Comença amb 16 anys de retard la restauració del monumental edifici de CCOO de la Via Laietana

233 finestres

Les obres començaran la setmana vinent –quan se suposava que havien d’acabar segons el pla ara aprovat però presentat el 2019-, acabaran en un màxim de 14 mesos i compten amb un pressupost de 6 milions d’euros. Els treballs coincidiran amb el centenari de la construcció de l’immoble, aixecat el 1922 com a seu corporativa de la Caixa Mútua Popular per l’arquitecte Josep Domènech i Mansana, que va dissenyar una finca segons el que s’estilava en l’època: monumentalitat a partir d’una certa tipologia americana d’edificis amb grans paraments de vidre (només a la façana de la Via Laietana té 233 finestres) i estructura industrial amb columnes de ferro. No és una de les arquitectures més interessants del carrer que uneix l’Eixample amb el mar, però tot i així disfruta de protecció BCIL (bé cultural d’interès local).  

Escultura desapareguda

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El projecte de rehabilitació inclou, per descomptat, respectar les servituds que comporta tot edifici catalogat, que és el mateix que dir que se n’han de mantenir els elements originals, entre els quals les tres escultures que rematen el templet neoclàssic que corona la construcció i que en l’actualitat descansen semidesfetes i embolicades en una lona al terra del terrat. De fet, les que jeuen al paviment són dues, la tercera senzillament no existeix. S’hauran de fer de nou, com s’hauran d’executar els desapareguts ous que decoraven part de la balustrada. Es farà, però en lloc d’utilitzar-hi pedra, com es va fer en els originals, ara es farà servir fibra de vidre.

Llarga història

El deteriorament al qual ha arribat l’edifici (en el seu moment els coloms campaven al seu aire a la desena planta) deriva de la seva història. El que dèiem, es va aixecar el 1922 com a seu de la Caixa Mútua Popular, i així va ser fins als anys 30, i després, durant la Guerra Civil, va actuar de refugi antiaeri i va acollir el Departament de Treball i Obres Públiques de la Generalitat republicana. Durant el franquisme va acollir el sindicat vertical, i en els últims anys de dictadura ja va patir una gran falta de manteniment que es va agreujar en la Transició davant la indefinició del seu futur, un avenir que era clar que tard o d’hora acabaria en mans dels sindicats com a compensació del patrimoni sindical expropiat durant el franquisme. El 1989, CCOO el va acabar ocupant, primer il·legalment i després legalment. Fins al 2008 va compartir espai amb la UGT (Unió General de Treballadors) i fins al 2018, amb la CGT (Confederació General del Treball).