Però ¿quin invent és aquest?

7 fricades gastronòmiques que estan per llepar-se’n els dits

Hamburgueses impossibles, ‘cocidos’ inversemblants i fins i tot un croissant de cocotxes

El món és dels valents i qui no arrisca no pisca. Sentim començar un article sobre gastronomia amb dues frases fetes que poden sonar una mica a filosofia d’autoajuda, però avui volem rendir homenatge a set plats que s’han atrevit a anar més enllà dels límits: fricades sensacionals, trencadores i que –i això és el millor de tot– funcionen. Que són bones, vaja. A més, totes, tret d’una, es troben disponibles a Madrid per ser tastades i disfrutades en tota la seva estranyesa i glòria.

1. L’hamburguesa-pizza de Massburg

1. L’hamburguesa-pizza de Massburg¿És una hamburguesa? ¿És una pizza? No, és una Massburg. El cuiner Antonio Delgado va tenir la genial ocurrència d’enviar a fregir espàrrecs el pa d’hamburguesa i substituir-lo per massa de pizza dins de la qual cuina la carn, sempre ben acompanyada per una generosa ració de formatge, el sempre benvingut béicon o un grapat de ceba ben cuita. ¿El millor? Que la Massburg és la reina del ‘delivery’: arriba sempre calentona i mai de la vida s’enfonsa gràcies a la seva coberta pizzera.

2. El ‘hot dog’ amb ‘mac & cheese’ de Knalla Burger

2. El ‘hot dog’ amb ‘mac & cheese’ de Knalla BurgerSegurament ningú amb dos dits de front es menjaria un entrepà de pasta tret d’estar al regne feliç de la infància, en el qual tot és possible, fins i tot sucar el bocata de xoriço en la llet xocolatejada del berenar. Aquest mateix esperit és al darrere del frankfurt Uy, Uy, Uy (bon nom, sí senyor) que la xef Lucía Grávalos ofereix al seu ‘street food’ Knalla Burger (al local 306 del mercat de Barceló i a domicili). La salsitxa està molt ben acompanyada d’una bona ració de ‘mac & cheese’, pasta curta banyada en formatge parmesà. Una bona bogeria que està de vici.

3. La ‘burgóndiga’ de The Food Dealers

3. La ‘burgóndiga’ de The Food DealersL’estrella de la carta del jove projecte The Food Dealers (Juan de Austria, 14, i ‘delivery’) és un entrepà mutant, la ‘burgóndiga’. Tremenda idea la de fer una mandonguilla gegant, cobrir-la de formatge i ficar-la en un pa brioix amb la salsa del guisat. Pur èxtasi gormand amb què és fàcil acabar amb les mans perdudes de carn picada i salsa amb record de menjar casolà de diumenge.

4. El dònut de ‘cocido’ de PerretxiCo

4. El dònut de ‘cocido’ de PerretxiCoUna idea rodona (perdó per l’acudit) per aprofitar les restes d’un ‘cocido’ madrileny. A PerretxiCo (amb locals a Madrid, Vitòria i Logronyo i també entrega amb ‘delivery’) fan puré els cigrons, els barregen amb botifarró, carn de ‘morcillo’, gallina esmicolada i xistorra. Banyen la mescla en una massa que fregeixen per aconseguir un aspecte de dònut daurat que queda prou bé. El ‘cafè’ amb què l’acompanyen és el mateix caldo del bullit.

5. El tortell de tripa de Bargueño

5. El tortell de tripa de BargueñoEl xef Teto Bargueño regenta un local de tortells amb el seu cognom (José Abascal, 29), un d’aquests llocs que és impossible replicar. A aquest Willy Wonka dels tortells li agrada fer-los dolços, és clar, però també salats. A part del de sobrassada o del de fuagràs i tòfona, en té un de tripa amb ‘topping’ de ceba cruixent i pernil ibèric que desafia els límits de la lògica. Per entendre’l cal tastar-lo

6. La bola de ‘cocido’ de Casa Maravillas

Notícies relacionades

6. La bola de ‘cocido’ de Casa Maravillas A Casa Maravillas (Jorge Juan, 54) són capaços de ficar tot el sabor d’un ‘cocido’ madrileny complet en una petita pilota arrebossada. Al mossegar-la, una explosió de carns, el tercer tomb al complet inunda la boca. La tapa se serveix a sobre d’un llit de cigrons de Fuentesaúco i es remata amb fils de porro fregit. Una superpilota castissa.

7. El croissant de cocotxes de La Cabra (’in memoriam’)

7. El croissant de cocotxes de La Cabra (’in memoriam’)Ja no és a la carta del restaurant, però ha deixat empremta. El mític croissant de cocotxes al pil-pil de La Cabra (Francisco de Rojas, 2) semblava, a priori, una d’aquestes idees forassenyades que mai funcionarien. Fins que el tastes i es produeix la màgia entre la mantega i el pil-pil, com dos estranys condemnats a entendre’s. Un mos de culte que ens agradaria tornar a tastar alguna vegada en la vida... ¡Volem que torni!