¿On dorm el Papa a Barcelona? Aquesta és la residència de Lleó XIV durant la visita a la ciutat

Aquest dimarts el papa Lleó XIV aterra a Barcelona, on es quedarà dos dies. 

Aquest9 de juny està prevista la celebració dels primers actes a la catedral de Barcelona i a l’Estadi Olímpic de Montjuïc. El dia 10 tindran lloc els actes centrals a Ciutat Vella i a la Sagrada Família i el dia 11 el Pontífex sortirà de la ciutat per dirigir-se a Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife. 

El pas de tres pontífexs

Serà precisament al districte de Ciutat Vella, al barri Gòtic, on el Pontífex s’allotjarà durant la visita. Es tracta del palau episcopal, la residència oficial de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, situada just al costat de la catedral de Santa Creu i Santa Eulàlia. 

Aquesta residència ja va servir d’allotjament a dos papes anteriors durant les seves visites a la capital catalana. El 1982, va acollir Joan Pau II i, el 2010, va ser la residència de Benet XVI durant la consagració de la Sagrada Família.

La ‘domus’ romana

El palau episcopal, també conegut com a palau del Bisbe en català, és originari del segle XIII i està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) a l’Inventari del Patrimoni Cultural català. A més, l’immoble també és la seu de l’Arxiu Diocesà de la ciutat, on es conserven gran part dels arxius parroquials i documentació de la cúria. 

Segons l’Ajuntament de Barcelona, «el conjunt dels primers bisbes cristians barcelonins hauria inclòs espais privats, com la residència episcopal, situada al segle V sobre l’antiga ‘domus’», on posteriorment s’hauria construït el palau al segle VI.

Una ‘domus’ era la casa urbana unifamiliar habitada per les famílies benestants o patriotes en l’antiga Roma. Les muralles romanes determinaven on es podien construir aquests habitatges i, en molts casos, els seus murs els servien com a fonaments.

És a dir, la residència episcopal actual s’alça directament sobre les antigues muralles romanes de la ciutat, just al costat de les torres de defensa que donen a la plaça Nova. 

Gòtic, romànic, barroc i neoclàssic

D’altra banda, les excavacions arqueològiques han demostrat que, en els segles V i VI, el conjunt episcopal original integrava instal·lacions romanes prèvies, entre les quals, una factoria de salaó de peix, anomenada ‘garum’, i una explotació vinícola. Totes dues van passar a formar part del patrimoni eclesiàstic durant aquests segles, tal com explica el consistori de la ciutat.

El palau episcopal és un dels principals exemples de l’arquitectura gòtica a Barcelona, tot i que combina molts altres estils, com el romànic, el barroc i el neoclassicisme. La seva galeria interior pertany a l’estil romànic, amb arcs de finals del segle XII que reposen sobre columnes bessones. Els finestrals, d’altra banda, són gòtics afegits del segle XIV i la façana de l’exterior del palau va ser remodelada al segle XVIII sota els cànons de l’estil neoclàssic.

Col·lecció d’art i sala d’exposicions

Notícies relacionades

La visita del papa Lleó XIV a Barcelona coincideix amb les PAU: així afectaran els talls i desviacions als estudiants

Una solarigrafia mai abans feta de la Sagrada Família

Segons la pàgina web del barri Gòtic de Barcelona, aquest edifici acull una col·lecció d’art religiós i artefactes històrics, que reflecteixen la història religiosa de Barcelona i Catalunya. Entre aquest repertori hi ha quadres, escultures i objectes litúrgics que daten de diferents períodes històrics.

La Casa del Bisbe també «és un lloc de trobada per a esdeveniments culturals i activitats relacionades amb la fe», on s’organitzen exposicions, concerts i conferències, explica la web. 

Fonts

• Cercador de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Generalitat).

• Palau Episcopal (Ajuntament de Barcelona).

• Palau Episcopal de Barcelona (barri Gòtic).