Diumenge, 6 de juliol del 2014 Lita Palomera (Mataró)

¿Seria possible l'existència d'un estat agradable en què cos i esperit convisquessin harmònicament amb la vida, tant per camins plans com en vies d'aparença impracticable? Potser la vida ens proporciona tot el que necessitem per disfrutar d'aquest estat de satisfacció permanent, d'equilibri entre el que tinc i el que realment necessito, similar als batecs del cor, sístole i diàstole: pum-pum, fer i respirar, deixar fer i respirar, fluir i expandir-se, recollir i agrair... ¿En quin moment m'allunyo de la meva essència i em perdo pels racons més dolorosos pensant que estic progressant? Per tornar, confio en la promesa fidel del batec d'un cor, on després d'un moviment de contracció en ve un d'expansió, i només m'he d'entregar a aquest fluir que em bressola entre els diferents corrents i trobar l'equilibri en el meu origen.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: