Renovació de contractes

El concurs per als xiringuitos de platja de Barcelona s’obre amb polèmica

  • L’ajuntament diu prioritzar criteris «socials i de sostenibilitat» sobre els econòmics, tot i que la restauració critica que s’utilitza un model matemàtic que acaba funcionant com una «subhasta encoberta»

El concurs per als xiringuitos de platja de Barcelona s’obre amb polèmica

MANU MITRU

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Ningú s’imagina una platja barcelonina sense xiringuitos, a l’ombra dels quals acostar-se a prendre alguna cosa, tot i que no tots els banyistes s’ho puguin permetre. La raó són els preus de les consumicions, que no estan a l’abast de totes les butxaques, en un bucle de costos que comença en el mateix moment que els operadors paguen fortunes per una llicència d’ocupació d’aquests metres quadrats de sorra. Per aquest motiu, operadors i aspirants reivindiquen fa anys que els criteris d’atorgament per concurs públic no siguin econòmics, sinó de qualitat de l’oferta. No obstant, aquesta setmana s’ha obert el concurs per tornar a adjudicar tota l’oferta de platja que, segons el sector, un cop més és «una subhasta encoberta» enfocada al millor postor.

L’ajuntament, que gestiona aquesta activitat des de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, explica a aquest diari que han sortit a licitació «19 posicions» (3 hamaques, 15 xiringuitos –10 també amb servei d’hamaca–, i 1 lloc de gelats) per dos anys. De totes aquestes, 7 tenen opció de pròrroga (1 de gelats, 2 d’hamaques, 2 de xiringuito amb servei d’hamaca i 2 sense). Els candidats han de completar aquests dies els corresponents formularis de cara a obtenir la llicència de prestació del servei, que va de l’1 de març al 30 de novembre.

Totes les adjudicacions es decidiran en les pròximes setmanes, tot i que per a 4 xiringuitos no es faran efectives fins al 2023, ja que encara no han finalitzat els contractes dels actuals operadors. En altres municipis, els contractes són més llargs i permeten inversions de menys risc, addueixen els afectats.

Avaluació no independent

Les queixes reiterades en els últims anys apunten a l’estructura del concurs, que a la pràctica suposa que només els operadors amb bona posició econòmica es puguin imposar, i de vegades que algun tram quedi desert. L’oferta guanyadora sol ser tan alta (s’ha arribat als 700.000 euros per xiringuito i temporada a les platges més cobejades) que es tradueix en unes consumicions a preus alts, sense que es corresponguin sempre amb la qualitat volguda. Els trams del litoral més assequibles són també molt menys freqüentats i, per tant, menys rendibles, cosa que redunda en la mateixa política de preus.

Malgrat tot, l’ajuntament tornarà a utilitzar aquest any el sistema (matemàtic) d’«avaluació de criteris automàtics». Fonts de Parcs i Jardins asseguren que es prioritzen els aspectes «socials, de sostenibilitat i servei» amb un 65% de la puntuació, i l’oferta econòmica amb un 35%, però els operadors repliquen que la decisió final només es basa en els diners. I això passa perquè el formulari planteja caselles tancades que tots omplen –convenientment– per sumar el màxim de punts, afirmant que sí que contractaran personal de reforç, neteja i altres.

«Aquestes caselles són compromisos a què tothom s’adhereix, de manera que al final el que marca la diferència és la proposta econòmica sigui quin sigui el pes que se li doni. Una vegada més, és una subhasta encoberta», critica Israel Flores, operador i president de l’Associació de Xiringuitos de Barcelona. El col·lectiu es queixa que a Barcelona «no hagi canviat res», mentre que altres municipis de platja pròxims sí que han reformulat el seu concurs per prioritzar la qualitat. Cita exemples com el Masnou, Castelldefels i Sitges, en algun cas fins i tot amb preu tancat i sense licitació. «Barcelona ha d’apostar per un model de platja i crear un òrgan de contractació independent», defensa.

Des del Gremi de Restauració de Barcelona, el seu director, Roger Pallarols, afirma que «es perd una oportunitat per superar el model de subhasta especulativa i fer un salt qualitatiu». Considera que l’«error estratègic en un moment de rellançament de la ciutat» reobre una «crisi» amb els restauradors del litoral i «la seva viabilitat».

Aquest any, l’ajuntament ha tornat a establir uns preus «de sortida» en funció de la platja on és cada posició per ocupar. Van dels 48.867,60 euros en el cas de la platja de la Nova Marbella fins als 327.445,03 de la de Sant Miquel. El preu de sortida per a les hamaques va dels 65.192,20 euros, en el cas de la Barceloneta, als 71.910,11 del Somorrostro.

Des de Parcs i Jardins indiquen que aquests preus «parteixen de la premissa que l’activitat i els usuaris de les platges el 2021 va ser molt similar de les dades del 2019, prepandèmia» i que estan un 60% per sota del que es va arribar a pagar llavors. Afegeixen que «els gestors coneixen bé l’impacte de la situació actual en els seus comptes i poden presentar l’oferta que considerin pertinent partint d’aquest impacte».

Sense bonificació en les taxes

Notícies relacionades

Flores discrepa i emfatitza que la clientela i la facturació van estar per sota i encara marcat per restriccions al turisme. I opina que, «tan malament com està actualment Barcelona, és difícil que hi hagi una reactivació total ja aquest estiu». Per aquest motiu s’ha obert un altre front amb l’ajuntament, ja que els xiringuitos han quedat fora de la reducció del 75% de taxes de què es beneficien les terrasses dels bars i restaurants de la ciutat amb les noves ordenances fiscals. A les platges aquesta bonificació es va aplicar el 2020 (quan van amenaçar de no obrir) i el 2021, i els afectats demanen que es torni a fer efectiva també en el seu cas. Una idea que subscriu Pallarols, en un 2022 que «tota l’hostaleria necessita mecanismes de suport».

No obstant, el consistori no té aquesta intenció. Considera que «la situació dels xiringuitos no és comparable amb la de les terrasses de la ciutat». Ho argumenta dient que per aquestes «les bonificacions s’apliquen a aquest àmbit estrictament, no al local en conjunt». Mentre que a les platges «inclou el local sencer i es tracta d’una llicència d’ocupació, per tant el preu el proposa el licitador».