El pla de reactivació econòmica de la Generalitat contempla una recuperació verda i aposta pel coneixement

La lluita contra la Covid-19 i les seves conseqüències són de màxima prioritat per al govern de la Generalitat de Catalunya. Per garantir una resposta eficaç a la crisi de la Covid-19, i que arribi a tots els col·lectius afectats, la Generalitat ha mobilitzat instruments per a l’actuació d’emergència sanitària, i per a la posterior reactivació econòmica i social. En aquesta última ha posat en marxa el ‘Pla per a la reactivació econòmica i protecció social’, gestionat per una comissió especialitzada encarregada de la seva elaboració. 

Es tracta d’un document destinat a guiar l’acció de govern durant els pròxims mesos, i amb els objectius de reduir les desigualtats socials accentuades per la Covid-19, reforçar la capacitat productiva i la capacitat del sistema sanitari i sociosanitari i accelerar la transició cap a un model econòmic sostenible i resilient. 

Aquest document contempla 20 grans projectes alineats en un total de cinc eixos d’actuació: 

1. Economia per a la vida, per oferir igualtat d’oportunitats
2. Digitalització, per impulsar el desenvolupament tecnològic
3. Transició ecològica, garantint el creixement partint d’un ús eficient dels recursos
4. Societat del coneixement, relacionat amb la investigació
5. Eix transversal, que incorpora mesures sobre la perspectiva de gènere o la internacionalització

En total, el pla consta de 145 actuacions agrupades en 20 projectes tractors i valorades en 31.765 milions d’euros. Del cost total, està previst que s’inverteixin 2.760 milions durant aquest any per a actuacions immediates, mentre que la resta s’invertiran en projectes de caràcter estratègic a mitjà i llarg termini, fins al 2032.

Prop de 16.000 milions per a la transició ecològica

La Comissió Europea ha emfatitzat la necessitat d’una recuperació verda que posi el focus en la neutralitat climàtica i els objectius mediambientals. La reactivació de l’economia catalana ha de ser compatible amb la neutralitat climàtica. Perquè sigui així és necessari disposar d’infraestructures d’energia renovable i d’una estratègia ambiciosa per a la mobilitat sostenible, com també és necessari desenvolupar l’economia circular i l’eficiència energètica. Subprojectes d’aquest eix: 

• Acció climàtica (2020-32). Les propostes reconsideren els actuals models urbans i plantegen mesures per a la transformació del teixit urbà i residencial per fer-lo més sostenible, així com per produir energia neta. 6.330,8 milions d’euros. 
• Automoció i mobilitat sostenible (2021-32). És necessària una modernització i millora contínua que afavoreixi la millora de la funcionalitat de les vies, així com la reducció de la sinistralitat. Les empreses necessiten una xarxa d’infraestructures que asseguri la mobilitat dels seus treballadors i de les seves mercaderies i que afavoreixi la seva competitivitat. 5.877,30 milions d’euros. 
• Economia circular (2021-32). S’entén l’economia circular com un sistema d’aprofitament de recursos on preval la reducció, la reutilització i el reciclatge. Es tracta de fer sostenible el model productiu, perquè el valor dels productes, els materials i els recursos es mantinguin a l’economia el major temps possible i es redueixi al mínim la generació de residus. 1.199,9 milions d’euros. 
• Vivendes i eficiència energètica (2020-32). En aquest projecte no només s’aborda l’ús eficient de l’energia i dels recursos en la construcció i la renovació d’edificis, sinó també en les propostes de millora urbana i de desenvolupament de l’accés a la vivenda. Aquesta proposta implicaria tant el parc privat com el parc de la Generalitat de vivendes públiques o edificis i instal·lacions on es desenvolupa la seva activitat. 3.270,30 milions d’euros. 

