Cafeïna per a l’estiu: 3 propostes més enllà del cafè amb gel

L’estiu oficiós no comença quan una coneguda marca de cervesa treu el seu anunci d’aires mediterranis, sinó quan es comencen a demanar un parell de gels per acompanyar el cafè. Un signe inequívoc de què les altes temperatures requereixen ja mesures per combatre-les. Amb aquesta fórmula cafetera s’aconsegueixen els mateixos efectes estimulants i digestius, però a més de manera refrescant.

No obstant, el cafè amb gel té una contrapartida: el gust es dilueix per efecte dels glaçons, sobretot si són escassos i de mala qualitat, i les aromes pràcticament desapareixen. Per sort, la proliferació de locals de cafè d’especialitat –on es cuida molt la qualitat i l’estètica, però amb un augment de preu com a contrapartida– ha implicat noves propostes de cafè gelat, més cuidades. Aquests són tres exemples per no renunciar a res:

Cafè gelat o ‘iced coffee’

Cafè gelat o ‘iced coffee’

És la versió ‘premium’ del cafè amb gel, ja que requereix l’ús d’una batedora, que permet picar i esmicolar el gel, de tal manera que quedi integrat amb el cafè. La versió simple consisteix a preparar-se un cafè de la manera habitual i abocar després el contingut a l’aparell (també valdria un minipimer) juntament amb un grapat de gels. Se li pot afegir llet, xarop o, fins i tot, tota mena d’extractes (cacau, vainilla, coco...) per obtenir-ne una versió més dolça.

Si es demana en alguna cafeteria, cal tenir en compte una premissa: per elaborar-lo, ¿utilitzen un cafè acabat de fer o bé es tracta d’un batut a base de pols? En aquest últim cas, el resultat serà segurament excessivament dolç i no gaire saludable. Un altre parent pròxim d’aquesta recepta és el cafè frappé, d’origen grec però ja totalment estès. En aquest cas, la base és un cappuccino o un cafè instantani amb molta escuma, i es pot coronar amb nata, gelat i d’altres. D’aquí és on va sorgir el famós ‘frappuccino’ de Starbucks (que, tornant a l’inici del paràgraf, preparen amb pols).

‘Cold Brew’, infusionat en fred

‘Cold Brew’, infusionat en fred

Es tracta d’una recepta d’origen anglosaxó que fins fa pocs anys era totalment desconeguda a Espanya i tocada per una inequívoca aura ‘hipster’. De fet, si no portes barba llarga segurament no la deus conèixer (sí, és una exageració). El gran avantatge del ‘cold brew’ –que es pronuncia cold bru– és que manté tot el gust i les aromes del cafè, ja que s’infusiona en fred. És a dir, no es tracta de fer-se un cafè calent i després refredar-lo a base d’un xoc tèrmic, sinó que la beguda és freda des del primer moment.

Òbviament, per aconseguir-ho no es pot utilitzar ni una cafetera italiana ni una de càpsules, sinó que es necessita una cafetera d’èmbol, també coneguda com de premsa francesa. S’ha d’utilitzar el cafè més gruixut possible i després infusionar-lo amb aigua a temperatura ambient de 15 a 24 hores. És un procés tan llarg que el més aconsellable és anar-lo a comprar directament a algun local d’especialitat (Syra Coffee, Hidden Café, Morrow, Satan’s Coffe Corner...). Això sí, a diferència de l’‘iced coffe’, es tracta d’una recepta només apta per als molt cafeters, ja que és de cos lleuger però gust intens i amarg. I no porta sucre.

‘Affogato’, un plaer a la italiana

‘Affogato’, un plaer a la italiana

Notícies relacionades

L’oferta de vins a copes: malament, per Pau Arenós

13 vins blancs per quedar-se amb els ulls en blanc (de gust)

Una fórmula simple i deliciosa, com només saben inventar els italians. La seva traducció és ‘ofegat’ i té tota la lògica, ja que es tracta d’ofegar una bola de gelat en un cafè. Els més puristes diran que així es malgasta el cafè, però l’únic argument possible és que ho provin. No es tracta d’un cafè per a cada dia, però si per regalar-se un breu instant de felicitat. A més, acaba amb el dilema del «¿postres o cafè?» perquè és les dues coses alhora.

A Itàlia se sol utilitzar habitualment gelat de vainilla, tot i que des de la gelateria barcelonina Delacrem són partidaris de donar via lliure a la imaginació. Ells han convertit l’‘affogato’ amb gelat d’avellana en la seva marca personal, però també es pot utilitzar qualsevol altre gust, sempre que tingui un mínim de connexió amb el gust del cafè. És a dir, que a ningú se li ocorri barrejar-lo amb maduixa, per exemple, però sí amb ‘stracciatella’, xocolata, canyella...El debat pot sorgir a l’hora de menjar-se’l: ¿és millor combinar una cullerada de gelat amb un xarrup de cafè o barrejar-ho tot directament? Aquí, que cadascú esculli el seu propi vici.