Nou gir de guió a Can Capellanets

Malgrat que els veïns no volen llançar encara les campanes al vol (amb raó), el que ha anunciat aquest dimarts a la tarda el regidor de les Corts, Joan Ramon Riera, en l’audiència pública del districte tenia gust a èxit fruit del treball realitzat durant anys pels membres de la plataforma veïnal Defensem el Patrimoni de les Corts. Riera va informar que l’Arquebisbat havia rescindit el contracte amb el promotor de la residència projectada a l’edifici conegut popularment com a Can Capellanets. «Ara ens trobem en un punt en el qual promotor i Arquebisbat s’hauran d’asseure per veure quines conseqüències té aquesta rescissió. Des del punt de vista públic, nosaltres entrarem quan toqui, però primer han de parlar entre privats», va exposar Riera per a l’alegria del veïnat organitzat, l’únic objectiu del qual era i és protegir Can Capellenets, malmesa finca aixecada el 1881 catalogada i del poc patrimoni que queda dret al nucli antic de les Corts.

Malgrat no donar la victòria per definitiva, des de Defensem el Patrimoni de les Corts van celebrar la notícia, que els donava, com a mínim, marge. «Considerem que el projecte ara aturat anava en contra de la protecció del patrimoni i suposava la destrucció d’un jardí protegit», argumenten convençuts que «aquest és el punt de partida per treballar en un acord amb l’Arquebisbat que sigui beneficiós per a la Fundació Sant Josep Oriol i per al barri de les Corts». I acaben amb un missatge optimista i la mà estesa: «Creiem que el nou projecte de residència respectarà el jardí protegit i, si és així, nosaltres hi donarem suport». 

Un optimisme que xoca, per ara, amb la resposta del de l’Arquebisbat. Un portaveu de l’església confirma la rescissió anunciada per Riera, però indica que «es tracta només un canvi d’operador que no suposa cap canvi sobre el projecte». En cas de ser finalment així, l’oposició veïnal seguirà.

El projecte ara aturat venia d’un pla especial aprovat el març del 2015 –un dels últims firmats per Antoni Vives al capdavant de l’àrea d’Urbanisme– que permetia d’una banda ampliar la volumetria de l’edifici protegit i, d’altra banda, construir un edifici de fins a sis plantes als jardins. Dues barbaritats a ulls d’un veïnat que es va assabentar de la seva aprovació a misses dites. «No hi va haver cap procés participatiu en la redacció i només per això hauria d’invalidar-se, ja que la normativa municipal indica que aquest tipus de processos han de ser públics», denuncien des que, removent cel i terra després de veure que les màquines entraven en el recinte, van descobrir el que passava.

Plans canviants

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La primera intenció de la propietat va ser transformar el lloc en una residència d’estudiants, idea que la pressió veïnal va frustrar demostrant que al que anomenaven residència era en realitat un hotel encobert.

El 19 de juny passat els veïns es van rearmar després de l’aturada pandèmica i van organitzar una consulta popular simbòlica perquè el veïnat es pronunciés sobre el seus desitjos per al futur de l’espai. Des de la seva creació, la plataforma l’únic que demanava era que es respectés el patrimoni i el jardí, preocupats pel deteriorament de l’edifici patrimonial després d’anys d’inacció per part de la propietat. Les respostes en la consulta veïnal van ser variades, però una gran quantitat de veïns van apuntar a la necessitat de zona verda. És a dir, que els avui descuidats jardins s’arreglessin i s’obrissin al barri.