¿El saber ens fa millors persones?

Alma és una nova manera de parlar d’allò social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social La Caixa

Cada dia es creen a la Viquipèdia espanyola unes 400 entrades. Cada minut que passa, hi ha a Youtube 400 hores noves de contingut. D’altra banda, els estudiants tenen cada vegada més carreres i màsters per elegir. En aquesta societat del coneixement, els objectes són més llestos que mai: telèfons, cotxes i rentadores intel·ligents omplen les nostres vides i llars. Els éssers humans, en canvi, entre tant populisme i ‘fake news’, sembla que ens hàgim tornat més crèduls. Més ingenus. ¿On queda la promesa il·lustrada que el saber ens havia de fer més lliures i millors? Ens ho explica la filòsofa Marina Garcés poc abans d’inaugurar 'Democràcies sota control’,un nou cicle de xerrades del Palau Macaya, centre que aquest any ha batut el seu rècord de visitants gràcies a 742 activitats dissenyades amb un objectiu: fer-nos pensar i dialogar per a poc a poc canviar els nostres carrers, els nostres barris, el món.

Cada època ha tingut la seva particular relació entre coneixement i poder. ¿Com es relacionen aquestes dues paraules actualment?

En altres èpoques, el coneixement era monopoli dels monestirs, dels reis, de les biblioteques. Ara l’educació, almenys en les societats avançades, és universal. No obstant, això no implica necessàriament ni més democràcia, ni més llibertat ni més emancipació. És la gran paradoxa del nostre temps.

Mai havíem tingut tant accés a tanta informació. No obstant, potser mai abans havíem sigut tan poc crítics. ¿Per què?

És un dels efectes d’aquest accés massiu a la informació. Fem experiència de tot això de forma molt acrítica perquè no tenim contextos de valoració. Tota crítica implica una relació amb un context que ens permeti valorar les idees i els sabers, rebutjar-los, contraargumentar-los. Però avui rebem les idees a raig i, a més, des d’eines que més aviat trenquen els nostres contextos d’experiència, com a espectadors o usuaris de les xarxes socials. És a dir, sabem moltes coses de les quals no hem fet experiència ni sabem com fer-la.

¿Què caracteritza la ignorància de la nostra època i per què pot ser un perill per a la democràcia?

La ignorància de la nostra època es caracteritza precisament per estar pleníssima de coneixements. És una ignorància molt saturada. No és un buit per omplir. Per això, necessita estratègies de buidament: descartar tot el que ens impedeix veure el món i a nosaltres mateixos com a subjectes actius. I, alhora, com dèiem abans, s’ha de convertir en experiència amb sentit. I això implica també aprendre a veure tot allò que no sabem entre allò que aparentem saber.

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

Continua llegint sobre aquest projecte a Alma.