El Madrid amplia la seva hegemonia a l'ACB davant el Gran Canària

L’equip de Pablo Laso no entén de pronòstics i va aixecar el títol de campió de la Copa, quan ningú el tenia entre els favorits a l’aterrar a la Corunya. Tot i que va trobar una oposició més que admirable del Gran Canària (81-85) el seu triomf no admet discussió.

    El Madrid  que s’ha mostrat vulnerable en bona part de la temporada, manté el perfil de campió i encadena el seu tercer títol consecutiu en el torneig, cosa que ningú havia aconseguit fins ara, per ampliar la bretxa amb el Barcelona (26 títols dels blancs, per 23 dels blaugranes). La seva hegemonia a Espanya comença a marcar època: 7 dels últims 10 títols de l’ACB.

    L’idil·li amb la Corunya es va allargar per al Madrid, que va conquistar el seu quart títol en el mateix nombre d’edicions (1972, 1989, 1993, 2016). Però més enllà de les bones sensacions que l’acompanyen  a la ciutat gallega, l’equip de Laso va demostrar ser el més consistent de tots els participants, impulsat pel talent d’un nucli de jugadors com Llull, Sergio Rodríguez i Reyes, en què falta el lesionat Rudy (molt a prop de reaparèixer després de la seva lesió d’esquena) i als quals s’ha unit Gustavo Ayón, que va rebre el títol de MVP). Amb 15 punts, 6 rebots i 21 de valoració, i un esplèndid treball defensiu, el pivot mexicà va demostrar el seu perfil dominant, cosa que fa encara més sagnant que el Barça el deixés escapar, quan tenia els seus drets per a Europa.

OLIVER BRILLA  

El Gran Canària no va abandonar el partit malgrat l’inici atemoridor del Madrid que, en un girant d’ulls, es va posar ràpidament a la frontera de la desena de punts (8-18, m. 7). El domini de la zona d’Ayón i de Reyes va ser indiscutible en els primers minuts. L’equip d’Aíto va trigar molt més a deixar-se anar en un escenari, el de la lluita pels títols, al qual no està acostumat.

 Rabaseda va ser el primer a esvair els  temors canaris amb dos triples consecutius, dues injeccions d’adrenalina, però això es va unir també a una bona defensa que va canviar la dinàmica inicial.  

    A partir de la consistència que va aconseguir el Gran Canària amb la presència a la canxa d’Albert Oliver, un base de 37 anys, savi com pocs en la direcció, i també des de la intensitat d’Omic, Newley i, sobretot, de Báez, l’equip d’Aíto va guanyar en confiança i el partit en equilibri (24-26, m. 15).

RECURSOS BLANCS  

Notícies relacionades

El Madrid tomba el Baskonia per defensar el seu títol

Madrid i Baskonia se citen en semifinals

Tot i així, el Madrid no va cedir la iniciativa i va enganxar sempre ratxes positives, conseqüència també dels seus recursos infinits a la banqueta (Nocioni, Rodríguez o Rivers van sortir des de la suplència) lcosa que no va impedir que el partit es mogués en un marcador incert al descans: 38-40.

    L’actitud ambiciosa va permetre, fins i tot, al Gran Canària veure’s al davant en algun moment del tercer període (48-45), però el Madrid va ser capaç de fer un pas més en la seva defensa i en la seva intensitat, per portar el partit on més li interessava: un avantatge còmode amb el qual afrontar els últims minuts (70-82, m. 38). D’aquesta manera va evitar que la reacció final dels jugadors canaris, amb dos triples de Rabaseda i un altre d’Oliver, posés en perill la seva conquista.