per llepar-se els dits

10 restaurants on et faran un bon taco

Seleccionem 10 taqueries on menjaràs tacos i diràs 'tacos' de plaer. ¡Visca Mèxic, cabrons!

10 restaurants on et faran un bon taco
12
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista

ver +

Els barcelonins volen que els facin un bon taco. Es nota perquè l’oferta de taqueries és cada vegada més extensa, plenes de gent deixant anar renecs de l’estil «¡coll***, hòst**, que bo!». Sasha Bar No hay mañana, Street tacos i La güerita són els últims en arribar (al setembre, al juliol i al març, respectivament), Taco Alto ha obert aquest any el seu quart local a la ciutat i La Fábrica del Taco, el segon. L’any passat es van instal·lar Canta y no llores, i la tercera La taquería. Però n’hi ha més. Si vols llepar-te els dits, ‘ándale güey’ i llegeix això. ¡Visca Mèxic i visca els tacos, cabrons! 

1. Pikio taco

1. Pikio tacoCòrsega, 376

Potser et passes de llarg. Però és que aquesta taqueria amb un rotllo molt urbà és així de petita. Una finestreta a peu de carrer per demanar-los i portar-te’ls, i la porta d’accés a una sala en la qual amb prou feines hi caben ¿10 persones? Què més dona, mentre hi hagi lloc per als tacos, ja és suficient. I n’hi ha. Perquè veus com els preparen davant dels teus ulls, ¡i amb ‘tortillas’ artesanals!: els fan de porc, de vedella, de pollastre, de peix, i a sobre hi ha lloc per als nachos i quatre salses casolanes. I, com correspon a qualsevol taqueria amb marxa –i aquesta la té–, amb cervesa, tequila i mescal.

Així que una altra vegada fixa’t millor i no et passis de llarg o et perdràs els tacos vegetarians i vegans de la setmana. En la seva llista de més venuts manen l’Aguascalientes (‘carnitas’ de porc amb salsa d’alvocat, escorces de porc i bec de gall) i el Yucatán (‘cochinita pibil’ amb crema de mongetes i ceba vermella en escabetx). També hi ha la Guadalajara, la vedella marinada amb salsa de xilis secs, només apta per als amants del picant. ¡Però això és Mèxic, ‘güey’, i aquí hem vingut a disfrutar com cabr**ns! 


A Sasha Bar No hay mañana fan tacos creatius / ALEX FROLOFF

2. Sasha Bar No hay mañana

2. Sasha Bar No hay mañanaMargarit, 18

Aquest establiment del Poble Sec és nou-nou. I curiós-curiós. Perquè no em diràs tu que no resulta raret (però molt guai) una carta en la qual, a més de tacos, hi hagi fins a cinc tipus de nachos. El que va ser l’exitòs Sasha Bar 1968, que servia còctels ‘top’ acompanyats d’elaboracions crues, adobades o marinades s’ha transformat en Babula Bar 1937, en ple Eixample. I el local inicial s’ha transformat en una taqueria que no vol ser una taqueria. Perquè malgrat servir fins a 11 tacos, hi ha fins a 5 nachos (tots amb salsa trufada). 

A No hay mañana intenten ser creatius, de manera que el taco d’onglet porta carn de buit i ‘foie’ casolà, n’hi ha un de ‘japonès’ (el de ‘steak tartar’ de llom baix amb marinat asiàtic, maionesa de ‘wasabi’ i alga nori) i un altre anomenat Machote Ibèrico, amb cua de vedella al vi negre. Amb les begudes també es volen diferenciar: la recepta de la michelada és secreta i té més de 20 ingredients i hi ha 11 còctels a base de tequila i mescal.

 


Street tacos té una terrassa amb vista a la platja / NOEMÍ DE LA PENYA

3. Street tacos

3. Street tacosPepe Rubianes, 37

El nom no enganya perquè, certament, és de carrer: aquest local davant la platja de la Barceloneta, al carrer de Pepe Rubianes, el paio que deixava anar més renecs per minut, és tan mini que no té taules dins i si et vols asseure hauràs de fer-ho a la barra davant la cuina o a les tres taules de la terrassa, amb vista al passeig marítim i al mar. En la carta hi ha vuit tacos, nachos i tres postres (‘punk cakes’ en diuen). Per beure, llimonada casolana, michelada, cervesa i una Frozen margarita.

