El Barça s'estavella a València

El somni d’Europa ja té tints de malson per al Barça, que no para d’encadenar derrotes i decepcions allà on va. És una ferida dolorosa, que no para de sagnar per més que Sito Alonso intenti posar-hi remei. A València no va ser l’excepció i va sumar una nova derrota per 81-76, la 12è en 18 jornades a Europa (la tercera derrota consecutiva si comptem l’ACB), que converteix en una quimera pensar en la possibilitat de classificar-se entre els vuit millors.   

En una setmana amb doble jornada  (el Bamberg visita demà el Palau) que semblava decisiva per reenganxar-se en la competició, el Barça es va estavellar, víctima de les seves pròpies carències. L’equip blaugrana es va doblegar víctima de la seva debilitat defensiva, de la seva inferioritat en la baralla interior, amb els valencianistes Dubljevic i Pleiss com a reis de la zona, dels seus problemes per assegurar el rebot (42 valencians per 24 de catalans), de la precipitació quan recuperaven el pas en el partit, de la falta d’un líder que arrossegui l’equip, del pèssim nivell d’alguns dels seus jugadors, com Hanga, Koponen, Tomic o Sanders, que haurien d’estar entre els seus principales arguments.

DUBLJEVIC, DECISIU

 Tot aquest llast unit als problemes físics de Moerman, va deixar l’equip blaugrana a mig camí del que somiava, incapaç de mantenir el ritme a València, sempre a remolc al marcador, incapaç d’agafar la davantera, sense força per canviar el guió enfront d’un rival ple de baixes (Green, Diot, Vives, Sergi García, Sastre, Latavious Williams) però que anava sobrat de cor.

Ningú va representar millor aquest cor que el montenegrí Bojan Dubljevic, l’MVP de l’última Lliga Endesa, 19 punts i 7 rebots, peça dominant dins de la zona, davant del qual no va trobar antídot el Barça, que a més va haver de jugar massa temps sense Tomic (Seraphin és baixa), ja que el pivot croat va sumar la seva quarta falta personal en el minut 18, víctima també de la seva incontinència, que el va portar a rebre una falta tècnica en el pitjor moment.

MOLTES ALTERNATIVES

 El València sempre va trobar l’encert d’algun jugador que li facilités el camí al triomf: Rafa Martínez (13 punts), Doornekamp (12) o Van Rossom (6 punts, 7 assistències) van tenir el seu moment en el partit, enmig d’un pla de partit en què totes les peces van encaixar, fins i tot l’irregular Rudez, capaç de sumar dos triples claus quan el Barça collava més fort. Encara va tenir més mèrit per la falta d’un recanvi de garanties per a Van Rossom en el lloc de base (amb Diot, Vives i Sergi García lesionats), cosa que va obligar el jove Puerto i Abalde a donar-li relleus.  

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

El Barça, en canvi, només va poder viure del talent de Navarro i Heurtel (14 punts cadascun, 10 assistències el base) i del caràcter d’Oriola (15 punts, 4 rebots), massa poc bagatge perquè arribés a bon port l’aventura.

Sitó va buscar un canvi de guió amb l’entrada de Pressey de titular. Però no va trigar a claudicar i a tornar a la seva aposta de sempre. El problema és que ahir van acabar fallant-li massa peces (el que passa amb Tomic i Koponen clama al cel) perquè l’equip baixés la seva muntanya russa.