Guendalina Perelli: «Espero que Barcelona torni a situar-se en el centre de l’escena internacional del disseny»

Guendalina Perelli, 56 anys, separada i amb un fill. Nascuda a Milà, Guendalina es va mudar a Barcelona fa sis anys. És especialista en relacions públiques, propietària de l’agència de relacions públiques i mitjans GWEP i ‘editor en chief’ de la revista ‘online’ de disseny ‘thesignspeaking’. És cofundadora i l’ànima de TERRASZA, la primera plataforma ‘phygital’ internacional de disseny exterior que debutarà des de Barcelona l’octubre del 2023.

Pregunta (P). ¿Per què vas escollir Barcelona?

Resposta (R). Em vaig mudar aquí per amor al meu fill. El meu exmarit s’havia mudat aquí feia nou anys i volia que el nostre fill vingués a Barcelona per estudiar en un institut italià. Vaig pensar que el correcte era que un adolescent es quedés amb el seu pare, però la temptació de no deixar-lo era més forta, així que vaig decidir mudar-me jo també. També la vaig elegir perquè estava ben comunicada amb Milà, on continuo treballant, i em donava l’oportunitat de posar-me a prova de nou, d’obrir un nou capítol en la meva vida. Vaig arribar aquí amb gairebé 50 anys, sense conèixer ningú i sense parlar l’idioma o, més ben dit, els idiomes... Mai vaig pensar que estudiaria català i espanyol. Tot un acte de fe.

P. ¿Quins aspectes de la ciutat destacaries com a positius?

R. Em vaig enamorar de Barcelona des del primer moment. Viatjo molt, part de la meva feina és a Milà, però quan torno em sento com a casa. És una ciutat oberta, integradora, alegre. El clima sens dubte influeix molt, i el mar; potser ja no podria viure en una ciutat sense el mar. I després la vida a l’aire lliure, la de les terrasses, que va inspirar el meu nou projecte TERRASZA, un homenatge a la capital catalana, en si mateixa un manifest del plaer de reunir-se amb amics i familiars en un acollidor espai a l’aire lliure.

P. ¿Quins aspectes de la ciutat cal millorar? ¿Com?

R. M’agradaria que la ciutat oferís més continguts culturals de qualitat, exposicions d’art d’abast internacional. Que fos capaç de crear una comunitat entorn del món del disseny, com ja hi ha en la de l’art. Aquí viuen creatius, dissenyadors, grafistes, a més d’arquitectes, interioristes i moltes empreses del sector, però no hi ha la participació que veig a Milà en esdeveniments.

Per això estic treballant en aquesta direcció: el meu projecte TERRASZA, una plataforma ‘phygital’ dedicada exclusivament al disseny d’exteriors, veu el seu debut a la ciutat que la va inspirar. Un circuit que connecta diferents llocs de la ciutat, com ‘showrooms’, hotels i espais públics, oferint una experiència inèdita d’instal·lacions, exposicions i trobades culturals, que pretén donar llum, sobre temes contemporanis clau, fomentant el diàleg i la reflexió, a fi de trobar solucions sostenibles i avantguardistes.

P. ¿Quines esperes de la Barcelona dels pròxims anys?

R. El meu somni és dotar aquesta ciutat d’un esdeveniment distintiu i únic que la torni a situar en el centre de l’escena internacional del món del disseny. M’agradaria que tornés a ser pionera, avantguardista i protagonista amb un projecte d’identitat que la distingeixi perquè els amants del disseny vinguin a Barcelona. Algunes de les millors marques d’exteriorisme són aquí, a Barcelona i a Catalunya.

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

P. ¿Quina sents que és la teva ciutat? ¿Què és el que més trobes a faltar?

R. La veritat és que, com a italiana, no trobo res a faltar a Barcelona. Pots trobar tot el que necessites, no sento nostàlgia del país on vaig néixer... la meva llar és aquí ara. I a més la comunitat italiana és molt gran, ¡per si trobo a faltar parlar el meu propi idioma! I em sembla que, en molts aspectes, Milà i Barcelona són similars. També per la possibilitat d’arribar ràpidament a llocs preciosos envoltats de natura. A més del mar i la Costa Brava, Catalunya ofereix bonics paisatges i estacions de muntanya... l’oferta de natura és inestimable per passar temps a l’aire lliure.