Divendres, 24 de maig del 2013 Carlos Moya (Dallas, EUA)

Alguns dels escrits dels lectors d'EL PERIÓDICO sobre la 'llei Wert' reflecteixen estupor davant la inclusió de l'assignatura de Religió en el sistema acadèmic. La nostra cultura postmoderna irradia menyspreu cap al que és cristià. Jo tampoc tinc molt d'apreci per aquesta reforma, ja que transpira pseudoespiritualitat en nom d'una moralitat pietista en la seva pitjor versió. No obstant, molts lectors queden retratats quan critiquen la 'llei Wert'. Considerar que ciència i religió són enemics, per exemple, està lluny d'una verdadera espiritualitat. La perfecció en el disseny del món per part de Déu va ser base del desenvolupament del pensament d'Einstein, per exemple. Aquest principi és aplicable a altres matèries com la filosofia, com ha estat demostrat per Tomás d'Aquino o Kierkegaard. Filòsofs que van entendre que el pensament crític pot portar-se a la seva màxima expressió quan la raó humana és inspirada pel diví. La por a ser etiquetats com a retrògrads ha produït al·lèrgia social. Però persones com Toni Cantó o el mateix Wert no representen l'autèntica espiritualitat: més aviat estan motivats per interessos relacionats amb el control i el poder en la màxima epifania de l'arrogància humana. Molts dels que critiquen el cristianisme deixen a la vista la seva incultura teològica al relacionar literalment l'Esperit Sant amb un colom (professor Aguilera Monchón) o oferint pensaments dualistes entre el que és científic i el que és diví. En ocasions, els que argumenten de tal manera s'assemblen més a Wert del que pensen. Busquin alternatives.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: