Barcelona encongeix els edificis de la nova Mercedes per no alterar l’‘skyline’

La transformació de l’antic solar de la Mercedes, el nou espai que s’ha de convertir en nexe entre Sant Andreu i Bon Pastor, després d’exercir de barrera històrica entre les dues zones, va agafant el seu perfil definitiu. Aquest dimarts, els responsables de l’Ajuntament de Barcelona han presentat als veïns el projecte de Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) en la previsió actual, que rebaixa la xifra de vivendes previstes.

De 1.450 baixa a 1.300 pisos, i s’entén que els que mai es faran realitat són els que estaven previstos a dalt de tot dels edificis, que havien de tenir 10 plantes o més. Els veïns van sospitar que els nous immobles alteressin la seva vista i la imatge de la zona, i el canvi fet suposa que finalment tinguin de set a nou pisos com a màxim, el que és habitual entre la construcció existent. En paraules de la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, de planta més sis pisos a planta més vuit.

La reforma serà presentada per a l’aprovació inicial en comissió la setmana vinent i es calcula que podria veure la llum verda del ple municipal a finals del 2022 o principis del 2023. Després arribaria l’aprovació definitiva per part de la Generalitat, entre febrer i març d’aquell any, i començaria la tramitació de llicències. La previsió és que tot estigui acabat en el mandat 2027-2031.

‘Superilla Barcelona’

Sanz ha presentat els canvis que s’han registrat des que, l’abril del 2021, es va anunciar el conveni amb Conren Tramway, propietària del recinte de la Mercedes, l’activitat industrial del qual va acabar el 2007. Des d’aleshores han transcorregut 15 anys sense que res nou succeís allà. L’espai està ubicat entre els carrers de Sant Adrià, Ciutat d’Asunción i el passeig de la Havana. Correspon als metres que sumen set illes de l’Eixample, ha destacat el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que al costat de Sanz i la regidora de Sant Andreu, Lucía Martín, ha presentat la reforma.

Els tres han remarcat que tindrà un impacte decisiu per als veïns, que es podria resumir en l’adeu a un polígon que doni pas a una zona connectada. De fet, la tinenta d’alcalde h resumit el canvi així: «De polígon a barri productiu». Sanz, com va dir l’abril del 2021, remarca que allò serà un espai més de la ‘Superilla Barcelona’, amb prioritat per al transport públic i molt espai verd.

Torna el futbol

La reducció de la vivenda, ha assegurat Sanz, no és l’única modificació feta a petició veïnal. El projecte original de la reforma del solar preveia una edificació de prop de 200.000 metres quadrats.

Finalment, serà de 195.667 metres quadrats, dels quals 185.667 seran a l’antic recinte de la Mercedes. Cinc mil metres desapareixen del projecte i 10.000, de sostre industrial, són traslladats al carrer de Santander, junt amb un antic camp de futbol avui en desús, que serà recuperat com a equipament per al barri.

Afirmen els tres regidors que el promotor ha acceptat perdre una mica de benefici, ja que aquests 10.000 metres que es traslladen a Santander amb ús industrial estaven previstos a la Mercedes amb un ús d’activitat econòmica: oficines, comerç.

Vivenda i activitat econòmica

En global, segons les dades del consistori, un 42% del nou espai es dedicarà a activitat econòmica i un 58% a vivenda. Els 1.300 pisos citats sumaran uns 111.667 metres quadrats.

Del total, un 40%, sempre propietat de l’operador privat, es dedicarà a vivenda assequible, és a dir, amb un preu en un punt mitjà entre el social i el de mercat. D’aquest 40%, la meitat, com a mínim, serà per a lloguer, una cosa que la normativa, que en aquest punt depèn de la Generalitat, permet blindar. La resta podrà ser venuda per l’operador, a un preu inferior al de mercat. Al marge d’aquestes xifres, l’operació aportarà al parc municipal una xifra de pisos protegits encara per determinar.

Espai públic

De l’espai de l’antic recinte fabril la majoria serà espai públic, 49.000 metres quadrats d’una superfície total de 90.641. Entre altres àmbits, el compondran la plaça de la Mercedes, enjardinada, que serà on va ser l’antiga nau de producció. Serà, diu Sanz, «l’àgora central». Ha d’estar ultimada per quan Elisava obri les seves portes. Sumarà 11.400 metres quadrats, més 2.200 de passos sota edificis.

Notícies relacionades

La Barcelona del futur passa pel Bon Pastor

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

L’altre gran element d’espai públic serà un gran parc urbà format pel jardí del Llac, el jardí de la Indústria, la plaça Central i dos interiors d’illa públics. En total, 31.000 metres quadrats.

Seus educatives

La reforma de l’antic recinte de la Mercedes presenta com un dels seus principals atractius el que Sanz anomena mixtura d’usos, i en particular la presència d’algunes seus educatives. Allà s’instal·laran, quan les obres ho vagin permetent, la Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava, que acollirà uns 2.000 estudiants i 400 professors i la nova seu de la Universitat de Vic, on hi haurà estudis de postgrau.