Entrevista

Sonia Frias: «La ciutat no és més bruta, el que ha variat és la percepció de l’espai públic»

La gerent d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona afirma que l’ús més intensiu del carrer ens ha tornat més exigents, més conscients de la vida fora de casa. «Quan la gent diu que falta neteja, es confon amb l’ordre», resumeix

Sonia Frias: «La ciutat no és més bruta, el que ha variat és la percepció de l’espai públic»

Manu Mitru

8
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La cita és a l’esplanada del parc de les Glòries. Falta mitja hora perquè s’obri el servei de préstec d’hamaques. A les 11 hores, quan l’encarregat les comença a desplegar, van arribant veïns, persones grans, mares amb els seus nadons; i tots s’acomoden sobre la gespa. Passa un dijous assolellat i mentre l pendent sud de la denominada clariana, un grup d’unes 30 persones practiquen taitxí dins del programa municipal ‘Activa’t als parcs’. Tot és formidable. El tema de conversa és una mica més delicat. A l’altre costat de la taula, Sonia Frias, gerent d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona. Damunt la taula, la pregunta del milió: ¿Està la ciutat feta pols, com se sent dir? Molt temps enrere va exercir com a responsable de comunicació dels Barcelona Dragons. L’equip que comanda ara rep més ‘cops’ que aquells herculis jugadors de futbol americà.

¿Està Barcelona més bruta que abans?

Ara som més exigents que abans de la pandèmia respecte al nostre espai públic, perquè hi ha un grau d’ús més elevat i som més conscients de la importància que té a les nostres vides. Emocionalment hem canviat. Però quan mires els indicadors o els baròmetres, la valoració de la neteja es manté estable. El que ha variat és la percepció.

Si les coses no han canviat, ¿per què l’Ajuntament va arribar a admetre que la ciutat és més bruta?

La percepció és real tot i que no hi hagi indicadors que ho demostrin. Però aquest sentiment respecte a l’espai públic és real i no cal ni podem negar-ho. Hi ha altres factors, com la falta de pluja. L’aigua és fonamental per a la neteja, la de la naturalesa i la que hi posem nosaltres, i ha sigut un any excepcionalment sec. Si això es cronifica, si no plou com abans, haurem de posar més aigua, cosa que ja estem fent.

«Som més exigents que abans de la pandèmia respecte al nostre espai públic perquè hi ha un grau d’ús més elevat»

¿Quins són els residus que pitjor gestionem?

S’ha disparat la recollida de mobles perquè la gent no respecta el dia que la setmana que toca baixar aquests embalums. Hi ha un servei de repàs que passa cada dia i aquest element no passa més de 24 hores al carrer. Però queda allà, de dia, quan més es veu. Segurament hauríem d’informar millor, i també hi ha una part de contraeducació per la nostra part, perquè el recollim igualment i el ciutadà potser ni s’adona que ho va fer malament. El tema de les pintades també ha crescut molt. Han caigut els ‘tags’ petits (firmes de grafiters), però en general és un tema que ha augmentat i no només en façanes, també en elements urbans, més difícils de netejar. No és un tema de brutícia al carrer, però dona imatge de desordre. És un altre dels elements que s’han de tenir en compte. Quan la gent diu que falta neteja, es confon amb l’ordre.

¿I com s’aborda aquesta confusió?

Per això el ‘pla cuidem’ va més enllà de la neteja. També actuem en manteniment de mobiliari urbà. Si en un lloc s’ajunta un banc amb una pintada i un paper a terra, per molt que recullis el paper, la percepció de brutícia no desapareix. Cal actuar també sobre el grafit. Si hi ha una pilona torta, el mateix.

¿I per què no demanen més col·laboració a la gent? ¿No és culpa de tots que la ciutat estigui així?

No hem de culpabilitzar. Hem de treballar per la corresponsabilitat i cal informar sobre els serveis i com s’han d’utilitzar. Hem de comunicar més i millor. El lloc on som és un bon exemple d’èxit. Va estar tancat un temps (dos anys) i la gent va entendre que és un entorn fràgil i que hi ha usos que no són possibles. Però la percepció del que és comú és un valor que en general a la societat no ha anat a l’alça. Els últims anys han crescut sentiments més individualistes i hem de recuperar els valors del que és comunitari.

