Barcelonejant

Els desitjos per al 2023 de Colau, Collboni, Maragall i Trias

Del final de la invasió de Putin a la cohesió social de Barcelona, els alcaldables expressen els seus objectius

Els desitjos per al 2023 de Colau, Collboni, Maragall i Trias
3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

Ada Colau, Jaume Collboni, Ernest Maragall i Xavier Trias seran els únics candidats amb opcions de victòria en les eleccions municipals que se celebraran el 28 de maig. Tots quatre se senten favorits, però saben que els resultats seran ajustats. Les enquestes així ho demostren. Per tant, en aquesta ocasió, els mítings, entrevistes i debats apunten a ser més decisius que el 2019. I ho seran perquè en els últims comicis, el procés va eclipsar el debat real sobre la ciutat. Aquesta vegada, qui no aporti projectes, noves idees i un patró clar de ciutat es quedarà sense opcions de victòria.

A l’alcaldessa ningú li podrà discutir la capacitat de treball, la aptitud davant la crítica i que té un model de Barcelona molt definit basat a regenerar el centre i dignificar la perifèria, però amb valors mediambientals i humanistes. És cert que l’últim baròmetre semestral del consistori la penalitza, però també és veritat que alguns dels seus èxits, com les superilles, són copiats i admirats a tot el món.

Parlo amb l’alcaldessa el Dia dels Innocents. M’alegra que s’agafi amb humor els falsos rumors sobre xalets o pisos de luxe que s’ha comprat a Barcelona... Va ser una vergonya el que li van fer a Trias el 2019 amb els comptes falsos i són ignominioses aquestes ‘fake news’ que persegueixen l’alcaldessa. Li demano els seus desitjos per al 2023.

El primer és que entri en vigor la llei de vivenda, que ha de regular els lloguers i que així es deixi d’especular. I és que gairebé un any després que el Consell de Ministres aprovés el projecte de llei pel dret a la vivenda, la norma continua tramitant-se i sense aparences de tirar endavant.

El seu segon desig és «poder consolidar el projecte de ciutat del segle XXI. O sigui, una ciutat verda amb especial atenció al transport públic, la bicicleta i la vivenda». Finalment, desitja fermament que s’acabi l’horror de la invasió de Putin a Ucraïna i totes les conseqüències que la guerra provoca.

De les municipals al final de la guerra

El candidat socialista, Jaume Collboni, és l’únic alcaldable que fa referència implícita a les pròximes eleccions. Tots quatre tenen aquell dia com a objectiu principal del 2023, però només l’encara tinent d’alcaldia es mulla al respecte. «Espero que Barcelona obri una nova etapa, que els barcelonins i barcelonines tinguin prou motius per tornar a sentir-se orgullosos de la ciutat i que jo sigui alcalde per poder fer que es compleixin els dos primers desitjos», assegura. Collboni afegeix també que desitja que desapareguin les desigualtats i les guerres.

Ernest Maragall també té tres anhels per al 2023. Coincideix amb Colau en el desig de posar fi a la guerra d’Ucraïna i n’afegeix la de Síria. Per contra, es diferencia de la resta d’alcaldables, amb un desig que només ell proclama i que fa referència a les conseqüències del procés. «M’agradaria que s’aixequessin totes les causes judicials i que hi hagués un lliure retorn dels exiliats». N’afegeix un tercer amb referència a Barcelona. «Espero que la ciutat reprengui el rumb per ser referència de cohesió social i urbana».

Notícies relacionades

L’últim candidat a confirmar la candidatura és Xavier Trias, l’esperança d’alguns catalanistes moderats. Ho farà per Junts, però actuarà en solitari. O sigui, que Trias farà de Trias i evitarà pronunciar la paraula independència. El seu únic objectiu és repetir com a alcalde i ja ha anunciat que, si no ho aconsegueix, se n’anirà. El seu primer desig és global i és el d’acabar amb la pobresa que cada dia més afecta la humanitat. Pel que fa a Barcelona: «El meu desig és recuperar el lideratge i l’ambició que ens permeti crear una activitat econòmica sostenible per afavorir el benestar de la gent».

Des d’aquesta pàgina, el desig és que durant aquests mesos electorals els candidats elevin el nivell dels debats, expliquin sense embuts el seu model de ciutat i després, el que sigui alcalde, actuï amb diligència. A Pascual Maragall alguns volien matar-lo quan va decidir treure els cotxes de l’avinguda del Portal de l’Àngel. Doncs això...