LA FINAL DE LA LLIGA ENDESA

El Madrid s'acarnissa amb el Barça al Palau

Llull i Ayón lideren el contundent triomf blanc davant uns blaugranes desconnectats i igualen a un la final (70-90)

jmexposito34340241 gra396  barcelona  17 06 2016   el base escolta de160617204921

jmexposito34340241 gra396 barcelona 17 06 2016 el base escolta de160617204921 / Quique Garcia

3
Es llegeix en minuts
LUIS MENDIOLA / BARCELONA

Lluny d’estar afectat pel cop moral que va suposar la derrota in extremis en l’estrena de la final, el Madrid es va aixecar amb la ferocitat del campió ferit i va tornar el cop amb ràbia al Palau. El segon partit de la final de la Lliga Endesa va ser un monòleg blanc des del principi fins al final (70-90).

    El Barça no va existir, desconnectat per la defensa madridista i també per la seva pròpia incapacitat per generar una resposta i viatjarà a Madrid, on es disputen els dos pròxims partits (dilluns i dimecres) en una situació complicada: amb l’1-1 i la possibilitat real que l’equip blanc sentenciï a casa.

    L’equip de Xavi Pascual va ser una ombra del que 48 hores abans havia lluitat i havia donat la cara, fins a aconseguir el triomf valuós per obrir el play-off final. Aquest canvi de perfil, que s’ha repetit moltes vegades aquesta temporada, li va costar una dura rebolcada.

    Tan bon punt el Madrid va comprovar que al seu rival li flaquejaven les cames, va burxar perquè la ferida no parés de sagnar. Llull, amb 20 punts i 4 assistències, i Ayón (19 punts i 6 rebots), amb una actuació enorme, van liderar la càrrega madridista.

    En el Barça potser tan sols Tomic (14 punts i 5 rebots) va aconseguir salvar la cara, i això va deixar una sensació amarga en part de l’afició blaugrana que va abandonar la grada abans que es consumés el drama.

    El Madrid només va necessitar 10 minuts per canviar la dinàmica de la final, que semblava favorable als blaugranes. Des de l’amenaça de veure’s en una situació límit, els jugadors de Laso es van exercitar des de l’inici amb més determinació.

UN QUART DECISIU / Amb dos canvis en l’equip titular, Llull per Sergio Rodríguez i Carroll per Maciulis, Laso va injectar la mentalitat adequada. El base menorquí, en concret, va estar letal i va fer saltar i pels aires la defensa blaugrana amb el seu joc directe i els seus triples que van disparar els avantatges fins a un rotund parcial de 12-28 en el primer quart, que va condicionar la resta del partit.

    El Madrid també va incidir en un altre punt. Va lluitar pel rebot com no ho va fer en el debut i el va dominar amb autoritat davant un joc interior barcelonista molt limitat per les tres ràpides faltes de Tomic.

MAL DIA EN ATAC /No només va ser una qüestió d’actitud el que va condemnar el Barça. També va estar lluny de la inspiració ofensiva del primer dia. Els seus percentatges van caure en picat i els seus 4 triples en 18 intents és el pitjor registre de la temporada.

Notícies relacionades

    Amb problemes per controlar el rebot, amb Satoransky desconnectat, i amb la seva espessor en atac el Barça va deambular en els primers 20 minuts. Pascual ho va intentar canviant completament el quintet titular. Però els canvis, amb la presència per primer cop d’Arroyo i Lawal a la final, i l’entrada d’homes de refresc com Vezenkov, no va servir de res davant un Madrid autoritari, que va obrir una frontera perillosa de 21 punts (16-37, m. 14), reduïda pels blaugranes en el descans (32-44) amb molt esforç.

    Aixecar-se des d’aquell marge, va minar la resistència del Barça de Pascual. L’equip ho va intentar, especialment en el tercer quart, en què va arribar a rebaixar les diferències a cinc punts (52-57) després d’un triple de Perperoglou. Però en l’últim període, va tornar a faltar-li la tensió necessària i un parcial de sortida per als madridistes de 0-10 (del 58-66 al 58-76) va acabar d’escriure la condemna barcelonista.