La genètica, determinant en l’èxit personal i professional

«Els estudis genètics de l’èxit educatiu es van iniciar amb l’objectiu d’identificar els gens que influïen en les capacitats cognitives. Han tingut cert èxit al fer-ho, però resulta que també han identificat la genètica que influeix en una varietat d’altres habilitats i característiques», explica Daniel Belsky, professor assistent d’epidemiologia a la Universitat de Colúmbia.

«El que més em va sorprendre dels nostres resultats va ser que aquestes habilitats no cognitives van contribuir tant a l’heretabilitat de l’èxit educatiu com a la capacitat cognitiva», afegeix. De la influència genètica total en l’èxit educatiu, coneguda com a heretabilitat, les habilitats cognitives van representar el 43% i les habilitats no cognitives, el 57%.

De manera similar a la genètica de les habilitats cognitives, la genètica de les habilitats no cognitives es relaciona amb èxits fora de l’escola, com tenir feines més prestigioses, obtenir ingressos més alts i viure més temps. I els gens associats amb les habilitats no cognitives mostren relacions amb aquests altres resultats de la vida que eren tan forts o més forts que les relacions observades amb la genètica cognitiva.

«Aquests resultats van ser una prova de concepte important», assenyala Belsky, que també treballa al Robert N. Butler Columbia Aging Center. «Ens van mostrar que la genètica d’habilitats no cognitives té implicacions per a l’economia i la salut pública similars a la genètica de les habilitats cognitives».

L’estudi va utilitzar un mètode anomenat ‘Estudi d’associació de tot el genoma’ (GWAS) per estudiar el que els economistes han anomenat ‘habilitats no cognitives’, definides com a comportaments i habilitats que no es mesuren amb les proves tradicionals de CI però que es creu que ajuden les persones a ser més exitoses a l’escola, a la feina i en la vida.

L’estudi es basa en els resultats d’un estudi anterior que va fer un GWAS d’èxits educatius. Els investigadors van aplicar un nou mètode estadístic per desenvolupar una comprensió de l’essència de les habilitats no cognitives i com les correlacions genètiques amb les habilitats no cognitives divergien de les correlacions genètiques amb les habilitats cognitives, mesurades mitjançant proves estandarditzades de CI.

«Manllevar una estratègia d’economistes que van estudiar persones amb la mateixa capacitat cognitiva però diferents anys d’educació ens va permetre associar les variacions en el grau d’escolarització de les persones més enllà de la seva associació amb el rendiment de les proves cognitives», explica Michel Nivard, professor de psicologia biològica a la Vrije Universiteit Amsterdam. «Vam poder realitzar aquest tipus d’anàlisi utilitzant un nou mètode que vam desenvolupar anomenat Modelatge d’equacions estructurals genòmiques, una manera de combinar dades de múltiples GWAS alhora».

«Aquest enfocament ens permet aprofitar el poder de bases de dades genètics gegants com el Biobanc del Regne Unit per estudiar la genètica dels trets i comportaments que no van ser mesurats directament en els participants de la investigació», afegeix. Utilitzant aquest nou mètode, els investigadors van ser capaços de portar a terme GWAS d’habilitats no cognitives en dades de centenars de milers d’individus.

«El nostre GWAS va identificar 157 ubicacions diferents en el genoma humà relacionades amb habilitats no cognitives», relata Perline Demange, candidata a doctorat en psicologia biològica a la Universitat de Vrije i autora principal de l’article juntament amb Margherita Malanchini, professora de psicologia a la Universitat Queen Mary de Londres. «Identifiquem senyals de gens que són desproporcionadament actius en els teixits cerebrals, similar al que s’ha trobat per a la genètica de les capacitats cognitives».

Les associacions genètiques individuals descobertes en el GWAS van ser de molt petita magnitud. «Qualsevol variant genètica individual realment va tenir una influència trivial en el fenotip», explica Malanchini. «No obstant, al sumar aquestes petites associacions, podem crear mesures compostes anomenades puntuacions poligèniques. Aquestes mesures poden després aplicar-se a les dades genètiques dels participants de la investigació per estimar la probabilitat que algú mostri un resultat (o fenotip) en particular».

En general, la genètica de les habilitats no cognitives s’ha associat amb una tolerància més elevada als riscos, una disposició més gran a renunciar a la gratificació immediata, un comportament menys arriscat per a la salut i un retard en la fertilitat. Els investigadors també han observat que la genètica d’habilitats no cognitives s’associava amb una constel·lació de trets de personalitat relacionats amb l’èxit en les relacions i a la feina, com ser curiós i ansiós per aprendre, ser més estable emocionalment i ser més treballador i ordenat.

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

«Hi ha hagut molt debat sobre què són les habilitats no cognitives i quina és la millor manera de mesurar-les. Motivació, persistència, coratge, curiositat, autocontrol, mentalitat de creixement: aquestes són només algunes de les coses que la gent ha suggerit que són habilitats no cognitives importants», observa Paige Harden, professora de psicologia a la Universitat de Texas i colíder de la investigació juntament amb Belsky i Nivard.

Els investigadors també han trobat que la genètica d’habilitats no cognitives que es van associar amb l’assoliment educatiu també es va relacionar amb un risc més gran d’esquizofrènia, trastorn bipolar, trastorn obsessiu compulsiu i anorèxia nerviosa.