L’Eixample corona la seva primera ‘Illa Eficient’..., en queden 419

420 illes té l’Eixample. Només una de tots aquests ruscos de propietaris (en aquest cas, 390 pisos, uns 700 veïns) pot presumir de tenir entre mans un projecte per ser energèticament eficient amb xifres que impressionen. Ho començarà a ser exactament quan es connectin a la xarxa les plaques fotovoltaiques que aquesta setmana han començat a instal·lar els tècnics en la primera d’aquestes finques, la cirereta d’un projecte executat durant l’últim any en què els treballs han consistit fins ara a renovar les capes aïllants de les finques, substituir finestres (que són diferents segons quina sigui l’orientació de les vistes) i, en resum, actuar en tots aquells aspectes que permetin reduir el consum elèctric i les emissions de CO₂ Mereixerà sobretot aquest nom si, com està previst, la factura de la llum dels veïns es redueix en el millor dels casos fins a un 48%. Les plaques i les seves bateries subministraran la totalitat de l’energia comuna (ascensors, llums de l’escala...) i la resta, com obliga la llei, es bolcarà a la xarxa de les companyies a canvi d’un descompte a la factura.

Això podria definir-se com una prova pilot, però això seria quedar-se curt. Efectivament, és un primer assaig del que ara es portarà a terme en unes set escales d’aquesta mateixa illa, més endavant en d’altres i, potser algun dia, a moltes de les 419 illes restants de la resta de l’Eixample i de la resta de Barcelona. Habitat Futura, l’empresa que va convèncer els propietaris dels pisos, reconeix que hi ha, per descomptat, construccions eficients en altres llocs. La singularitat d’aquestes és que es tracta de 22 comunitats de veïns l’únic denominador comú de les quals fins ara és que eren dins del solar que delimiten la Gran Via i els carrers de Calàbria, Diputació i Viladomat. D’aquestes 22 finques, 13, per exemple, van ser construïdes en els anys 20 del segle passat i cinc tenen menys de 30 anys de vida arquitectònica. Els interessos a posar en comú, en especial si es té en compte que es tracta d’una suma important de diners, gairebé quatre milions d’euros, són molts i complexos.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

Si la importància d’un projecte es pot avaluar pel nombre i la categoria de càrrecs públics que hi assisteixen, com aquest és el cas, a la col·locació d’unes plaques solars, ‘L’Illa Eficient’ és una notable fita. Allà hi ha hagut el director general de Vivenda i Terra del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Javier Martín Ramiro, i la regidora de Vivenda i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucia Martin.

L’interessant d’aquest projecte no és tant com s’aconsegueix tecnològicament l’estalvi energètic, perquè les enginyeries que ho fan possible són conegudes i estan disponibles en el mercat, sinó com es transita administrativament i econòmicament la rehabilitació.  Els veïns sol·liciten conjuntament una ajuda dels fons Next Generation, creats, entre molts altres propòsits, per a aquesta finalitat de l’estalvi energètic. Aquesta és l’aportació inicial per posar en marxa l’operació. L’empresa aporta la resta, que recuperarà amb el cobrament de quotes mensuals durant 10 anys. Amb aquest sistema, els veïns no només poden aconseguir el seu propòsit, economitzar a la factura de la llum, sinó també estalviar-se uns herculis treballs administratius que sense assessoria legal és molt difícil culminar. En qualsevol cas, aquesta primera finca en la qual ja s’han instal·lat les plaques solars, a la cantonada de la Gran Via amb Calàbria, ha comptat amb una subvenció inicial de tres administracions, la central, amb 600.000 euros, l’autonòmica, amb 200.000, i la municipal, amb 535.000. Són sumes importants de diners públics, però com explica la regidora de Vivenda de l’Ajuntament de Barcelona, estan ben destinades si amb això es demostra a la resta de veïns de la ciutat que és possible estalviar fins a un 48% a la factura elèctrica i, a més, aconseguir que el pis sigui més confortable climàticament.