Barcelona, les 5 h: Amb el déu Apolo a les Tres Xemeneies

Barcelona, les 5 h. Al escoltar-ho molts diuen: «Quan la ciutat s’aixeca». Qui recorri els carrers a aquella hora pensa immediatament: «I se’n va a dormir. O se’n va a dormir la mona».

Barcelona, les 5 h. Regna l’ensopiment a la ciutat. L’ensopiment dels qui s’han aixecat a hores impossibles per guanyar-se la vida. Empleats d’hotel, de supermercats, de neteja (en edificis o als carrers)… Poc entusiasme als ulls. La majoria camina lentament. A aquella hora és impossible arribar tard. Entren al metro i es deixen portar.

Però a aquesta mateixa hora tanquen les discoteques. I el passejant es troba amb l’altre ensopiment. L’ensopiment etílic de qui torna a casa després de la nit de marxa. Qui se’n va a dormir... o al que sorgeixi.

EL PERIÓDICO ha recorregut Barcelona a les 5 h seguint diferents rutes, sense buscar res en concret però sense eludir res. Així és la ciutat quan s’aixeca i quan se’n va a dormir.

Avui li toca el torn a una ruta amb una meta volant que és un temple de l’oci nocturn: la sala Apolo del Paral·lel. El vídeo mostra accelerat el recorregut amb bicicleta des de l’entorn del Poblenou i la Vila Olímpica fins a la plaça d’Espanya.

El ciclista matiner ja comença a trobar indicis del que trobarà a l’avinguda d’Icària. És estrany veure transeünts sols. Parelles o trios. Joves, ja de tornada a l’hotel o al pis turístic. Autobusos, taxis i alguna furgoneta. Rialles i algun crit aïllat que torna l’eco dels edificis.

Jaume Collboni tenia raó. Molt pocs dels bicitaxis que abans eren legió i tornaven els turistes entusiastes com fitipaldis embogits. Alguna cosa hem guanyat.

La cosa s’anima al travessar la plaça dels Voluntaris Olímpics. Sembla una espècie de punt de trobada dels qui surten dels locals del Port Olímpic i dels qui abandonen la zona d’oci de l’entorn de les ‘torres bessones’. Més crits, rialles, i als porxos de Salvador Espriu grupets provant substàncies que aclamen l’esforçat ciclista... per dir-ho finament.

Per Doctor Aiguadé hi circulen els grups que busquen el metro de la Barceloneta per retirar-se. Poca llum, molta conversa. Al passeig de Colom i al Moll de la Fusta tornen a ajuntar-se els dos mons: el laboral i el, diguem-ne, hedonista. ‘Minibotellons’ als bancs, parelles conversant i pencaires en moviment.

‘Low cost’

No s’esperin multituds. Són com petites bombes de raïm d’oci en retirada. La cosa canvia a l’arribar a les Drassanes i enfilar el Paral.lel cap a dalt. Si el passejant encerta el dia (és fàcil, passa gairebé cada matinada) es trobarà l’avançament low cost de la sala Apolo. Els jardins de les Tres Xemeneies. Música, alcohol, crits... el costat més cru dels ‘botellons’ urbans. Mossos i Guàrdia Urbana intervenen amb decisió a partir de certa hora perquè la festa no s’eternitzi.

Pocs metres més enllà, la sortida de la sala Apolo. El local tanca, però la festa no s’atura. La massa de festaires sembla que no accepta que la cosa arriba al final i s’arremolina a tots dos costats de l’avinguda. Alguns fan plans per seguir. La majoria es busca la vida per tornar a casa. Han ballat amb el déu Apol·lo i costa abandonar-lo.

El Paral.lel actua com un túnel de l’espai-temps. De la gresca passes, amb certa solució de continuïtat, al ritme dominicà i, com qui no vol la cosa, arribes a la plaça d’Espanya.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Tornem a la crua realitat. Barcelona, efectivament, es posa en marxa a les 5 h. Tot just 10 minuts després de tancar Apolo, desenes de treballadors s’amunteguen davant la parada de bus situada just abans de la carretera de la Bordeta o carreguen bateries al bar Espanya abans de l’inici de la jornada.

Barcelona, les 5 h. Apolo se n’ha anat a dormir, però el Paco se’n va a treballar.