Alesandra Rangel: «Barcelona té un gran potencial tecnològic, cultural i creatiu»

Alesandra Rangel, 31 anys. Veneçolana i resident a Barcelona, ha viscut a Boston, Vancouver, Caracas, Bogotà i Miami. Ha treballat tant per a grans corporacions, com dins d’ecosistemes d’empreses emergents fins que ha decidit emprendre. És cofundadora de Bobo Bliss, una consultoria creativa i estratègica per a marques de moda i ‘lifestyle’. Dins de la consultoria, Rangel és ‘project leader’ de Citiyer, una marca de moda dissenyada per a la mobilitat en les ‘smart cities’.

¿Per què va escollir Barcelona? És una anècdota molt bonica, va ser la meva mare qui em va suggerir que estudiés aquí. Així que tot just vaig entregar la meva tesi vaig venir a Barcelona a fer un màster de gestió d’empreses de moda, i set anys després encara soc aquí.

¿Quins aspectes de la ciutat cal millorar? ¿Com? Barcelona es defineix com una ciutat global i cosmopolita. Moltes persones o nòmades digitals arriben a aquesta ciutat apassionats i motivats amb idees, però al cap d’un temps no totes es concreten o continuen el seu camí. El que milloraria seria la legislació que afecta el sistema emprenedor i autònom que té moltes barreres en comparació amb altres ciutats europees i americanes. Barcelona és una ciutat amb un potencial col·lectiu però que es protegeix en el valor individual.

¿Quins creu que són els punts forts de la ciutat per superar la crisi generada per la covid-19? La ciutat té un gran potencial tecnològic, cultural i creatiu. Si es combinessin aquests tres al servei dels ciutadans, petits empresaris, sectors més afectats o comunitats vulnerables amb el suport d’institucions i grans corporacions, estic segura que construirien una xarxa de suport que donaria pas a l’actualització digital, a la millora de l’educació i es trencaria el ‘gap’ de l’analfabetisme digital amb accions més responsables a nivell social, mediambiental i governamental.

¿A quins reptes creu que s’enfronta la ciutat una vegada remesa l’emergència sanitària? Una cosa que noto molt són les conseqüències postconfinament respecte a la salut mental i estancament econòmic. El creixement dels vehicles de mobilitat personal (VMP) també evidencia un canvi d’hàbit a l’hora de desplaçar-nos dins de la ciutat, hi ha més agents mobilitzant-se, menys campanyes de conscienciació, més accidents de trànsit i tot això en una atmosfera amb alta contaminació.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

¿Què espera de la Barcelona dels pròxims anys? Barcelona és una ciutat indestructible i poderosa. Té un aspecte màgic i misteriós que l’endolceix. Visualitzo una ciutat més connectada, col·laborativa i sense perdre l’essència de simplicitat i treballadora. Les nostres relacions/negocis ja són globals, per això crec que el futur és aquí, podem fer moltíssim des d’aquí per a l’altre costat del món, podem ajudar i portar coneixement d’un costat a un altre, gràcies a la tecnologia i innovació.

¿Quina sent que és la seva ciutat? ¿Què és el que més troba a faltar? Barcelona ha sigut una gran ensenyança, per això la considero una de les meves llars, he crescut i madurat aquí. Estic molt agraïda d’aquest ‘journey’ i dels barcelonins que t’obren els braços quan estan preparats. Crec que d’això es tracta, de no perdre la fe i l’alegria per aconseguir ser resilients. El que més trobo a faltar és la meva família.