Societat del coneixement: 5.700 MILIONS

La crisi derivada de la Covid-19 ha evidenciat el paper central del coneixement en l’elaboració d’una estratègia per a la reactivació econòmica de Catalunya. La sortida de la crisi sanitària passa necessàriament per solucions innovadores que permetin trobar tractaments eficaços o, en el millor dels casos, desenvolupar una vacuna. D’altra banda, l’entorn laboral que deixa la pandèmia requerirà reforçar l’ocupabilitat de les persones per reconduir les carreres professionals dels treballadors i treballadores dels sectors més afectats. Subprojectes d’aquest eix:

• Investigació i foment de la innovació (2021-32). El projecte passa per enfortir el sistema de generació de coneixement i innovació publicoprivat, i generar teixit econòmic basat en el valor afegit a través de la transferència tecnològica, la creació de noves empreses de base tecnològica, el finançament de compra pública innovadora, el talent i invertint en grans projectes tractors tecnològics, acceleradores i ‘hubs’ d’innovació que donin resposta als reptes de present i de futur de Catalunya. 3.248,20 milions d’euros. 
• Excel·lència del sistema universitari (2020-32). Aquesta estratègia implica un recolzament amb més recursos estables en el finançament de l’educació superior alhora que l’impuls de les polítiques científiques i d’innovació ha de ser, a més, pensat per a a tot Catalunya. 2.401,0 milions d’euros. 
• Garanties al dret subjectiu de l’ocupabilitat de les persones (2020-25). És necessari impulsar mesures que preservin el major nombre d’empreses possible, perquè aquesta crisi, per la seva severitat, pot fer que moltes tinguin dificultats per reiniciar la seva activitat. A més és imprescindible recolzar projectes d’accés a la feina per millorar l’ocupabilitat de les persones desocupades. 136,43 milions d’euros.

3.000 milions per a projectes transversals

Per complementar els eixos estratègics, s’ha establert un eix que inclou projectes de caràcter transversal, com és el foment de la internacionalització, la visió de gènere o els instruments de finançament per a la reactivació econòmica.

• Internacionalització (2020-25). Per poder competir amb altres regions i països en la lluita per guanyar les possibles candidatures que es vagin presentant d’inversions internacionals (especialment les que comportin generació d’ocupació i repercuteixin en la cadena de proveïdors locals), Catalunya ha de marcar un perfil propi que la diferenciï de les seves principals competidores. 34 milions d’euros.
• La transversalitat de gènere en el centre de la recuperació econòmica i social (2020-25). Es vetllarà perquè totes les actuacions previstes incorporin la transversalitat de gènere i donin resposta a les necessitats de les dones derivades de les desigualtats agreujades arran de la situació de pandèmia i confinament. 11,75 milions d’euros.
• Finançament (2020-25). És imprescindible que el govern català fomenti proactivament i incentivi les inversions, tant per part de nous actors com per part de les empreses ja establertes a Catalunya. 3.264,11 milions d’euros. 

Fortaleses i debilitats del sistema

La crisi sanitària ha fet evidents debilitats derivades de la mateixa afectació directa de la Covid-19 i debilitats estructurals més vinculades al model productiu i al progrés social en un sentit ampli.

Notícies relacionades

Els negocis tancats per la Covid-19 podran pagar la meitat del lloguer mentre durin les mesures sanitàries

La llei que rebaixa i congela el preu dels nous contractes de lloguer compleix un mes en vigor

Entre les debilitats estructurals més vinculades al model productiu, és necessari destacar la precarietat del mercat laboral, i una taxa d’atur estructural elevada, de molt recorregut de millora en les polítiques actives d’ocupació; la vulnerabilitat financera més gran de les empreses petites davant xocs econòmics; l’elevada dependència del turisme i sectors vinculats; l’excessiva dependència també dels mercats exteriors i de les cadenes de producció globalitzades en aprovisionaments essencials; el pes destacable de sectors en dificultats derivades de canvis en els patrons de consum i els nous requeriments ambientals, com la indústria de l’automoció, i una productivitat baixa, comparada amb el nostre entorn, sobretot de les empreses més petites. 

Les bases del creixement econòmic i el benestar social del país en els pròxims anys depenen en gran part de com les llars, les vivendes i les diferents autoritats econòmiques i socials afrontin aquest conjunt de debilitats o reptes. És necessària una resposta política econòmica a l’altura per mantenir ocupació, empreses, rendes i benestar social. Aquesta resposta, però, ha de vetllar per la sostenibilitat en un sentit ampli: sostenibilitat en el pla econòmic, social, ambiental i fiscal.