Soroll a Gràcia: més de 80 decibels dins de casa de matinada

Aquesta acumulació és la que li impedeix agafar el son: «M’està generant un problema seriós cada nit, perquè no puc dormir». Fins ara, la seva càmera enfocava aquesta vorera i cada 72 hores es destruïen les imatges, amb l’excepció de les que guardava com a prova per a potencials iniciatives futures, incloses les judicials.

Un nou aparell

El veí ha canviat d’estratègia. Va rebre una visita dels Mossos d’Esquadra, que van venir a advertir-lo que la gravació podria portar-li problemes legals, perquè no era clar que la cobertura amb què comptava, un permís de la Guàrdia Urbana per fer un reportatge, el blindés.

El cas és que l’home va desconnectar la càmera i ara ha recorregut a una altra manera de documentar la molèstia. Es va comprar un mesurador de soroll digital de la marca UNI-T mini Bluetooth UT353BT amb rang de lector de soroll 30-130 dBA, segons el defineix una pàgina d’internet on es pot adquirir. Costa 32 euros amb la bateria inclosa.

Amb l’aparell mesura el soroll que es registra al seu domicili i segons les dades que aporta al seu compte de Twitter, els nivells superen els 80 decibels a les seves matinades insomnes. Segons l’ajuntament, que precisa que els valors permesos varien segons la zona, a la de Torrent de l’Olla amb travessera de Gràcia, el llindar màxim legal de soroll és entre 60 i 70 decibels de 7.00 a 23.00 h i de 50 a 60 decibels de 23.00 a 7.00 h.

No homologat

«Sé que aquest sonòmetre no està homologat. Entenc que les seves dades no equivalen a una sonometria feta per l’ajuntament», afirma el veí, que afegeix: «Tota la gent al barri fa gravacions amb el mòbil. Jo continuaré denunciant el que passa amb el mòbil. Els mesuraments dins del pis són una manera de tenir documentat el problema que tinc».

Explica el resident a l’edifici de Torrent de l’Olla que és molt freqüent que no aconsegueixi dormir fins a les cinc de la matinada. La mitjana de soroll, segons les dades del seu mesurador, no baixa de 65 decibels. Els pics passen dels 80. Ara, amb l’horari estiuenc, afegeix, el bar tanca a prop de les 3.00 h i els caps de setmana, les 3.30 h. «No tanca cap dia», lamenta.

Ell ha d’estar a la feina a les 7.00 h. Així que, prossegueix amb el seu relat, surt de casa esgotat, i entre orines, i de tant en tant alguna rata que rosega restes de menjar en una plaça pròxima, agafa el cotxe per dirigir-se al seu lloc de treball. «Ahir no vaig ser capaç de dormir», explicava dimarts passat. Per a la revetlla de Sant Joan va decidir anar-se’n a dormir al domicili d’un conegut, lluny de casa seva.

L’amo del bar

La veritat és que Simone Pesaresi, l’amo del bar, no està menys enfadat que el seu veí. «Des que s’ha dedicat a amargar-me la vida tinc la visita de la Guàrdia Urbana dues o tres vegades per nit. Tinc una carpeta plena d’actes d’inspeccions. No incompleixo cap llei. Tinc un munt de multes acumulades gràcies a aquest veí».

Pesaresi insisteix que no pot governar la gent quan està al carrer. «La gent surt del meu bar i de tots els bars. Barcelona no és cap excepció. Passa a tots els carrers del món. La gent ve al bar a alegrar-se la vida. I quan surt està alegre».

Els Mossos

Diu que ha deixat de donar vasos de plàstics perquè la gent no surti amb la beguda. I explica que l’origen de la visita dels Mossos al veí va ser una denúncia seva davant la policia autonòmica: «Jo al meu bar per disposar d’una càmera de videovigilància he de tenir una placa groga que diu qui és el titular d’aquesta gravació. El meu advocat em va dir que ningú, a part de la policia, pot col·locar una càmera que t’ubiqui en un dia i hora. Per això vaig parlar amb els Mossos».

«No em sembla just que ens vinguin a visitar-nos només a nosaltres. La ciutat sense llei a tot Barcelona però al meu bar van venir tres patrulles l’altre dia. Quan 25 metres més avall, en un altre bar, tota la gent estava asseguda a la vorera», afirma Pesaresi, que assegura que a les places es veu gent amb begudes al carrer contínuament.

Notícies relacionades

La Barcelona que no pot dormir pel soroll i l’incivisme

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

«¿S’ha molestat alguna vegada a intentar dialogar amb mi? ¿No hauria sigut més fàcil arribar a un acord?», es pregunta l’amo del bar. A més, li recomana que gravi altres cantonades per comprovar que el que passa a la seva no és exclusiu.

El veí, per la seva banda, afirma que no aprecia en el local esforços per minimitzar la molèstia. Perquè, explica, una vegada la gent se n’ha anat, de vegades ja a les quatre de la matinada, quan el silenci torna, queda una última condemna: «Un empleat del bar l’abandona a les cinc de la matinada i al tancar arriba l’últim pic del soroll».