Una enquesta de Junts sondeja el resultat que obtindria Trias contra Colau

El sondeig, que està sent elaborat aquests dies, incorpora Trias com una de les opcions de Junts, entre les quals figuren altres noms com el del diputat del Parlament Jaume Alonso-Cuevillas i el de l’actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon.

Es tracta de la segona enquesta del partit en un període relativament curt de temps. En l’anterior, encara sense la figura de l’exalcalde, les dades vaticinaven resultats molt positius per al grup, afirmen fonts de Junts. Segons l’opinió dels enquestats, el partit recuperaria molts dels vots que va perdre el 2019, quan va caure de 10 a 5 regidors.

Escenaris d’il·lusió

Malgrat que els últims temps no han sigut gaire propicis per als postconvergents, la cita del maig del 2023 ha fet que recuperin la il·lusió. I en part això és així perquè tenen en l’horitzó alguns escenaris possibles que els podrien reportar satisfacció, en més o menys mesura. El repte principal, que és guanyar les eleccions i recuperar l’alcaldia, sembla complicat, tret que hi hagi aliances inèdites com un pacte amb el PSC. Una opció que fa uns anys hagués semblat inviable i que ara no sembla tan remota: els dos partits comparteixen pacte a la Diputació de Barcelona. Tampoc es veu tan forassenyat treure profit d’un debat centrat en l’enfrontament entre Trias i Ada Colau, que permeti que Junts recuperi alguns dels 5 regidors perduts en les últimes eleccions.

La tercera opció pot resultar especialment apetitosa en el context de l’actual política catalana: Junts per Catalunya podria impedir, en cas de millorar els seus números, que el candidat d’ERC, Ernest Maragall sigui el pròxim alcalde de la ciutat. Amb treure-li un parell de regidors n’hi podria haver prou per deixar-lo sense la vara de comandament i aconseguir així un botí rellevant en el dur duel obert entre els  dos partits que van dirigir el procés.

L’opció Trias

En la vida del consistori no es donava crèdit fins fa relativament poc temps a la possibilitat que Trias tornés a l’arena i es tornés a enfrontar a Colau a les urnes, vuit anys després que la llavors candidata de Barcelona en Comú el descavalqués inesperadament de l’alcaldia per només un regidor i 17.000 vots de diferència.

La renúncia d’Elsa Artadi, que va llançar la tovallola i va deixar la política i l’ajuntament el maig passat, va obrir la porta a la incertesa. Junts afrontava un moment complicat, amb un paper pràcticament irrellevant en el present mandat, perquè la vida de l’oposició municipal és molt deslluïda a menys que els seus vots siguin decisius. I els seus no ho són en aquest mandat.

Malgrat que inicialment va rebutjar explícitament la possibilitat de tornar-se a convertir en alcaldable, Trias es va acabar obrint a no descartar aquesta opció. Ha posat condicions: vol un partit unit que surti a guanyar i aposta per mantenir el pacte d’ERC i Junts en el Govern català. Demana pragmatisme i ordre. I ha assenyalat que no es presentarà si veu que s’ha d’estimbar. Ho va dir aquesta setmana: «Només em presentaré si tinc opcions de guanyar».

Recolzat durant la Diada i avalat per Borràs

Ganes de revenja no li falten: el mal gust de boca que li va quedar el 2015 és un motor. Un record amarg alimentat en gran part pel cabreig que ell i els que el recolzen encara tenen per considerar que Colau es va aprofitar d’acusacions falses de corrupció per derrotar-lo. Trias no oblida que es va quedar sense segon mandat.

Trias també compta amb l’estímul del carrer, almenys el de la manifestació de la Diada: expliquen que al cap de poca estona d’arribar a la marxa va rebre un petit bany de suport independentista, que sempre ajuda a prendre una decisió com la que s’espera d’ell. En un front més oficial, aquest dilluns ha rebut el suport públic de Laura Borrás. La presidenta de Junts ha declarat a La 2: «No és que m’agradi com a candidat, és que m’agrada com alcalde». Borràs també ha remarcat que el llavors alcalde va ser apartat del seu càrrec amb males arts, en al·lusió a les acusacions falses citades.

L’adeu d’Artadi

Junts té clavada l’espina d’aquesta derrota dolorosa: per primer cop, el 2011 Convergència i Unió havia aconseguit governar Barcelona. Una empresa impossible durant 30 anys. I perdre la plaça com la va perdre va resultar impactant. En la campanya del 2015, han admès després alguns dels integrants de la candidatura (que encara portava les sigles de CiU), els de Trias van pensar que el rival era el socialista Jaume Collboni. Un error considerable.

La sortida d’Artadi va reforçar la sensació de desemparament, del risc que el daltabaix fos més gran, que la representació de Junts quedés condemnada a 3 o 4 regidors. I l’opció que Trias torni a l’arena electoral té l’efecte emocional contrari.

La carta d’Argimon

Tanmateix, si l’exalcalde acaba decidint que no es presenta, Junts té altres cartes a la màniga. Una seria la de Cuevillas, si bé tot apunta que l’advocat té avui dia menys opcions que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. És una figura que s’associa a la part final de la gestió de la pandèmia. Té cert carisma i diuen que compta amb un estímul rotund per decidir-se a fer el pas en el món municipal: sortir de Salut abans que es concretin possibles retallades per la situació econòmica de la tardor.

Notícies relacionades

Xavier Trias: «Només em presentaré si tinc possibilitats de guanyar»

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El nom d’Argimon sona amb força per integrar el grup de Junts a Barcelona en el mandat 2023-2027. Si Trias és el cap de llista, ell seria el número tres, amb Neus Munté de segona. Si Trias no es presenta, Argimon apuntaria al primer lloc.

Munté, actual presidenta del grup, va rellevar Artadi després de la seva sortida del consistori. És en totes les quinieles per figurar en la candidatura i ha demostrat prou fidelitat al projecte com per ser recompensada amb un altre mandat. Tot i que sigui només per acatar amb disciplina i elegància la pèrdua de la posició d’alcaldable que havia guanyat en les primàries de Barcelona del PDECat, llavors marca successora de Convergència, i acabés cedint el lloc a Joaquim Forn com a candidat simbòlic i a Artadi com alcaldable efectiva.