Exercicis de barra (de pa)

Sabadell té camp, i no em refereixo a la Nova Creu Alta, on els arlequinats han estrenat temporada a Segona Divisió: fins aquí les notícies esportives, i amb el furor futbolístic en mínims per la meva part. Sé menys de futbol que un tritó del Montseny.

El camp a què em refereixo és el Parc Agrari, amb 586 hectàrees que ajuden a respirar una ciutat amb 213.000 habitants i amb el veïnat gasat per les autopistes i les grans vies. Viure en una gran ciutat és oferir els pulmons en sacrifici. 

Amb el tancament dels gimnasos cal buscar alternatives per aclarir els músculs abans de tornar-nos ninots de llauna. El meu esport és la natació i amb la piscina seca, i ja sense banyera perquè la vaig substituir per un plat de dutxa, només queda l’alternativa laxa de caminar. Córrer és de covards, com va dir el filòsof Carles Reixach, i practico aquesta màxima, que només poden saltar-se-la els atracadors de bancs.

El Parc Agrari té diversos accessos i vaig preferir l’urbà, per Can Gambús, que també dona nom a la més gran de les finques. La tardor no és la millor època per observar sembrats i només la mirada optimista podia imaginar que sota les terres rompudes s’obria pas la vida. És a dir, que no vaig veure res, però el meu cap és capaç d’imaginar la selva en un test.

Vam fer treballar les cames per camins vorejats per ametllers i ens vam trobar amb el previsible: gossos deixats anar i gent amb pantalons esportius ajustats i de color fosforescent (¿on són aquells xandalls amplis dels 90 que la gent vestia per anar a l’híper amb elegància?). No vaig veure res, cert, però sé que hi creixen productes i alegries que els pagesos venen a l’exterior del Mercat Central.

Notícies relacionades

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

Aquest restaurant japonès té les millors vistes de Barcelona: està just al costat de l'estació de Sants

A casa meva servim el pa de Sant Julià, elaborat pels forns locals amb blat cultivat a l’espai i molt a Mollet. Aquesta sí que és farina de proximitat i no la que utilitzen en alguns llocs amb més quilòmetres que una sabatilla vella. 

He viatjat més vegades al Parc Agrari amb la barra que impulsat pels peus. Perquè on millor m’exercito és a la taula del menjador.