El gran pla de rehabilitació de la Trinitat Vella segueix en suspens

"Cada vegada que plou, tremolem", confessa l’Avelina, veïna de la Trinitat Vella, a l’extrem enganxat al Besòs de Barcelona. "Entra aigua i hem de posar ciment per tapar els forats", assegura la dona. Assenyala els orificis i els escantellats a les façanes que han quedat com a rastre de les proves que l’Ajuntament va efectuar el 2018 al barri, el tercer amb menys renda a la ciutat. Les comprovacions van concloure que el bloc pateix aluminosi, igual que altres de l’entorn, i es van posar puntals a les finestres que donen al celobert per evitar despreniments. A l’escala suposaven que les ajudes fluirien i que els arranjaments no es retardarien, però mai han començat ni saben si s’acabaran fent. "Han sortit esquerdes als lavabos, a les habitacions... Surten cada vegada més, és un deteriorament sense reparar. Amb la situació de la finca, podem tenir un disgust", tem l’Avelina.

Com en altres punts de la capital on es va edificar a correcuita per allotjar la immigració de mitjans del segle XX, el propòsit de pal·liar el deteriorament que amenaça als habitatges de la Trinitat Vella s’ha encallat. El barri va ser el primer a dotar-se d’un pla de regeneració urbana a Barcelona, amb el qual es va preveure remodelar 75 comunitats. "Però no hi ha cap projecte firmat ni s’ha fet cap reforma", critica Roberto Rodríguez, de l’Associació Veïnal Taula Trinitat Vella. Els edificis inclosos a la fallida campanya de reparacions sumen 432 pisos. Formen part dels 8.000 domicilis de la ciutat que la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona adverteix que corren risc de ruïna per falta de rehabilitació.

L’Ajuntament admet que, de les set escales per les quals la intervenció havia de començar a la Trinitat Vella, tres han desistit i els concursos per adjudicar les reformes de les altres quatre es van declarar deserts. El consistori analitza com emprendre les primeres obres a través d’un procediment negociat.

La degradació dels immobles ha escampat les malles en balcons i ampits a part de la Trinitat Vella davant la possibilitat que caigui runa. Acumulen tant temps posades com els domicilis que estan apuntalats. "Portem set anys amb puntals i ningú havia vingut a mirar-los fins l’estiu passat, quan vam fer pressió, uns els vaig reforçar jo mateix", es queixa Rodríguez. El govern municipal respon que ara disposa d’un acord perquè empreses especialitzades revisin l’estat de les mesures de prevenció cada sis mesos i avaluar si es requereixen instal·lar més "mentre no es resolgui la patologia".

Mesures provisionals

Notícies relacionades

Albiol presenta tres centres esportius en el pla de millora del Govern

Indra guanya la licitació de les noves expenedores de bitllets del metro

Almenys 28 finques de la Trinitat Vella compten amb mesures provisionals de protecció per problemes estructurals greus. Passa a la casa de la Gloria, una dona de 86 anys, amb un 81% de discapacitat i mobilitat. Ha d’esquivar una escala estreta per pujar a un replà apuntalat i entrar al pis, on tres suports sostenen el sostre d’un quart. "L’edifici té deficiències de tot tipus: aluminosi, esquerdes, filtracions, la façana està que cau...", detalla la Montse, filla de la Gloria. Els bombers van desenrunar l’interior d’un immoble limítrof fa un parell d’anys, després de cedir un forjat.

La Montse explica que els treballs per adequar el bloc de la seva mare es van estimar en 178.000 euros. "Anàvem a tenir un 85% de subvenció, amb la qual cosa sortia entre 7.000 i 8.000 euros per veí, i ho vèiem viable", reconeix. No obstant, es van introduir després obres d’eficiència energètica, cosa que va encarir les tasques entre 350.000 i 400.000 euros. Se supeditaven a obtenir fons europeus Next Generation, en alt risc de perdre’s perquè s’exigeix que els treballs estiguin acabats el 30 de juny del 2026. "Calia fer aïllament, posar plaques solars... Amb aquests números, ens vam fer enrere", admet la Montse.