Els tacos costen entre 2,80 (el vegetarià) i 3,80 euros (el Tokyo, amb tonyina marinada amb guacamole i xilis de Jalapa), i per 10,90 n’ofereixen tres a triar més una beguda (una canya o una llimonada). Però que siguin barats no significa que no siguin de qualitat, que renunciïn als productes de proximitat ni que no busquin l’originalitat. Serveixin com a exemple el sorprenent Taco y Olé, amb calamarsets a l’andalusa amb bec de gall i crema agra, i el treballat taco al pastor, amb uns encenalls de carn de porc adobats que han sigut cuits a baixa temperatura abans d’unir-se a la pinya i el coriandre.


La ‘virolla’ de La güerita rosteix la carn amb la qual omplen els tacos al pastor / ÁLVARO MONGE

4. La güerita

4. La güeritaManso, 53

La paraula taquicàrdia hauria de provenir dels tacos. O, almenys, dels que serveixen en aquest petit establiment de Sant Antoni. Des del primer a l’últim són per treure’s el barret mexicà (¡compte!, és un dir, així que ni se t’ocorri tocar els que pengen com a llums sobre la barra). N’hi ha quatre a la carta: pastor, morenor de pastor perquè porta fesols, vegetarià i de pollastre al ‘pibil’, però si demanes que n’improvisin algun són capaços de tot i més). Com tenen una ‘virolla’ (barra giratòria similar a la del xauarma on rosteixen carn i pinya) fan uns tacos al pastor que pararien el pols fins i tot al més accelerat. 

La resta d’elaboracions, siguin quesadillas, coques, guarnicions i fins i tot orxata de coco, també són casolanes. I els dimecres preparen un mole poblano que segueix una recepta ancestral de la família de la propietària, Almudena Olvera, amb el qual fan un taco amb pollastre que mereix un brindis, sí, però amb el mescal que els fan uns amics mexicans de manera artesanal.


A La Fábrica del Taco, el taco del dia es ven a un euro, i els que apareixen a la carta, a 2,50 / Ferran Imedio

5. La Fábrica del Taco

5. La Fábrica del TacoCalàbria, 39, i Sardenya, 88

Si els tacos són tan populars és, entre altres coses, perquè són barats. Però ¿què passa si només costen un euro? Doncs que ho peten encara més. Això passa a La Fábrica del Taco, on el taco del dia costa un euro i té un èxit que només es podria mesurar en quantitats industrials. Un taco, un euro; aquí gairebé són sinònims. Així que si crides «¡euros, euros!» com quan Latre imitava Núñez, no t’estranyi que et responguin «¡tacos, tacos!». Després d’un any obert entre l’estació del Nord i el parc de la Ciutadella, ha inaugurat una nova ‘planta de producció’ a Sant Antoni. També petita i animada. Els tacos de la carta (2,50 euros) poden anar farcits de carn adobada, vedella, carnitas, campechana, pollastre i bolets.


La llima no falta a La Antigua de México per amanir els seus tacos, la truita dels qual elaboren in situ / JORDI COTRINA

6. La Antigua de México

6. La Antigua de MéxicoTorrijos, 50

Entres a La Antigua de México i dubtes. No saps si emportar-te una salsa, uns nopalitos, una ampolla de Jarritos o un ‘clamato’, o demanar un taco de cochinita pibil. El dilema es resol comprant una salsa, una ampolla de Jarritos i un ‘clamato’ mentre et preparen el taco que acabes de demanar. Perquè aquest local de Gràcia té doble personalitat: és taqueria i botiga de productes mexicans. O triple, ja que elaboren cada dia truites de blat de moro de les varietats blanca i blava, i de sabors, com annato, coriandre, mole, remolatxa amb ‘kale’ i xili guajillo. Tan bones, tan artesanals, tan lliures d’additius artificials, colorants i conservants que fins i tot les serveixen a diversos restaurants de tot Espanya.

