Agafa pa i suca

Ressaca sense anxoves

S’han inventat cent mil collonades per superar els estralls de la ressaca de l’1 de gener, però només hi ha un remei infal·lible: una pizza postborratxera

Ressaca sense anxoves
1
Es llegeix en minuts

Un batut reparador d’escopinada concentrada de llama, flor de lotus, espinacs silvestres regats amb aigua de glacera i xia regurgitada per un ocapi. Uns ous Dirk Benedict de gallina salvatge del Kilimanjaro amb set centímetres de salsa holandesa. Un cubell de Coca-Cola. Un llançador de pilotes de tennis amb aspirines a dins... Aficionats. S’han inventat cent mil collonades per superar els estralls de la ressaca del dia 1 de gener i, a la meva manera de veure, només hi ha un remei infal·lible. No és un batut verd. Segurament hi has intimat moltes més vegades que amb la teva parella. És aquí, al teu costat, i respon al nom de ‘pizza’.

Notícies relacionades

Quan el dia 1 de gener em desperto amb un martell hidràulic al cap i aconsegueixo arrossegar-me del llit al mòbil, el meu primer pensament coherent té forma de pizza. Els meus dits operen sols al teclat, com els tentacles d’un pop begut, i troben ràpid alguna pizzeria oberta. L’espera és dura. L’agonia al sofà doblegaria un ‘marine’. Al·lucinacions de pizzes que vessen tomàquet i mozzarella fins que el repartidor em treu del deliri. 

Pizza versus Paracetamol

Contra la ressaca de Cap d’Any, esponjositat i umami: una pizza postborratxera és com llançar una esponja industrial en un orinal ple de culs d’ampolla. És una bombolla d’indescriptible felicitat en ple calvari, una aturada en el camí durant una tortura salvatge. Cada Cap d’Any, em prometo no cedir a l’acohol de garrada, però sempre acabo caient a les seves urpes. I tinc la inquietant sensació que el 31 de desembre m’abraço a la melopea només per disfrutar l’endemà d’aquesta pizza greixosa i guaridora. Brindo, doncs, per un 2021 amb burrata i sense anxoves.