El monestir de Pedralbes presumeix de futur i de Quim Nadal com a palanca

El monestir de Pedralbes tenia molt per explicar aquest any per Santa Eulàlia. El convent acull cada febrer per aquesta festivitat una visita del govern de Barcelona, com a símbol de la protecció mútua que es prometen les dues institucions des de fa gairebé set segles. Una tradició que no ha pogut celebrar-se durant la pandèmia i que aquest dilluns tornava en versió completa, amb càntics a la patrona, panoràmica de les rehabilitacions fetes des del 2020 i refectori amb mató de Pedralbes elaborat segons la recepta secreta de les monges.

Malgrat el compte enrere per a les eleccions municipals, el protagonista polític inesperat de l’acte ha sigut el conseller d’universitats Quim Nadal. Ha sigut l’assistent amb més rang institucional, tot i que de fet no hi acudia com a representant del Govern sinó com a palanca a l’ombra de la gran novetat que es presentava en la visita d’aquest any. La comunitat de clarisses i l’Ajuntament de Barcelona han rubricat finalment aquest novembre el Fons Especial del Reial Monestir de Pedralbes, amb 75 anys de vigència, compromís d’inversió en el patrimoni històric i la vista posada en el 700 aniversari del convent el 2026. Un nou full de ruta que substitueix l’acord marc firmat fa mig segle.

Tant l’abadessa del monestir, sor Montserrat Casas, com el primer tinent d’alcaldia Jordi Martí, han agraït el paper facilitador de Nadal i el de la gerent municipal Marta Clari, la seva còmplice en els mesos de gestions per al nou acord. «Posa al dia jurídicament els pactes del 1972, és molt bona notícia», ha celebrat Casas, que lidera una comunitat de cinc religioses. «Ens semblava que aquell vincle havia de renovar-se amb més solidesa jurídica i li demanem Quim Nadal –ha rememorat Martí– que ens ajudés a pensar com fer-ho. «Fins al 2022 el pacte era que l’Ajuntament contribuïa a les rehabilitacions i les clarisses obrien al públic el monestir, ara hem creat una entitat conjunta que pilota el fons, una espècie de consorci... publicoespiritual», deia fent broma. El conseller, al seu costat, assentia amb el cap però no ha agafat el micròfon ni un segon.

Sense alcaldessa ni alcaldables

La visita del 2023 no ha tingut els protagonistes polítics habituals, ja que han fallat els principals alcaldables de la ciutat. L’alcaldessa Ada Colau, que té molt bona sintonia personal amb aquesta petita comunitat de clarisses, tampoc hi ha anat al sentir-se «indisposta» segons ha informat el consistori. L’única candidata assistent ha sigut Eva Parera, de Valents.

Tot i així, el consistori ha estat representat àmpliament amb regidors de tots els colors. Els tinents d’alcaldia Jordi Martí (Bcomú) i Albert Batlle (PSC) i els regidors Jordi Rabassa (Bcomú), Joan Ramon Riera (PSC), Neus Munté, Francina i Joan Rodríguez (Junts) i Jordi Coronas i Rosa Suriñach (ERC). També alts càrrecs, com el director del MUHBA, Joan Roca, o la comissionada d’Educació, Maria Truñó. Una altra absència, tot i que molt diferent, ha sigut la del cessat director d’Arquitectura Urbana i Patrimoni, Aureli Santos, un incondicional d’aquesta cita.

16 rehabilitacions en un any

Els responsables tècnics del monestir estaven especialment exultants al presentar juntes les millores realitzades en tres anys. I com va avançar EL PERIÓDICO, disposa de 2 milions d’euros per al 2023. Les campanyes arqueològiques i de restauració avancen sense pressa ni pausa i van donant fruits. L’última campanya d’excavació, per exemple, va treure a la llum les estades dels majordoms que servien a les monges al segle XVII sota dues casetes més modernes. També destaca el rescat dels frescos de la sala capitular, que estaven molt danyats. L’espectacular tapís ha rejovenit en el museu de la tècnica de Terrassa i un tancament de vidre mirarà de prevenir la fluctuació perjudicial de temperatura i humitat.

Notícies relacionades

Exposades les 12 idees finalistes que no van guanyar

Les entranyes de la futura Fira

Anna Castellano, directora del museu del monestir, ha remarcat que l’últim any s’han pogut rehabilitar fins a 16 obres d’art, entre olis, mobiliari i pedra. Per exemple la tomba policromada de Constança de Cardona i Pinós, que com la de la Reina Elisenda és visible tant des de l’església –d’accés públic– com des del claustre –només clausura. Dani Abella, arquitecte responsable de les obres al convent, ha reivindicat l’acurada neteja de la façana de l’església, així com l’esforç de vegades invisible a garantir una bona il·luminació o assegurar que el morter modern a les parets sigui tan similar a l’antic que amb prou feines es vegi.

Quant a l’imponent claustre, un color més blanquinós delata la primera cel·la restaurada, que seguiran la resta els pròxims anys. També avança l’hort medieval del convent, inaugurat abans de la pandèmia i cultivat per entitats d’inclusió. «Produeix unes cols amb un sabor... ¡que no es troba a cap botiga de verdures!», ha presumit Castellano. També surten del sot de la covid-19 les xifres de visitants, que ja arriben a les del 2019 i són majoritàriament públic local. A més del patrimoni, l’oferta d’activitats diversifica perfils i per exemple creix l’espai destinat a meditació. Al ritme actual i amb l’impuls del nou Fons, monestir i consistori confien festejar el 700 aniversari amb el recinte en el seu millor moment.