Però tu has vingut aquí a buscar uns tacos, i de tacos n’hi ha. Però només dos, el vegetarià i el del dia, que pot ser de ‘carnitas’ (carn confitada de porc amb taronja), de ‘cochinita pibil’, de mole poblano, de pastor (porc rostit a foc lent), ‘suadero’ (vedella al vi blanc amb espècies)... El guisat del farcit va canviant. Millor que te l’emportis, perquè només hi ha dues barres minúscules, per a just dues persones.

Per cert, Jarritos és una marca de refrescos gasosos de sabors de fruites com la guaiaba i el tamarinde, i el ‘clamato’, un suc de tomàquet especiat que s’utilitza en còctels i ‘micheladas’.

 


Neons i màscares i figuretes de lluitadors mexicans animen la sala de Canta y no llores / FERRAN IMEDIO

7. Canta y no llores

7. Canta y no lloresPrincesa, 53

Aquesta colorista taqueria al cor del Born no fa concessions al paladar barceloní, així que et tocarà cantar i plorar, però d’alegria i emoció, perquè aquí hi ha molt d’ambient i uns tacos boníssims. Però cantaràs la versió de la casa: «Canta y no llores, que taqueando se alegran los corazoneeees». I amb sort veuràs com les màscares i les figuretes dels lluitadors mexicans que adornen el local et fan els cors.

I mentre sona la música, pots escalfar el coll cantant o bevent cerveses mexicanes com Corona, Modelo i Pacífico, i nacionals com Malquerida –tot i que sembli llatinoamericana–, i margarites de diversos sabors. I fotent-te un taco rere l’altre: de ‘cochinita pibil’ (presa de porc ibèric en annato cuinada durant tres hores), pastor (carn de porc, annato i xilis), ‘alambre’ (carn de pollastre o vedella, amb pebret vermell i verd i ceba), el del ‘jefe’ (gambes remenades amb mongetes, formatge i nata al ‘chipotle’)... I, com que presumeixen de ser 100% autèntics, preparen ‘costras’ (llardons de formatge farcits de carn i embolicats amb una truita).


Als quatre locals de Taco Alto elaboren els tacos amb productes de proximitat / Laura Guerrero

8. Taco Alto

8. Taco AltoPortal Nou, 62, rambla del Raval, 2, ronda de la Universitat, 12, i passeig de Joan de Borbó, 42

Hi haurà qui recordi a Antonio Luna defensant el seu restaurant al ‘Joc de cartes’ (TV-3) que anava sobre ‘fast food’ d’autor. Va guanyar. Des d’aleshores, no ha parat de triomfar amb Taco Alto. El primer local era –i hi és– al Born. Després en va obrir un altre al Raval i un altre més a la ronda de la Universitat (enorme, amb unes grades espectaculars a l’entrada), i acaba d’inaugurar el quart, a la Barceloneta.

Aquest mexicà que podria viure sense beure aigua però que es moriria si el deixes sense la seva ració de tacos no sap explicar el secret del seu èxit. Només t’explicarà que segueix fil per randa les receptes originals (d’acord, de vegades rebaixen una mica el picant), que vol «merder» als seus locals i que treballa amb productes de proximitat.

Ofereix fins a 12 varietats, a preus entre 1,95 i 2,95 euros. El best-seller és El Pirata (vedella a la planxa, formatge fos i alvocat), i entre els més aconseguits estan el pastor (porc adobat a la planxa i preparat amb ceba, coriandre i pinya), el Tulum (amb calamarset fregit amb guacamole, coriandre i dos tipus de maionesa), el Baja California (de peix blanc cobert amb farina de blat de moro, col llombarda i maionesa de ‘chipotle’) i el Vegano (pebrot, nopal, xampinyons, alvocat i ‘jalapeño’). Amb ells és fàcil triomfar ‘por todo lo taco’, perdó, ‘por todo lo alto’.


