L’avanç de Sánchez obliga Colau a concretar abans el seu futur

És cert que queda gent a Barcelona en Comú que conserva esperances de salvar un pacte d’esquerres a la ciutat que la inclogui. I que confia que el recompte electoral acabi donant el segon lloc a Colau –del qual està a 142 vots–, fet que podria obrir un altre escenari. Tot i que ja s’ha vist a Barcelona que res és impossible, poca gent veu viable aquest escenari.

Fins aquest dilluns Colau podia meditar amb una calma relativa sobre el seu futur, però després de l’avanç de les eleccions generals per part del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, l’haurà de decidir en tot just uns dies.

Almenys, pel que fa a una de les seves possibles sortides, la de fer el salt a Madrid, que tanta gent dona per fet fa molt temps, però que ella ha descartat per sistema mentre tenia la possibilitat de continuar com a alcaldessa.

El camí de Madrid

Perquè l’alcaldessa en funcions tenia fins ara l’opció de dedicar uns mesos a plantejar-se si feia el pas a Madrid, si es presentava al Congrés com a cap de llista dels Comuns a Catalunya, com a companya de viatge de la líder de Sumar, la vicepresidenta del Govern Yolanda Díaz, que s’ha convertit en la seva companya de referència en la campanya de les municipals.

En aquest escenari, podria deixar l’ajuntament abans que es constitueixi el 17 de juny, si cap candidatura recorre els resultats, o agafar l’acta i seguir sis mesos al consistori a l’espera de prendre la decisió final. Ara haurà de descartar o confirmar la seva aposta pel Congrés en uns dies.

Les alternatives

Menys de 24 hores després que els resultats li tanquessin la porta, els Comuns consideren que és massa aviat per abordar el debat sobre el futur de Colau. Tots donen per fet que ella tindrà capacitat de decidir quin camí agafa. És freqüent que un partit empenyi un candidat a qui no li han anat bé les coses a apartar-se, però en aquest cas la candidata és el partit.

Ni hi ha successor clar –tot i que la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, és vista habitualment com el relleu lògic arribat el cas– ni sectors que puguin descavalcar Colau si ella no vol ser descavalcada.

Si acaba sent la cap de llista d’En Comú Podem al Congrés, no serà un problema que substitueixi Jaume Asens, de qui és amiga personal fa dècades. Va ser un dels regidors del seu primer govern a Barcelona i podria acompanyar-la o no, però el canvi no generaria soroll intern.

En canvi, es descarta que Colau opti per passar de la política barcelonina a la catalana. Que esculli el Parlament com a destí. No és un entorn pel qual hagi mostrat interès.

Organismes internacionals

Més enllà del pas al Congrés, una altra via que es considera creïble per al futur de Colau és que es desvinculi de la política catalana i espanyola i opti per fer el salt a algun organisme internacional. Durant els seus anys al capdavant de l’ajuntament ha teixit vincles sòlids amb alcaldes de l’estranger i amb les associacions d’urbs.

Un dels seus antecessors en el consistori, l’excalcalde Joan Clos, va tenir un paper rellevant a l’ONU, com a director executiu del Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Hàbitat). Colau podria triar aquesta via, però afirma gent pròxima a l’alcaldessa que no sembla procliu a canviar de ciutat i traslladar els seus fills en aquests moments, quan el més petit té 4 anys.

Adeu a la política

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Una altra opció és que Colau abandoni la política i torni a l’activisme, que va deixar per presentar-se a les municipals el 2015. Va ser portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el càrrec que la va donar a conèixer. No és un escenari que sembli lògic per a una persona que ha demostrat atresorar un capital polític considerable, però quadraria amb el seu discurs que la política ha de ser una activitat temporal.

I després hi ha la possibilitat que canviï de terç sense tornar enrere. Que triï una activitat fora de la política, que suposi una novetat en la seva trajectòria, sense moure’s de Barcelona.