Scariolo: "El llindar de l'èxit està en la medalla"

Sota la direcció de Sergio Scariolo (Brescia, 1961), la selecció espanyola ha viscut la millor època de la seva història (tricampiona d’Europa el 2009, el 2011 i el 2015, subcampiona olímpica a Londres 2012 i bronze a Rio 2016). A l’Eurobasket que afronta a partir d’avui, en el qual defensa el títol continental, el tècnic italià es veurà obligat a accelerar el procés de renovació per culpa de les lesions i les absències (Calderón, Rudy, Reyes, Claver, Mirotic, Ibaka, Llull), però segueix confiant en la química i la força del grup.

–La selecció arriba a l’Eurobasket amb baixes, moltes cares noves i la referència dels Gasol. ¿Manté l’esperit ambiciós de sempre? Així és. Hem d’intentar recrear-lo els que ja fa anys que hi som. Al capdavall és una mica una clau de la prolongació de l’èxit i aconseguir que els que entren vagin amarant-se del pes d’aquest equip. Perquè si prenem com a referència Rio, n’hem canviat mig bloc. En general, arribem amb un bon nivell de preparació i moltes ganes, encara que som conscients de les dificultats que ens trobarem des del debut contra Montenegro.

–¿Amb quin objectiu afronten el campionat? L’objectiu ha de ser una medalla. I si pot ser d’or estaria molt bé. L’hem guanyat més que ningú últimament i evidentment ens agrada i ens atrau. Però alhora sabem que el llindar de l’èxit per a Espanya està en la medalla. Al podi. I crec que ens el podem plantejar com un repte al nostre abast si fem bé les coses.

"Pau Gasol ens dona lideratge i és el nostre referent, però necessitem que surtin altres jugadors en els moments decisius" 

–¿Com els afecten les baixes, sobretot la de Llull, que estava cridat a tenir un paper important? La baixa de Llull ha sigut traumàtica, perquè té molta importància al vestidor. Però la vida continua. El missatge que ens ha donat el mateix Sergi és clar: s’ha de seguir endavant. És clar que el nostre potencial s’ha vist afectat però amb els dies hem construït una nova identitat. Hem d’afrontar la competició amb determinació i il·lusió. I la baixa del Sergi, superats els laments, és una motivació afegida.

–El passat els obliga a molt. Són els campions, han encadenat nou semifinals d’Europeus i 9 podis en els últims 11 tornejos. Per un costat és motiu d’orgull quan veus la trajectòria, la continuïtat. Però també és una responsabilitat. Quan un ha aconseguit un estatus no li agrada perdre’l sense lluitar. Però també per tots els que estimen aquest equip i el segueixen. Hi ha molts equips amb possibilitats, fins i tot algun de tapat, com ara Letònia. Nosaltres hem de ser capaços de mantenir viva la nostra ambició i viure amb una expectativa que sempre és molt alta.

–¿El lideratge continua recaient en Pau Gasol als seus 37 anys? El Pau és una referència per a tothom i un exemple per a l’equip. Ens dona una gran capacitat de lideratge i és el nostre referent, sense cap mena de dubte. És, per dir-ho d’alguna manera, el patriarca d’aquest grup per apuntar a l’excel·lència com a objectiu real i no conformar-se tan sols a fer-ho bastant bé, encara que necessitem per ser competitius que apareguin més jugadors en moments decisius.

–En un escenari de tantes baixes, el retorn del Marc és la millor notícia. És una grandíssima adquisició. Està més bé que mai físicament. No ha estat mai tan bé. I no és per casualitat, sinó per l’esforç, el treball extra que fa en els entrenaments, la seva capacitat de reprogramar una mica la seva alimentació. Això es reflecteix en la mobilitat que té a la pista per fer coses en atac i en defensa que, per descomptat, fa dos anys no podia fer.

"Hem de ser capaços de mantenir la nostra ambició i viure amb una expectativa que sempre és molt alta"

Notícies relacionades

Espanya afronta l'Europeu amb el somni de la seva quarta corona

Pau Gasol arriba als 200 partits amb la selecció: "Jugar l'Europeu ja és el regal"

–¿Què n’espera de Navarro? El Juan Carlos té un pes important per transmetre els valors que ens han fet diferents, especials. Ha fet un esforç fantàstic per posar-se al dia físicament. I pot tenir moments puntuals d’aportació a la pista per la seva capacitat de lectura i el seu tir. El seu rol canvia. És evident. Però segueix sent un jugador important fora del camp i dins.

–Al costat d’aquesta generació ha aconseguit un palmarèsespectacular. Si Espanya guanya, igualaria a tres entrenadors llegendaris com Spandarian (URSS), Ivkovic (tres amb Iugoslàvia i una amb Sèrbia) i Nikolic (Iugoslàvia). Davant seu només hi quedaria Gomelski, inabastable ja amb 10 medalles, set d’or. Per a mi el palmarès no és el més important. Quan vaig entrar el president em va traslladar la frustració que hi havia per no guanyar un campionat d’Europa. El vam poder guanyar a la primera. I la veritat és que tots aquests anys han sigut molt positius, de molt èxit, en els quals he disfrutat al màxim. És cert que tens un grau de responsabilitat més intens. Però jo em veig com un més. L’entrenador té aquest avantatge: els seus títols són èxits col·lectius, de l’equip. Els rècords no em fan perdre el son. La majoria dels que tinc al davant, s’han retirat. A mi, espero, encara em queda bastant. I els meus rivals ara són Djordjevic, Collet, Tanjevic o Messina.