Tamarindo ofereix una quinzena de tacos / Elisenda Pons

9. Tamarindo

9. TamarindoAragó, 236

La inscripció de l’entrada recorda una dita mexicana a propòsit d’aquest platet: «Taco que no tanca no és taco». D’acord. Però potser haurien d’afegir el plural a la frase perquè en aquest local de l’Eixample preparen ni més ni menys que una quinzena de varietats, algunes amb noms tan originals com Trompo (amb llom de porc de dos colors adobat en salsa pastor, ceba, coriandre i pinya), Llanero solitario (amb tires d’enciam, bec de gall, llom de bacallà amb adorn de chipotle i salsa de tamarinde), Emperador (gambeta vermella, ceba, pebrot verd i formatge) i Choriqueso (en aquest cas, la ‘tortilla’ és de farina i dins porta formatge fos amb xoriço).

I quan arriba el cap de setmana, segueix la festa amb algun taco especial. Si vols anar pel dret, tenen un menú diari per 10,25 euros que inclou un entrant, un segon (poden ser tres tacos o un plat especial del dia), beguda i cafè o postres.

Conclusió: creiem que és més que probable que els cuiners es tornin bojos intentant memoritzar tantes receptes (també serveixen tres amanides i set entrants), però a nosaltres, els comensals, sí que ens embogeix tanta diversitat. ¡Quin luxe!


La Taquería és la més veterana de la ciutat i elabora tacos 100% mexicans, com aquests al pastor / Elisenda Pons

10. La Taquería

10. La TaqueríaPassatge de la Font, 5, Sardenya, 304, i Pujades, 172

L’experiència és un taco. Es nota en aquest negoci, la primera taqueria autèntica de Barcelona, que va obrir fa nou anys. Marc Serracanta i els mexicans Héctor Tlaseca i Rodrigo Omaña van donar alegria a un passatge fins aleshores aburridot com el de Font, al costat de la Sagrada Família, i en van fer una de grossa. Tenien cues de més d’una hora, així que van obrir un altre a pocs metres, i fa uns mesos es van ficar al Poblenou.

«Abans, la gent demanava burrito i Coronita, i ara, coses que abans desconeixia per complet, com un taco de llengua i una Negra Modelo», recorda Tlaseca. O ‘hits’ com el taco pirata (onglet–vedella marinada–, amb formatge fos, crema, alvocat, xilis de Jalapa, ceba i coriandre) i els ‘alambres’ (la truita farcida amb la carn a la planxa, que serveixen amb ceba, pebrot vermell i verd i bacó). Amb raó la carta gairebé no ha canviat des d’aleshores, quan van decidir ser fidels al model de genuïna taqueria mexicana: no hi ha vi, rom ni ginebra, i sí que hi ha cerveses, tequiles i mescals i còctels amb els dos destil·lats.

Tres curiositats de la casa que has de tenir en compte. Una és el menú de migdia laborable, que per 11,50 euros t’ofereix mitja ració d’un entrant de la carta, quatre tacos o quatre ‘quesadillas’, postres i beguda. La segona, les ‘jam session’: deixes que et serveixin el que decideixen ells. I la tercera arriba els caps de setmana, quan preparen plats més elaborats, com aguachiles, barbacoa (ve a ser com un be a la brasa), carnitas... ¡Que bé juguen al ‘tiqui taca’ en aquest temple del taco!


Així es menja un taco ¡coll***!

Notícies relacionades

Així es menja un taco ¡coll***!Quan va ser cambrer a Tlaxcal (Comerç, 27), l’il·lustrador i muralista mexicà Gabo Estrada (@gabodraws a Instagram) es desesperava al veure que alguns clients es feien un embolic amb els tacos. Per facilitar-los la vida, va crear aquest divertit mural. L’hi han plagiat infinites vegades –això està molt malament–, però hi ha consol: la seva viralització ha sigut útlil per a la resta de la humanitat, que ja sap com clavar-los les dents–i això està molt bé–.