Un mercat de Badalona, en risc de tancar pel seu estat
Les sis places de propietat municipal pateixen les conseqüències d’anys de falta de manteniment i del canvi d’hàbits en les compres.

Les alarmes van saltar al mercat Torner del barri del Progrés de Badalona dilluns 23 de setembre, quan l’ajuntament va citar els botiguers a una reunió urgent. "Ens van traslladar que el mercat hauria de tancar per perill d’ensorrament imminent –explica la presidenta de l’equipament, Olga Viltró–. Ens vam quedar bocabadats perquè ens van dir que ens poséssim al pitjor dels escenaris". Un informe tècnic del consistori va detectar el deteriorament de les cambres frigorífiques, cosa que posava en risc tant els treballadors com els clients.
Els següents dies, a l’espera d’un segon informe municipal que en principi hauria d’estar en 48 hores, van ser d’incertesa. "No podem continuar gaire més temps amb l’espasa de Dàmocles del tancament del mercat a sobre", es lamenta Viltró.
Un altre informe
Un parell de dies després, els pitjors auguris es van començar a dissipar. L’ajuntament va decidir elevar l’elaboració de l’informe concloent a professionals independents, que s’encarregaran de portar a terme un diagnòstic estructural de l’edifici, construït el 1926. Va permetre també que els 15 comerços en actiu al mercat treballessin amb normalitat: "Els polítics no som tècnics, de manera que si un tècnic municipal ens dona una informació com que cal tancar per perill imminent, la nostra obligació era traslladar-la, i això és el que vam fer aquells dies", explica a aquest diari la tinenta d’alcalde Cristina Agüera.
Sobre l’aparent canvi d’opinió, la regidora apunta que "una decisió com la de tancar un mercat ha d’estar bastant fonamentada" i que per això es va decidir recórrer a un estudi més detallat. "Espero que l’estudi integral, que començarà la setmana que ve, apunti que és necessari reforçar o canviar alguns elements, però que no sigui necessari tancar".
A l’espera de les conclusions finals, al mercat Torner es viu, segons paraules de la seva presidenta, "una calma tensa". Compten, això sí, amb el suport de l’associació veïnal del barri del Progrés, que no ha dubtat a afegir-se a les reivindicacions i recullen firmes per a la dignificació tant de la zona com del seu mercat. En porten unes 3.500.
Els altres mercats
Notícies relacionadesBadalona té sis mercats municipals i cada un d’ells pateix a la seva manera la falta històrica de manteniment. Segons explica el president de la Federació de Mercats de Badalona, Juan Carlos de Miguel, el pecat resideix en un antic conveni acordat entre l’Ajuntament i els mercats i segons el qual, a canvi d’exempcions fiscals, serien els botiguers els que es preocuparien del manteniment del dia a dia, mentre que l’ajuntament portaria a terme les obres més grans de reforma. "En 20 anys no s’ha fet cap obra gran als mercats, tot i que les necessiten urgentment", assenyala de Miguel.
Per revertir en la mesura possible la situació, el govern municipal ha preparat una partida de sis milions d’euros, inclosos en el pressupost que s’hauria d’aprovar el divendres 25. En aquesta partida el projecte del mercat de Torner i el Maignon.
- Va visitar Salamanca, Valladolid, Lleó i Galícia L’estiu del Papa per Espanya a bord d’una furgoneta: així va recórrer Prevost Espanya amb una tenda de campanya
- Oriol Pujol inicia un nou projecte empresarial
- Protecció al consumidor El Govern espanyol endureix l’atac contra les conegudes com a trucades ‘spam’
- Apunt ‘Ajo y agua’
- Urbanisme L’avinguda de Roma renaixerà el 2027 com a bulevard per passejar
- Article del conseller de Política Lingüística Un pacte per fer créixer el català, per Francesc Xavier Vila
- Rampes nocturnes: per què es produeixen, quines són les causes i què he de fer?
- Xarxa de pederàstia Els educadors que tractaven la menor tutelada violada pel 'Pelicot català' van descobrir al seu mòbil fotos i vídeos dels abusos
- Nou decret El Govern ajorna la pujada de la taxa turística pendent del suport dels Comuns
- De 7Cases Detinguda una administradora de finques per apropiar-se de 256.246 euros de 14 comunitats de veïns