‘Ecopanot’, el pas endavant d’un clàssic

Barcelona va deixar de ser Can Fanga perquè els carrers polsosos pels quals l’aigua i el fang baixaven sense control van començar a convertir-se en un puzle de petites rajoles. També les llambordes van deixar pas a l’asfalt, de manera que per aquí els carruatges i els tramvies, i per allà els passejants. Hi ha pocs elements al món tan estimats i alhora tan trepitjats com el panot de Barcelona, aquest enrajolat urbà en forma de flor, de paternitat indefinida (la teoria més comuna és que es va inspirar en la reforma que Puig i Cadafalch va fer a la casa Ametller, en el número 41 de passeig de Gràcia) i que amb el pas de les dècades amb prou feines ha patit cap alteració.

Fins ara. Hi ha novetats, però no en la seva aparença, que és i serà la de sempre. S’actualitza al seu cor. No es compleix el gastat karma de Disney, això de què la bellesa és a l’interior, però val la pena veure què ha canviat i per què.

Escofet és l’empresa que potser més s’ha associat amb el panot Barcelona. Es va fundar el 1886, menys de 30 anys després de l’aprovació del pla d’Eixample de Barcelona (1859), firmat per un tal Ildefons Cerdà, l’urbanista a qui la ciutat continua dedicant una llardosa rotonda. Així són les coses, era normal que una companyia dedicada a la fabricació de paviments s’inflés a treballar en aquesta ciutat per aixecar, en què abans tot eren camps. Daniel Milà és el seu director general, i tot i que fa menys d’un any que està en el càrrec, ja s’ha impregnat de l’ADN de la firma: "Viatjo pel món i vaig mirant el terra per veure si és dels nostres".

No interpretin aquest article com un publireportatge. Tampoc com un favor o un homenatge a ningú. Seria com parlar de la història del Barça i no recórrer a Rexach, Alexanko, Asensi i Sadurní. Escofet porta 137 anys enrajolant la ciutat, així que sens dubte alguna cosa sabran sobre vestir carrers. L’empresa, de fet, és una de les tres que competeixen per actualitzar el popular panot. Durant un any, les seves propostes cobriran part del carrer dels Almogàvers, entre Badajoz i Roc Boronat. El repte el va llançar l’ajuntament a través de la Fundació BIT Hàbitat i les rajoles s’estan col·locant, de manera que durant 12 mesos, com si això fos un tast de vins, els tècnics municipals comprovin quina d’elles compleix millor els requisits del segle XXI.

Explica Milà que cada ciutat demana coses diferents, adaptades a les seves peculiaritats. Però hi ha una constant: "El que realment compta és el disseny, però en els últims anys ha crescut molt la demanda de paviments drenants per poder aprofitar l’aigua". Afirma que al nord d’Europa hi ha moltes ciutats en què la normativa obliga a instal·lar aquest tipus de terres que no deixen escapar l’aigua. I admet que Barcelona no és de les metròpolis més ben preparades en aquesta matèria.

Les més ben preparades coincideixen amb climes humits, per això crida l’atenció que aquí hagi arribat tan tard aquesta visió de zero malbaratament de la pluja. És, de fet, un dels requisits del nou panot: que contingui material reciclat, que generi menys soroll, que sigui més resistent i durador, més porós i que redueixi l’empremta de carboni a la seva producció. O sigui, un paviment que doni un cop de mà en la lluita contra el canvi climàtic.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

En l’era de l’emprenedoria, que un producte triomfi i funcioni com ho feia 100 anys enrere és la millor reivindicació que potser no fa falta tant punch a l’hora d’inventar. "Si hagués canviat, segurament no seria tan icònic com ho és ara", assenyala Milà, amb referència al panot. L’única manera de millorar-lo era donar-li una pàtina de sostenibilitat. I per allà anaven els trets del concurs municipal. Les tres propostes que s’aplicaran porten per denominació panot del segle XXI, panot + i R3PANOT. Aquesta última és la que porta el segell d’Escofet.

Segons el responsable de la companyia, abans tot era ciment, sorra i aigua, i ara hi ha altres elements: "El 30% dels àrids són reciclats, que ens permet reduir entre un 70% i un 80% les emissions de CO2". L’ecopanot té vocació d’arribar al 100% de material reutilitzat, però s’ha de resoldre un assumpte d’absorció d’aigua.