Barcelona vol ampliar la quota del 16% de comerços que van obrir els diumenges aquest estiu

S’estima que ha servit per captar nou consum per part de turistes i visitants, que no ha generat un canvi de costums del consumidor local ni un desplaçament de la demanda comercial dels barris i que ha comportat «un augment de la facturació durant els dies d’obertura i en el total del període». Per contra, el sindicat UGT no s’ha presentat a la comissió, perquè considera que les noves contractacions no s’han complert i exigeix que es garanteixi aquest punt de cara a la seva participació l’any que ve. En cas contrari, fonts sindicals afirmen que impediran les obertures.

Cal recordar que l’acord entre les diferents patronals (dels eixos turístics i els de barri, i de representants d’operadors de molt diferent volum) i els sindicats, cosit per l’ajuntament amb la idea de buscar un equilibri d’interessos, es va produir a contrarellotge abans de l’inici de la temporada d’obertures: els diumenges del 15 de maig al 15 de setembre. I la resolució favorable de la Generalitat va arribar dues setmanes abans del debut. Va ser una mica precipitada per evitar que –altrament– s’implantés la liberalització horària a tota la ciutat, de manera que molts operadors gairebé no van tenir temps de planificar-la. La previsió és que el 2023 tingui més ressò, defensa el consistori.

Amb la mesura es volia donar continuïtat a les obertures dominicals, per aprofitar l’impuls turístic, ja que les dates aïllades assajades altres anys havien generat gran confusió i resultats decebedors. La delimitació a quatre mesos va mirar d’acontentar el comerç de barri, temorós que els seus compradors es desviessin al centre si es feia més extensiva al calendari.

Enquestes i estadístiques

A falta de dades més concloents, perquè moltes empreses no revelen ni la facturació ni els volums de contractació, l’ajuntament ha recorregut a recomptes de comerços oberts (en especial, en una data, el 4 de setembre, com a referent), així com a saldos de vendes amb targeta de crèdit, contractes fets al sector durant quatre mesos i una enquesta feta a través de Barcelona Activa entre una mostra de comerciants no representativa, però sí que indicadora de tendències.

Així, el recompte a peu de carrer estableix que van obrir el 15,7% dels establiments amb permís per fer-ho (a les anomenades zones 1 i 2 establertes al crear el pla d’allotjaments turístics, partint de la seva concentració de places hoteleres i apartaments). Ciutat Vella és el districte on van aixecar la persiana més botigues els diumenges, concretament el 43,6%. I, més específicament, el Gòtic (52%), on va impulsar la seva reactivació comercial, i el Raval (50,5%) van concentrar més activitat. Els van seguir la Barceloneta (amb un 33,3%) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (28,9%), amb percentatges d’obertura per sobre de la resta de barris.

A la resta de barris implicats en la nova mesura d’obertura comercial, en pocs casos la proporció d’oberts va superar el 20%. Cal tenir en compte que la participació del petit comerç va ser mínima, en comparació amb les grans firmes, amb més infraestructura.

Quant a tipologies, es van imposar els establiments de ‘quotidià alimentari’ (que no podien obrir anteriorment), dels quals van obrir una tercera part. També ho van fer prop del 20% dels d’oci i cultura (19,2%), equipament personal (17,5%) i altres serveis (18,7%). Menys del 10% dels establiments que pertanyen als sectors quotidià no alimentari, parament de la llar, finances i assegurances, automoció, activitats immobiliàries i altres comerços van obrir en dia festiu.

Impuls a la moda

Entre les conclusions de l’informe es destaca l’increment de despesa els diumenges respecte a les dates d’obertura el 2019 (quan no eren continuades), que ha sigut d’un 150%, sobretot en moda. No obstant, aquest bon comportament «no compensa la baixada de la facturació d’aquesta tipologia d’articles durant la resta de la setmana», han explicat. I en el conjunt del mes la despesa en moda es manté per sota de la del 2019 els mesos de juny i juliol.

Mirant d’aclarir els perfils de comprador, s’ha analitzat també la despesa amb targeta de crèdit. La població amb targetes espanyoles fa més dispendi els divendres i els dissabtes no festius, mentre que els estrangers estan repartits al llarg de la setmana. Els mesos de juny i juliol, una quarta part del consum privat de la ciutat es va fer amb targetes estrangeres. Els dies festius aquest pes va augmentar fins al 38%-44% del total de la despesa, amb pics del 50% a l’agost.

Conflicte laboral

Especialment controvertida ha sigut aquests mesos la qüestió de les contractacions, ja que uns dels punts clau de l’acord d’obertures era la voluntarietat per part dels treballadors (amb compensació econòmica i descansos) i l’increment de contractacions, entre altres condicions. El sindicat UGT va reiterar suposats incompliments per part d’algunes empreses i es va rebel·lar al setembre. Ara la comissió de seguiment ha acordat encarregar al Consell Econòmic i Social de Barcelona una proposta i recomanacions per enfortir l’eficàcia de l’acord, millorar la recollida de dades i indicadors d’obertura i ocupació, i incentivar l’obertura del petit comerç.

La comissió ja va donar un toc d’atenció a les empreses que no complien els acords laborals i ara buscarà eines per facilitar aquest control. Des d’UGT exigeixen aquesta garantia per mantenir l’acord, sota l’amenaça de bloquejar les obertures. De fet, ho estan introduint ja en alguns nous convenis d’empreses.

Contractes a joves i dones

Notícies relacionades

La UGT es desvincula de l’acord de l’obertura dels comerços diumenge i els festius a Barcelona

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

No hi ha xifres de nous contractes directament vinculats a l’ampliació horària, però sí que se sap que durant el període de vigència el sector va contractar 2.633 persones, i així es va reduir en 349 persones el nombre d’aturats en aquest camp, segons dades oficials. Han suposat un 8,2% de la contractació total a la ciutat i es presumeix que l’ampliació horària ho ha incentivat. Els sindicats afirmen que es corresponen a les suplències de vacances i les rebaixes.

A través de les 52 enquestes de camp s’han detectat 306 contractacions a jornada completa o parcial (72%), juntament amb ampliacions de jornada a 394 persones. Els perfils més sol·licitats han sigut de dependència (61%) i personal de caixa (15%). En un 69%, dones, i en un 74%, persones de menys de 30 anys. La majoria de contractacions es produeixen a empreses amb més de 10 treballadors, especialment de més de 50.