«La meitat dels nens pateixen traumatismes a les dents»

-¿Són comuns els traumatismes dentals en nens?

Els traumatismes dentals són molt comuns i aproximadament la meitat dels nens en pateixen Aquests traumatismes solen passar freqüentment durant els dos primers anys de vida del nen, perquè comencen a caminar i córrer però la falta de coordinació psicomotriu els impedeix la protecció contra cops i caigudes. També són comuns durant els anys en què el nen va a l’escola, a partir dels 6 anys. El risc s’incrementa a mesura que practiquen esport i comencen a portar una vida més activa fora de casa.

-¿Quines dents són les més afectades?

-La zona dels incisius centrals superiors és la més comunament afectada en un 50% de tots els traumatismes dentals. Les caigudes són la causa més freqüent, seguides d’accidents de bicicleta i cotxe, i finalment traumatismes practicant esport.

-¿Què és recomanable fer davant un traumatisme dental?

-Davant qualsevol traumatisme dental, fins i tot de les dents temporals, s’ha d’acudir a l’odontopediatra tan ràpid com sigui possible. Els traumatismes que puguin semblar innocus poden acabar amb la vitalitat de la dent. Dins dels traumatismes diferenciem entre luxacions i fractures.

-¿Què passa quan una dent s’introdueix cap a l’os?

-A aquest tipus de luxació se la coneix com a intrusió. La majoria de les dents, reerupcionaran per si soles i les que no ho facin les haurem de traccionar mitjançant ortodòncia.

-¿Què hem de fer si cau una dent per un cop?

-En cas de produir-se una avulsió d’una dent permanent, ens trobem davant una situació real d’emergència que requereix d’atenció immediata, ja que la dent ha sortit sencera del seu allotjament o alvèol i ha de reposar-se al més aviat possible. Cal transportar-la sempre amb líquid: llet si se’n disposa i, si no, en aigua, sèrum fisiològic...

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

-¿Què es fa amb les dents que es mouen per un traumatisme?

-S’immobilitzen les dents traumatitzades que presenten mobilitat mitjançant ferulització. La fèrula ha de ser flexible perquè la dent conservi un lleugeríssim grau de mobilitat en sentit vertical, cosa que afavorirà la curació del lligament periodontal i la preservació de la vitalitat.