Caterina Biscari: «Espero que Barcelona atregui encara més talent científic i d’innovació»

¿Per què vas escollir Barcelona?

El motiu va ser l’oportunitat de dirigir una infraestructura científica de gran rellevància, que en aquell moment estava començant la seva operació, però naturalment va pesar molt en la meva decisió el fet que Alba fos als afores d’una ciutat fantàstica com Barcelona, amb el seu caràcter mediterrani, que em fa sentir a casa.  

¿Quins aspectes de la ciutat destacaria com a positius?

Hi ha molts aspectes positius. En primer lloc, la gent, el multiculturalisme, la capacitat d’acollir diferents comunitats. Després la bellesa, arquitectònica i natural, amb uns entorns que inclouen les platges, les muntanyes, l’urbanisme antic i l’urbanisme modern. L’oferta cultural de museus i d’espectacles musicals. L’oferta gastronòmica. I naturalment els instituts i infraestructures científics, les universitats.

¿Quins aspectes de la ciutat cal millorar? ¿Com?

El trànsit. Malgrat que la xarxa de servei de transport públic ja és bastant bona, se n’hauria d’incrementar l’oferta i per exemple fer augmentar el servei als pobles i a les ciutats de l’entorn, perquè els treballadors que viuen a Barcelona i treballen fora, o viceversa, no hagin de fer servir el cotxe privat. Això implica també millorar l’aire que respirem i sobretot disminuir l’emissió de gasos perjudicials per al medi ambient.

¿Quins creus que són els punts forts de la ciutat per superar la crisi generada per la covid-19?

Barcelona ha reaccionat amb gran energia a la crisi. S’han creat noves activitats comercials, i s’han recuperat els ritmes d’abans de la pandèmia. S’estan utilitzant els fons Next Generation Europe per millorar la sostenibilitat dels edificis, a més de reforçar el teixit d’investigació. 

¿A quins reptes creus que s’enfronta la ciutat una vegada remesa l’emergència sanitària?

Com tot el món, la crisi econòmica deguda a la guerra en acte, el cost de l’energia, i sobre tot el canvi climàtic. És important tenir plans de llarg recorregut, que siguin transversals i compartits per totes les forces polítiques que aniran alternant. El canvi climàtic no entén de colors polítics. A més, hi ha el repte de trobar l’equilibri just entre el turisme i els habitants de la ciutat, i assegurar-los la possibilitat de viure a la ciutat.

¿Què espera de la Barcelona dels pròxims anys?

Que continuï apostant per la ciència i la innovació més que apostar pel turisme. Que ampliï els horitzons més enllà del Tibidabo i consideri com a seves les grans instal·lacions com el sincrotró Alba i la possibilitat de desenvolupar en el seu entorn un nou pol científic i d’innovació per continuar atraient talent i inversions.  

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

¿Quina sents que és la teva ciutat? ¿Què és el que més trobes a faltar?

Barcelona és avui la meva ciutat i crec que ho serà per sempre. I naturalment trobo a faltar l’olor de gessamí de la meva primera infància a Sicília. El carrer de Madrid entre l’escola i casa meva que serà sempre el meu carrer, i el cel lluminós dels capvespres. De Roma, on va néixer la meva filla, trobo a faltar l’aclaparadora bellesa dels carrers plens d’art a tot arreu, i el menjar italià, que per a mi és el millor del món, sense treure res a l’oferta gastronòmica de la meva Barcelona.