El peix maratonià amb dues vides

L’anguila causa rebuig d’algunes persones per la similitud amb la serp i la càrrega religiosa que porta a sobre, per no parlar de la morena, que, a més, està ben assortida de dents i té un rostre que pertorba.

Tanmateix, la cuina japonesa l’ha rehabilitat, traient-la de la tradició local, dels xapadillos i guisats propis dels llocs d’aigua d’on procedeix, de deltes, marjals i rius, fins a donar-li aquesta estètica amb brillantor que accepten els ulls temorosos. Muntada en arròs, els aprensius obliden el seu relliscós comportament i el seu cos de fuet.

Accepto l’anguila en totes les seves formes, tot i que amb prou feines la cuino i mai l’he manipulat sencera. L’he menjat amb fideus, amb arròs, com a ‘nigiri’, com a allipebre, a la brasa, fumada...

Treballar-la és tasca de cirurgians, segons llegeixo en un llibre de cuina japo: després de 12 hores en gel, cal clavar el cap en una fusta com si fos una advertència per a enemics, tallar al final per ficar-hi el ganivet, obrir completament, treure l’espina i els laterals.

No diu res de la bavositat del maneig, amb aquesta mucositat que la cobreix. Això ho sé bé perquè de petit en pescava al riu Millars, a Vila-real. El meu germà Xavier i jo vam ser pescadors en miniatura a finals dels anys 70, principalment de riu i únicament d’anguila.

Intentàvem enganxar el ‘black bass’, pel nom rotund, però mai ho vam aconseguir. Descartàvem els barbs per la seva carn fangosa. L’anguila sí, tot i que a la meva mare no li agradava cuinar-la i la derivava a una de les meves tietes. Tanmateix, gairebé sempre tornàvem l’ésser serpentejant al riu perquè a casa no li donaven sortida culinària.

Caminàvem per la vora i en un racó semiocult que coneixíem sota arbres frondosos deixàvem hams amb pasteta, una barreja a base de pa i pebre vermell, amb la il·lusió de veure les captures al matí següent. Crec que amb aquest sistema no en vam atrapar ni una, a diferència de les canyes, primer de bambú, artesanals i, després, llançadores de fibra de vidre.

Des de dalt d’una roca, provàvem sort encomanant-nos al cuc que servia d’esquer. Si teníem la sort que s’hi enganxés una, la feinada era treure-li l’ham, intentant no clavar-nos-el, i ficar-la al sarró, perquè continuava viva i vincladissa.

Més d’un d’aquells cinturons embogits s’alliberava i saltava al Millars sense estil olímpic. La pesca va acabar quan van assecar el riu. Al llit fluvial hi van quedar alguns bassals, on agonitzaven els peixos. Es retorçaven impel·lits per la falta d’oxigen. Mai més hi va haver anguiles.

Prodigiosa, l’aventura marina de l’‘anguilla anguilla’ continua sent tan apassionant com increïble. L’hauríem de respectar com una deessa de l’esport, perquè és la maratoniana del regne animal. Durant 11 mesos, viatja milers de quilòmetres fins al mar dels Sargassos, cantonada triangle de les Bermudes, per fresar i morir, amb una visió tràgica de la vida. El mar dels Sargassos evoca aventures, naufragis i monstres i és el cementiri més gran del peix teleosti.

El que segueix a continuació és encara més sorprenent, perquè la cria, un cap d’agulla, fa el camí invers per tornar al riu dels seus ancestres, amb la direcció impossible gravada en algun punt de l’ADN i sense Google Maps.

Notícies relacionades

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

Aquest restaurant japonès té les millors vistes de Barcelona: està just al costat de l'estació de Sants

És l’angula, que en un gènere inesperat de guió, arriba a un altre preu al mercat, entre els 700 i els 1.000 euros el quilo i té el llom blanc o negre –l’espina incipient– si ha sigut capturada en aigua salada o ja en aigua dolça, és a dir, iniciant la remuntada. Prohibida la comercialització fora de la Unió Europea, els contrabandistes s’arrisquen a enviar-les a la Xina per al seu engreixament, on aprecien més l’estat adult.

Després de dos o tres anys de ruta, i atrapada de nit, l’esforçada angula ja mai es desenvoluparà com a anguila, sinó que serà el plaer filamentós d’algú que ignora la profunditat i la complexitat del que s’explica en aquesta història.