El València torna el Barça a la realitat i l'aparta de la final

La reacció del Barça a la Copa va ser efímera. El València el va tornar a la crua realitat, apartant-lo de la final amb una victòria que no va deixar lloc a discussió (67-76). Serà l’equip de Pedro Martínez el que disputi aquest diumenge (18.30 hores) el títol de la Copa amb el Madrid. Mentrestant, l’equip blaugrana, que viu al límit per les baixes i la situació al vestidor, tornarà al divan per comprendre les raons de les apagades que pateix i que van ser una de les causes de la derrota.

    Després d’un primer temps seriós i convincent, en què va construir un avantatge de 9 punts (38-29), el Barça va tornar a fer-ne de les seves i va desaparèixer. Sense tensió, sense duresa, fora de partit, l’equip de Bartzokas va encaixar un dur parcial de 13-30 en el tercer període que va resultar definitiu i ho va deixar tot en mans del València.

    Ja no va ser capaç de tornar al partit el quadro de Bartzokas per molta voluntat que hi va posar. Aquesta vegada no va tenir un Erikson al qual aferrar-se per canviar la seva sort. Només Ante Tomic, amb 17 punts i 15 rebots, firmats en 30 minuts d’incansable lluita, va aconseguir donar la cara. Hi va haver massa desaparicions. Molts jugadors assenyalats, començant per Tyrese Rice, que va acabar amb 3 punts, 1 de 10 en tir i -3 de valoració. Però el cert és que amb 29 punts a la segona part i encaixant 47 és impossible guanyar a ningú.  

    La imatge seriosa dels quarts només va durar 20 minuts, però va acabar saltant pels aires davant un equip sòlid i ben construït, encara que la posada en escena barcelonista ja va remetre a partits recents. 

    Al marge de l’absència d’última hora de Perperoglou per molèsties al turmell, un altre contratemps inesperat, l’equip blaugrana va saltar a la semifinal sense tensió. Per sort a penes van ser tres minuts. Ho va aprofitar el València per aconseguir un parcial de 0-7. Però un sol moviment de banqueta va encendre la llum al Barça. Tomic va ocupar la plaça de Diagné, que va començar de titular, i el joc blaugrana va començar a fluir a través del pivot. L’amenaça del croat va obligar la defensa valenciana a tancar-se i això va obrir espais que van aprofitar els tiradors barcelonistes que, en un vist i no vist, van capgirar el marcador amb un parcial de 10-2 (13-11).

BON PRIMER TEMPS / La feina solidària del Barça en defensa, el control del rebot defensiu van ajudar també a canviar el guió. Tancats els espais per Dubljevic, la principal amenaça interior del València, l’equip de Pedro Martínez va buscar sense sort solucions en el llançament exterior i això el va condemnar a bastants minuts de foscor. El parcial que va encaixar va ser de 21-10.

     El quadro de Bartzokas va aprofitar el canvi d’escenari per afermar-se en el partit, créixer en confiança, i consolidar un sòlid avantatge (31-21) que va saber aguantar al descans (38-29).

    Tot el bon treball fet fins al descans el va dilapidar el Barça en un tercer quart nefast en tots els sentits. Una d’aquestes inexplicables desaparicions que ha patit aquest any i que han encès els ànims al Palau. 

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

    L’equip blaugrana es va passar cinc minuts llargs amb només una cistella anotada, un triple d’Eriksson. El València ho va aprofitar i va atacar amb contundència. Un parcial de 3-19 en set minuts va deixar contra les cordes el Barça, que va ser incapaç de frenar l’hemorràgia (46-59 com a màxima diferència).

    Ho va intentar l’equip de Bartzokas. Va reduir diferències (63-68, m. 35), però va ser una carrera desesperada davant un equip que se sentia guanyador i que no va deixar escapar l’oportunitat per explotar la debilitat dels barcelonistes i plantar-se a la gran final.