid-19 podran pagar la meitat del lloguer mentre durin les mesures sanitàries

La llei que rebaixa i congela el preu dels nous contractes de lloguer compleix un mes en vigor

Entre les debilitats estructurals més vinculades al model productiu, és necessari destacar la precarietat del mercat laboral, i una taxa d’atur estructural elevada, de molt recorregut de millora en les polítiques actives d’ocupació; la vulnerabilitat financera més gran de les empreses petites davant xocs econòmics; l’elevada dependència del turisme i sectors vinculats; l’excessiva dependència també dels mercats exteriors i de les cadenes de producció globalitzades en aprovisionaments essencials; el pes destacable de sectors en dificultats derivades de canvis en els patrons de consum i els nous requeriments ambientals, com la indústria de l’automoció, i una productivitat baixa, comparada amb el nostre entorn, sobretot de les empreses més petites. 

Les bases del creixement econòmic i el benestar social del país en els pròxims anys depenen en gran part de com les llars, les vivendes i les diferents autoritats econòmiques i socials afrontin aquest conjunt de debilitats o reptes. És necessària una resposta política econòmica a l’altura per mantenir ocupació, empreses, rendes i benestar social. Aquesta resposta, però, ha de vetllar per la sostenibilitat en un sentit ampli: sostenibilitat en el pla econòmic, social, ambiental i fiscal.