Divendres, 24 de maig del 2013 Joana Lladó (Sant Joan Despí)

Sempre he volgut que el meu cervell fos un arxivador de bons moments. I així, quan tingués un dia gris, poder tornar a viure aquelles sensacions agradables que alguna vegada he tingut. Però tenim una cosa molt valuosa que ja fa aquesta tasca: la música. Quedaríem fascinats si poguéssim entrar al nostre cervell per veure la quantitat de sons que rebem. Però hi ha algunes veus que sempre quedaran gravades, per especials, perquè ens recorden un instant en què vam somriure, les nits d'estiu, un sopar amb amics. Els amants de la chanson française hem perdut un referent, Georges Moustaki. Però no utilitzaria aquest verb; Moustaki ens ha deixat aquella llavor que un dia va trobar i va fer créixer: la seva dolça música. Unes melodies que sempre estaran presents en tots els invents que s'ideïn. Però sobretot al bagul dels records, d'on mai podran esvair-se. I el millor per acabar aquestes línies, els últims versos de Le métèque: «I farem de cada dia, tota una eternitat d'amor, que viurem fins a morir». Au revoir!

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: