Anar al contingut

UNA CLÀSSICA DEL BÀSQUET

Laia Palau, un adeu ajornat pel Mundial

La veterana base barcelonina allarga la seva carrera per estar a Tenerife

Luis Mendiola

Laia Palau, un adeu ajornat pel Mundial

JORDI COTRINA

El cercle perfecte tancat per Laia Palau l’estiu passat a Praga, amb el títol de campiona d’Europa amb la selecció, i que s’intuïa com el colofó a 20 anys de carrera, no era un punt final. Només un punt i seguit.

Després de construir una modèlica carrera durant 20 anys, de viure tres Jocs Olímpics (una plata), quatre Mundials (una plata i un bronze) i vuit Europeus (dos ors, una plata i quatre bronzes), la incombustible Laia Palau (38 anys, Barcelona) sent que encara la motiven els desafiaments i que l’última pàgina està per escriure.

El suposat retir daurat per jugar a Austràlia no ho ha sigut. En part per l’estima de les seves companyes, la complicitat  amb el seleccionador, Lucas Mondelo, i també per la pressió de la gent que l’estima. El seu reenganxament amb el bàsquet d’elit li arriba amb l’equip francès del Bourges, al qual es va incorporar a principis de gener, amb el qual somia classificar-se per a la final four femenina, i també amb la selecció per preparar el Campionat del Món que es disputarà aquest any (del 22 al 30 de setembre) a Tenerife.

Així que la Laia, que va insinuar la seva retirada al juny («Això és el que pensava»), tornarà a jugar aquest dissabte a Ucraïna, en un dels dos partits que la selecció afronta de classificació per a l’Eurobasket 2019. El segon serà davant Bulgària dimarts a Guadalajara. La base barcelonina seguirà d’aquesta manera ampliant un palmarès de luxe: des del seu debut amb Espanya el 2002 suma 10 medalles, només una menys que Pau Gasol, el que més en té en la història de la selecció, i les seves 262 internacionalitats la situen al davant de qualsevol altre basquetbolista espanyol. «Si el Mundial no fos a casa, això no tindria sentit. Però em fa il·lusió. A totes ens en fa, encara que sabem que és complicat. Però no tenim gaires oportunitats de jugar competicions aquí. Així que volem disfrutar-ho, que sigui una festa i jo no m’ho vull perdre».

Vivència intensa

Dels seus quatre mesos a Austràlia, per jugar amb el Dandenong Jayco Rangers, a Melbourne, només té bones paraules. «L’experiència ha sigut molt intensa, fantàstica en l’aspecte personal, però se m’ha quedat curta», explica sobre el seu equip, que no va aconseguir arribar a les finals. «La meva intenció era retirar-me. Anar a Austràlia i abaixar el nivell. Però va ser al revés. Vaig haver d’apujar-lo. Partits cada dos o tres dies. Sessions de pesos a primera hora. Tot molt intens. I per estar a un nivell físic i mental molt alt, prefereixo estar aquí, ja que estic més acostumada a jugar a Europa», valora la Laia.

Les trucades de Mondelo per deixar-li les portes obertes de la selecció i el seu desig de jugar el Mundial la van acabar de decidir. «Parlem bastant amb Mondelo. Tenim molta confiança. Em va dir que si la meva intenció era jugar el Mundial, que jo formava part d’aquest equip, i jo estic encantada de fer el pas», reconeix. 

«Jo no parlaria de retorn perquè ella no se n’ha anat», explica el seleccionador. «No hi ha dubte respecte a la importància de la Laia, no només com a capitana, sinó com a jugadora a la pista i al vestidor i serà important per ajudar a passar la transició d’aquí al Mundial i sobretot la pressió que tindrem. A més, mai li podrem tornar tot el que ha fet pel bàsquet espanyol», diu.

Retorn a França

La Laia va optar per tornar a Europa i fer-ho a Bourges, equip en què ja va jugar entre el 2004 i el 2006, amb el qual va conquistar dues Copes i una Lliga de França i que competeix a quarts de final de l’Eurolliga. «És una ciutat que conec, on em trobo molt a gust. Que juga una lliga forta com la francesa, amb un pavelló amb 5.000 persones. Complia molts requisits», argumenta per explicar la seva elecció.

«La meva vida havia de ser d’una manera i és d’una altra. Així que no vull mirar més enllà. Ja ho veurem», diu la Laia, que ja no vol posar-se data de caducitat i viu il·lusionada per seguir formant part de la millor etapa del bàsquet femení espanyol (plata olímpica a Rio 2016 i or europeu l’estiu passat), sobretot davant el Mundial que l’espera.

«És un orgull haver-ho pogut disfrutar. I ara que les nostres aspiracions són altes, esperem mantenir-les amb la nostra gent a casa», sentencia. 

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.