L’espera per a un pis d’emergència a Barcelona es duplica aquest mandat: més de dos anys i mig

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona admet que la demora a la Taula d’Emergència de vivenda ha anat en augment, tal com plasma en una resposta a una petició d’accés a informació pública presentada per EL PERIÓDICO. L’ens públic –en què participen la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona– precisa que un demandant esperava de mitjana d’un any a un any i dos mesos a finals del 2018 entre que presentava el formulari, obtenia una resolució favorable perquè li concedís una llar suposadament de pressa i es podia mudar en realitat. En canvi, les dades més recents revelen que el desfasament s’ha duplicat. 

El desembre del 2022, el retard des que s’inicia el procés, s’estima la sol·licitud i es faciliten les claus fluctua entre dos anys i mig i dos anys i vuit mesos de mitjana. Dit d’una altra manera, la dilació per socórrer els que es veuen assetjats pels conflictes s’ha incrementat de 12 a 14 mesos fa quatre anys a un marge més prolongat, de 30 a 32 mesos. El Consorci de l’Habitatge matisa que el termini «pot variar en funció del nombre de dormitoris de la vivenda assignada».

Retret al Govern

Consultat sobre les dificultats per desencallar l’entrega de pisos de la Taula d’Emergència, l’Ajuntament de Barcelona en culpa la Generalitat. Segons els seus propis càlculs, el Govern ha adquirit un deute de 1.259 habitatges amb la ciutat per pal·liar necessitats peremptòries. 

D’acord amb les darreres estadístiques del Consorci de l’Habitatge, 695 demandants tenien pendent l’abril passat a la capital que se’ls proporcionés el domicili compromès. Són 189 casos més en llista d’espera de fa quatre anys.

El consistori emfatitza que els supòsits que la Taula d’Emergència examina no són necessàriament veïns que ja han sigut desallotjats. Remarca que, «en moltes ocasions, continuen a la seva vivenda abans de rebre el pis social». «Si la família no disposa d’una alternativa temporal pròpia, l’ajuntament ofereix un allotjament d’emergència temporal», puntualitza. L’hospedatge en pensions pagades per l’ajuntament ha crescut un 70%.

El govern municipal afirma que «no hi hauria les 700 famílies a l’espera d’una vivenda que hi ha avui» si la Generalitat hagués complert amb les obligacions que li urgeix assumir. El consistori detalla que el Govern ha aportat 304 llars a la Taula d’Emergència per adjudicar-los entre el 2016 i el 2022. Indica que suposen el 24% dels pisos posats a disposició per apaivagarurgències. L’ajuntament remarca que el percentatge no casa amb el pes de l’executiu català al Consorci de l’Habitatge, equivalent al 60%. Per això el bipartit de Colau calcula que la Generalitat hauria d’haver cedit 1.599 domicilis en els últims set anys per apaivagar carències.   

Les xifres fan palès que les dificultats a Barcelona per aconseguir una llar per esquivar les estretors no han remès en el mandat que ara venç. Les sol·licituds en tràmit eren 767 a la Taula d’Emergència d’abril, quan es van dispensar 13 domicilis. El mateix mes del 2019, es van registrar 589 expedients en curs i es van entregar 15 vivendes. 

Protecció oficial

Qüestió a part són els blocs de protecció oficial que s’han aixecat a Barcelona. Els finalitzats els últims anys són pocs en comparació amb els acabats una dècada enrere. Entre diferents operadors, es van edificar 2.235 pisos entre el 2011 i el 2012, per 788 acabats entre el 2021 i el 2022. De gener a març del 2023, se n’han erigit 165, dels quals 162 porten firma municipal.

El recompte de la Generalitat revela que ens vinculats a l’ajuntament –l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona i Foment de Ciutat– i el Consorci de la Zona Franca –participat pel consistori i l’Estat– han construït 801 domicilis entre gener del 2023, comptabilitzant els de lloguer, els de compravenda i amb opció d’arrendament o adquisició. En canvi, l’Incasòl –dependent de la Generalitat– acredita haver-ne acabat només un el 2019 i cap més des d’aleshores.

Notícies relacionades

La presència d’antiavalots en desnonaments s’ha reduït un 23% amb el nou protocol d’Interior

Els colors reals del drac del parc Güell

El Departament de Territori aclareix que aquesta vivenda deixa anar en el seu cens és, probablement, una unitat més d’un bloc completat els anys anteriors i que, per alguna reforma o cert tràmit que es va fer pregar, va quedar pendent d’anotar-se. Entre el 2011 i el 2018, l’Incasòl va certificar haver rematat 189 domicilis de protecció oficial a Barcelona. 

Davant la falta de noves construccions en l’actual mandat, la conselleria al·lega que la promotora pública no té sòl a la capital. Recalca que els solars públics a la ciutat estan sobretot en mans de l’ajuntament, que té competències pròpies en vivenda, afegeix. L’Incasòl està a punt de finalitzar un immoble amb 16 vivendes a l’urbs i començarà aquest any a aixecar-ne un altre, amb una quinzena més de llars. Territori explora vies d’adquisició per proveir 10.000 pisos de lloguer social, a falta de concretar quants serien a Barcelona i quants en els altres municipis.