Els germans Torres i la recepta dels anys

Els cuiners destaquen la importància de cuidar les persones grans, font d'experiència i saviesa

1200x628 fb ppl hermanos-torres

1200x628 fb ppl hermanos-torres

3
Es llegeix en minuts
ALMA LA RED SOCIAL SOCIAL

Alma és una nova manera de parlar de temes socials. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de La Caixa

Mantenir-te actiu, exercitar la ment, cultivar el teu cercle social i alimentar el teu benestar. Aquesta és la recepta bàsica que els germans Torres i el Programa de Persones Grans de La Caixa recomanen per viure molts anys amb una bona qualitat de vida. Els cuiners Javier i Sergio Torres ens parlen de què és per a ells una alimentació saludable i del llegat de la seva àvia a la seva premiada cuina. 

Text dels germans Torres:

La nostra infància és plena d’aromes, olors i dels records de compartir taula amb tota la família. Va ser la nostra àvia Catalina la que ens va encomanar la passió per la cuina i els seus valors. Ella es cuidava de nosaltres quan els nostres pares treballaven, i ens manava tasques com pelar pèsols, ajudar-la a fer les torradetes o anar a buscar espàrrecs. I, gairebé sense voler, veient aquesta dona que s’ho passava tan bé a la cuina, ens hi vam anar aficionant nosaltres també i, als vuit anys, vam decidir que seríem cuiners. Ens vam asseure amb els nostres pares i els ho vam dir.

Fins i tot avui dia la memòria i els records de la nostra infància ens ajuden a definir la nostra cuina i la nostra identitat: els canelons de l’àvia, unes vieires gratinades boníssimes, els seus brous... En tots els camps de la vida, la transmissió de coneixements d’una generació a l’altra és vital. Fixa’t en el nostre cas: sense la nostra àvia Catalina potser no seríem cuiners.

«La nostra àvia Catalina ens va encomanar la seva passió per la cuina i els seus valors»

Germans Torres

A nosaltres sempre ens han educat en el respecte envers les persones grans. Ells ens han donat l’oportunitat d'estar en aquest món i, a través del que ens ensenyen, de ser millors o de fer-ho millor que la seva generació. I és crucial que, com a societat, aprofitem aquest llegat que ens deixen. Des del món de la gastronomia, per exemple, ens interessa que els productors tinguin molta experiència. De fet, els nostres proveïdors de bolets, caça, trufa, etc., són persones grans, amb experiència i saviesa, que se senten superrealitzats fent el que els agrada.

Avui dia ser gran ja no és com abans. El nostre pare té 77 anys i no l’atrapes caminant. Es cuida i està fet un xaval. Per tenir una bona qualitat de vida a aquesta edat és fonamental cuidar l’alimentació, fer exercici i també ajuda cuinar, en la mesura de les possibilitats i interessos de cada un. Per això, que el Programa de Persones Grans de La Caixa tingui la iniciativa de fer, entre moltes altres coses, uns tallers d’alimentació saludable per a persones grans ens sembla una idea fantàstica. Es cuidaran més, estaran més actius, aprendran.

El consell que donaríem a les persones grans per tenir una bona dieta és menjar sa i variat. L’anomenada dieta mediterrània és ideal. És important consumir productes frescos. S’ha de menjar de tot, però amb equilibri, amb cap; sobretot, llegums, amanides, verdures, cereals i fruites senceres. Recomanem també beure molta aigua, fer més àpats de menys quantitat, i dinar i sopar aviat. El que s’ha d’evitar és la brioixeria industrial i totes les begudes ensucrades. En definitiva, tot el que vingui industrialitzat.

Notícies relacionades

Una cosa que també aporta molt i és fàcil de fer és un bon brou, ben desgreixat i fet amb temps. Nosaltres agafem un pollastre sencer o una gallina, un parell d’ossos de pernil, un tros de costella o de magre, i després porro, pastanaga, api, ceba, llorer, etc. Molta verdura. Escaldem la gallina i els ossos per treure les impureses, després afegim la verdura i ho bullim tot durant 4 o 5 hores, traient el greix a mesura que va pujant. Finalment, coles el brou i això és or, ¡et dona la vida! I és supersa perquè té un munt de vitamines i de propietats.

Continua llegint aquest article a Mirades amb Alma