La gran jornada castellera de Vilafranca

El triomf de la constància

La Jove Xiquets de Tarragona firma una gran actuació

1
Es llegeix en minuts
C. J.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Arribaven amb els deures fets i amb un dels equips de gent més impressionants de la plaça: gairebé 800 castellers. «Tots els castells que presentarem els hem descarregat ja diverses vegades», va assegurar abans de començar el cap de colla de la Jove Xiquets de Tarragona, Carles Ribas, que vivia el seu primer Sant Fèlix al capdavant de la formació. I van triomfar. Ho van completar gairebé tot, des de l'inicial 3 de 9 amb folre al 5 de 9, convertit en el castell pel qual més temien, i el 9 de 8. Només els va faltar culminar el pilar de vuit final, que va fallar just quan sortia l'enxaneta.

En el fons tan sols lamentaven el cop de la petita, amb mitja cara inflada tot i el gel que li van aplicar fisioterapeutes i mares del grup. Perquè la Jove Xiquets de Tarragona és com una gran família, on van a dinar tots junts quan acaben. Un esperit que intenten mantenir amb l'escola de castells, en què els pares ensinistren els fills. I amb mares com la Claustre, que porta les seves tres filles perquè pugin a poms de dalt (la part superior d'un castell) cada vegada més alts. O com l'Olga, que es va posar la camisa i va portar la seva filla de tres dies a la diada

Notícies relacionades

«Hem arribat fins aquí perquè vam tenir el convenciment que podíem fer el que ens proposéssim», explica l'Antoni, un veterà casteller. «És força mental», diu. Però també física. La colla ha basat el seu èxit en dos assajos per setmana i en exercicis paral·lels per enfortir músculs i evitar lesions. Fins i tot han creat un grup de running per als seus membres, explica l'Óscar, que fa més de nou anys que fa castells.

També per constància. La colla, que va néixer el 1979 amb Manel Sanromà com a primer cap, va viure els seus millors anys a partir del 2008, segons explica Ribas, «per un canvi d'inèrcia que va revaloritzar l'assaig i va aconseguir millors resultats a la plaça». «Fer els castells una vegada i una altra, aquest és el truc», assenyala.