La fortalesa dels més grans en aquests temps de pandèmia

Ànima és una nova manera de parlar de l’àmbit social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de Fundació La Caixa. Volem ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món. Per això Ànima és la xarxa social social

Després d’haver conviscut ja molt temps amb la Covid-19, és el moment de treure conclusions d’aquesta terrible prova per replantejar algunes situacions i trobar solucions de cara al conjunt de la societat. Amb aquesta òptica, el Programa per a les Persones Grans, sota la direcció científica del doctor Javier Yanguas, ha elaborat un informe que analitza les conseqüències del virus i proposa línies innovadores d’atenció als més grans.

La pandèmia ha suposat un terratrèmol (social, sanitari, econòmic...) sense precedents en la història recent del nostre país, amb indiscutibles conseqüències per a la salut i el benestar dels grans. L’informe Apunts sobre l’estratègia del Programa per a les Persones Grans en relació amb la Covid-19, de la Fundació La Caixa es destaca que, tot i que han augmentat els nivells de por, solitud o preocupació pel futur, una immensa majoria de les persones grans, malgrat les dificultats, segueixen satisfetes amb la seva vida i han demostrat posseir recursos personals suficients per fer front a les dificultats que els ha plantejat el confinament i la pandèmia.

Javier Yanguas, director científic del Programa de Persones Grans de la Fundació la Caixa, destaca que, ‘a més d’analitzar les conseqüències de la Covid-19, l’estudi remarca la necessitat d’establir línies innovadores i nous enfocaments en les intervencions per millorar les condicions de vida d’aquest segment de la població’.

Lliçons de vida

De les entrevistes realitzades a 3.000 usuaris del programa, es desprèn que un terç d’aquestes persones viuen soles, un factor d’importància per tenir una experiència tan exigent com la del confinament. ‘El que resulta més difícil de calibrar —incideix Yanguas— és el sentiment de solitud. Durant la pandèmia hem estat aïllats, hi ha una relació estreta entre aïllament i solitud, però no és el mateix. A més, és més fàcil mesurar l’aïllament, que és una cosa objectiva, i molt més difícil conèixer i valorar els sentiments de solitud.’

El document revela que més d’un terç dels enquestats han tingut pensaments negatius, fruit de l’ansietat, de la tristesa i del mateix aïllament; i vuit de cada deu declaren sentir por pel futur. Aquesta por no és pel seu propi, sinó pel de les generacions futures. ‘És molt significatiu que aquestes persones [els vulnerables al virus] tinguin més por pel futur dels seus fills [els invulnerables al virus] que pel propi’.

Les conseqüències negatives produïdes per la pandèmia són, per tant, importants, però per a Javier Yanguas les persones grans, malgrat les dificultats amb què s’han trobat, han passat amb èxit el confinament.

Una altra gran lliçó d’aquesta pandèmia és que la responsabilitat individual no pot deslligar-se de la col·lectiva: ‘La pandèmia ha posat de manifest que tots som vulnerables, no només les persones grans, i que tenim una destinació comuna i compartida. D’aquesta en sortim junts o no en surt ningú, per la qual cosa tenim una responsabilitat individual en un futur comú i compartit’.

El canvi necessari

L’informe és una invitació a canviar inèrcies en la gestió del recolzament als grans: ‘Al llarg dels últims 20 anys ens hem basat en models molt centrats en l’activitat, en el fer. Però a mesura que la vellesa s’allarga en el temps, el fer queda obsolet, necessitem models basats en els ser, en el desenvolupament d’un projecte personal amb sentit i significat, i no en el mer activisme. Necessitem donar sentit al que fem’.

Així doncs, és necessari establir nous projectes en la vellesa i dotar-se de les eines necessàries per portar-los a terme. ‘Tenim en marxa diversos projectes, des de la digitalització dels continguts fins a la reconversió dels centres de gent gran, i també estem establint uns models d’intervenció per ajudar els més grans a superar les pèrdues i la solitud degudes a la Covid-19’.

Per al 25% de la població

El programa també pretén que la vellesa es vinculi al bé comú, especialment tenint en compte l’augment d’aquest segment de la població: ‘No podem prescindir de l’aportació d’un col·lectiu que aviat [cap al 2030] representarà a prop del 25 % de la població’, assegura Yanguas. La societat tendeix, en efecte, a infravalorar les capacitats dels grans i a no valorar tants anys d’experiència. ‘Crec que no ha sigut justa ni la infantilització ni la sobreprotecció ni l’oblit de les persones grans durant la pandèmia. No els hem tractat com a adults amb plens drets que són, persones absolutament capaces (exceptuant situacions de dependència severa i deteriorament cognitiu, per exemple) de portar les regnes de la seva vida’. La vulnerabilitat física davant el virus existeix, però això no significa que la vulnerabilitat física sigui també vulnerabilitat psicològica o social. ‘Les persones grans han continuat sent, en molts casos, el centre de gravetat de la solidaritat familiar i ens han donat grans lliçons de vida’.

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

Simone de Beauvoir en el seu llibre La vellesa afirmava que ‘ens neguem a reconèixer-nos en la persona gran que serem’, i demanava: ‘reconeguem-nos en aquest vell, en aquesta vella’.

‘Crec que és essencial projectar-nos en aquesta persona gran que serem per acostar-nos almenys una mica i poder comprendre almenys una part de la vellesa i de la vida’, diu Yanguas. Una anècdota: ‘Vam trucar des del Programa per a les Persones Grans a una senyora de 93 anys de Barcelona per veure com estava i, quan li vam preguntar si això de la pandèmia era com una guerra, va riure. Va dir que una guerra com la que ella havia viscut era una cosa molt més greu. Que això [la pandèmia], no tenia res que veure amb una guerra, que passaríem malament, però que ho superarem’.