Projecte controvertit

Sant Adrià i Badalona volen menys pisos a les Tres Xemeneies

  • Els ajuntaments de les dues ciutats s’encomanen que prosperi un acord que rebaixi la densitat del futur barri sense comprometre l’augment de pisos socials

  • «No compartim que es massifiqui», critica l’exalcalde de Badalona Xavier García Albiol (PP), mentre que els comuns de Sant Adrià i Guanyem Badalona s’hi oposaran

zentauroepp44432388 sant adri  de bes s 24 07 2018 barcelona presentan el proces200728164511

zentauroepp44432388 sant adri de bes s 24 07 2018 barcelona presentan el proces200728164511 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La construcció de més pisos dels previstos a les Tres Xemeneies a costa d’estrènyer el gruix de les vivendes de protecció oficial en règim de lloguer ha avivat el debat entorn del projecte de la Generalitat a Sant Adrià de Besòs i Badalona, les ciutats que comparteixen els terrenys on es planifica un nou barri a l’única franja deshabitada que queda al litoral de Barcelona. L’increment de 1.844 domicilis a 1.959 als voltants de la central tèrmica desmantellada causa reticències als dos municipis. Els respectius ajuntaments han de debatre si avalen la versió que aspira a ser la definitiva del Pla Director Urbanístic (PDU) que el Departament de Vicepresidència traça, ara amb més habitants i més pisos dels que s’havien concebut.

Més que les vivendes de lloguer assequible caiguin a una mitjana de 63 a 65 metres quadrats, el recel a Sant Adrià i Badalona es focalitza que augmenti la xifra de vivendes en la urbanització. «El projecte no està finalitzat, s’està intentant negociar que l’edificabilitat baixi. Seria positiu que el nombre total de pisos disminuís, sempre que no sigui a costa dels pisos de protecció oficial, sinó que la reducció sigui proporcional entre l’habitatge lliure i el de protecció», comenta l’alcaldessa de Sant Adrià, la socialista Filo Cañete.

La percepció la comparteix el primer tinent d’alcalde de Badalona, el republicà Àlex Montornès. «Com menys densitat, millor viu la gent», resol. El regidor comenta que els ajuntaments han plantejat que Endesa assumeixi almenys una part dels gairebé 19 milions d’euros per traslladar una subestació elèctrica annexa a la planta clausurada, en comptes que s’assumeixi com a costos a finançar amb els ingressos d’urbanització. «Incloure’ls al pla provoca que es facin més pisos. Si Endesa paga una part, se’n reduiria el nombre, tot i que no seria un canvi radical», matisa Montornès.

Un barri amb 5.000 habitants

En cas de prosperar el projecte com es preveu ara, el barri pendent d’aixecar allotjarà prop de 5.000 persones. L’estimació sobrepassa la que es calculava a principis del 2020, quan s’augurava que s’hi mudarien 4.340 persones, llavors amb més pes dels domicilis de promoció privada que els d’iniciativa pública. La Generalitat eleva la xifra de pisos més econòmics a erigir-hi de 738 a 853.

«Suposa diversificar la tipologia de pisos en funció de les necessitats i adaptar-se a la demanda social. A més, és una oportunitat que hi hagi més vivenda social, de què tenim necessitat. En aquest sentit, és positiu», valora Cañete. A part, defensa que s’implantaran suficients garanties de seguretat pel risc d’inundabilitat que es detecta a la zona on s’ha d’edificar: «Estan verificades per l’Agència Catalana de l’Aigua. ¿Que hi ha previsió potencial d’inundacions a 50 o més anys? Sí, però s’hi incorporen mesures per prevenir afectacions que en altres llocs amb la mateixa expectativa no tenen». «Els tècnics no són especuladors urbanístics. Validen que es pot construir amb unes condicions determinades», rebla Montornès.

En canvi, altres veus s’hi mostren crítiques. L’exalcalde de Badalona i líder local del PP, Xavier García Albiol, qüestiona que s’incrementi el nombre de vivendes i es contraguin les dimensions de mitjana dels domicilis de protecció oficial que s’arrendin al costat de la tèrmica. «No compartim que es massifiqui. Apostem per un projecte de qualitat, en què tingui cabuda la classe mitjana de Badalona i de l’àrea metropolitana, no que hi hagi més pisos socials per tenir més opcions de venda. Si els números no surten, cal buscar altres fórmules que no passin per fer vivendes més petites», afirma.

«L’alternativa al PDU és el no-res»

Notícies relacionades

Queda per veure què votaran els partits davant les modificacions del pla, que ha superat els tràmits fins ara sense encallar. En tot cas, la posició que prenguin els consistoris no serà vinculant per a la Generalitat, segons les fonts consultades. «Necessitem desenvolupar aquest espai i és una manera de revaloritzar Sant Adrià i generar llocs de treball. És un pol d’oportunitats. L’alternativa al PDU és el no-res i que les Tres Xemeneies es deteriorin encara més», emfatitza Rubèn Arenas, ‘número u’ d’ERC a Sant Adrià.

«El que el PDU planteja és tornar al model de ciutat dormitori. La ciutat no demana aquest barri i és greu que es construeixi en una zona inundable», analitza Irene Aldabert, regidor de Sant Adrià a Comú, que votarà en contra del projecte. Guanyem Badalona també s’hi oposarà, expressa la seva regidora Nora San Sebastián: «No volem que hi hagi pisos allà, sinó un parc metropolità amb equipaments. Les dues ciutats tenen molta densitat de població, l’últim que necessiten és un altre barri. El planejament anterior no ens agradava, però l’actual l’empitjora».