ADN ICÒNIC

Croma by Flash: el Flash Flash del segle XXI

El restaurant acabat d'obrir en un lluminós local de la Diagonal és 'fill' de la icònica truiteria però marca estil propi

croma-press-2

croma-press-2 / jose hevia

1
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio

Passats 50 anys, Flash Flash ha tingut un fill. ¿Massa tard? ¡I ara! ¡Però si està en plena forma! L’ha anomenat Croma (el seu «cognom», lògicament, és Flash). I, tot i que acaba de néixer, ja té casa pròpia (Diagonal, 640, en un lluminós local davant L’Illa) i el seu aspecte recorda el seu pare: la silueta de la fotògrafa amb la càmera enfocant-te des de les parets és el que més crida l’atenció.

Croma by Flash

Diagonal, 640

Croma by Flash és com Flash Flash però no és Flash Flash. Perquè té truites i hamburgueses, és cert, però són diferents. Que bona està la d’escalivada, ‘babeuse, amb un toc fumat que la converteix en addictiva, i què divertida la ‘burger’ Pulp Fiction, de carn de llom madurada durant 42 dies.

Hi ha menys truites que a casa del seu pare (i diferents), però no en falta una que recorda un dels creadors del local, el recordat Leopoldo Pomés, juntament amb els arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa, mort fa poc, que van donar forma al restaurant.

Cebiches, ‘tiraditos’...

Notícies relacionades

I hi ha altres hamburgueses excepte una, la Flash. Però en canvi hi ha més plats que responen als gustos (o modes) actuals, com si Flash Flash hagués nascut avui: cebiche (com el de corbina, que té el pecat que li falta un punt de picant i de cítric), ‘tiradito’... I no falten tapes de tota la vida, com unes braves potents, anxoves, croquetes, gildas, bunyols de brandada de bacallà...

Tot això en un espai dissenyat per Iván Pomés, fill de Leopoldo, que ha creat un lloc molt agradable i diàfan amb dos pisos i una escala de grisos i tocs grocs que recorden el potet de Kodak on es guardaven els rodets (res a veure amb Flash Flash, tot en blanc i negre, tot i que conserva el mateix toc pop). I amb les vistes espaioses cap a la Diagonal, des d’on arriba una llum natural que ho inunda tot, com si les fotògrafes de les parets t’il·luminessin amb el flaix.