¿Per què no s’atreveixen a assenyalar la ciutadania?

No soc partidària de criminalitzar. Crec més en l’educació i la feina a les escoles.

«No hem de culpabilitzar. Hem de treballar per la corresponsabilitat i cal informar sobre els serveis i com s’han d’utilitzar»

Els xavals de les escoles del Japó fan torns per netejar l’escola. Aquí es plantegen activitats puntuals, anecdòtiques...

En temes de verd ho hem fet molt, sortir a plantar davant de l’escola. Busquem llocs en els quals els usos no són gaire correctes. Al matí planten una flor i a la tarda no juguen allà perquè és la seva flor.

¿No hauria de ser una feina més transversal i continuada?

Segurament hem posat el focus educatiu en el tema dels residus i no en la neteja. Però és que no fa tant que hem començat a reciclar. Però segurament, és veritat, hauríem d’incorporar en tots aquests programes a les escoles conceptes més de civisme o de corresponsabilitat en l’ús de l’espai públic.

¿Quines millores incorpora la nova contracta?

Creixem en 400 treballadors. Ara en tenim uns 4.000. Els avenços tecnològics ens permeten mecanitzar al màxim la gestió de residus i reduir la quantitat d’efectius dedicats a aquesta tasca. Ara una sola persona s’encarrega de la recollida selectiva amb un camió mecanitzat. Això permet destinar més plantilla a la neteja de l’espai públic.

¿Per què no reclamen més feina de seguretat i prevenció? Aquesta imatge de les platges plenes d’escombraries després d’una revetlla...

Hem de calcular la capacitat de ser efectius. Si sabem que fracassarem, és millor gestionar. Durant uns anys, la gent es concentrava a la plaça de Catalunya per celebrar el cap d’any. Moltes persones portaven ampolles de vidre, així que vam decidir perimetrar l’espai, desplegar agents cívics i entregar vasos compostables. A la una, quan la gent se n’anava a les festes, la plaça quedava plena de vasos però no de vidre. Havíem tingut baralles, i la barreja d’alcohol, baralles i ampolles no és gens bona. La platja són molts quilòmetres... Tancar-les amb policia als accessos és una imatge que no volem.

«Si en un lloc s’ajunta un banc amb una pintada i un paper a terra, per molt que recullis el paper, la percepció de brutícia no desapareix»

La nova contracta comença el març del 2022. ¿Preveu problemes en el trànsit d’una a l’altra?

Hi pot haver desajustaments a partir del març. Serà crític per a nosaltres, i per això demanem paciència el mes en què canviem d’ubicació els 25.000 contenidors. Tots hem d’adaptar-nos, els ciutadans i la plantilla, però la feina de planificació és brutal.

¿Segueixen amb la idea d’estendre la recollida de residus porta a porta per tota la ciutat?

La nova contracta ho contempla però serà voluntat política decidir fins a quin punt es desplega. En qualsevol cas, s’ha d’adaptar a les característiques i necessitats de cada zona.

¿No hauria de ser una decisió més tècnica que política?

Tècnicament les dades i els estudis demostren que és un sistema vàlid. Amb el sistema de contenidors, en el millor dels casos arribem al 40% de reciclatge. I no passem d’aquí, estem estancats des de fa molts anys. En un lloc concret, s’implanta el porta a porta i en 15 dies arribes al 60% o al 75%.

Però Sant Andreu, on ja s’aplica, és el barri que pitjor valora la recollida d’escombraries...

Allà tenim la paradoxa que el 75% dels veïns utilitzen el sistema i les dades són millors fins i tot que les del principi de Sarrià, però hi ha hagut molta més crispació. Objectivament no seria necessari canviar res, perquè si els primers 15 dies tinc el 75% dels veïns utilitzant correctament el sistema i més del 80% de recollida selectiva, és que he triomfat tècnicament. Però falta acompanyament. Hem de ser sensibles. Si la gent ho fa però molts no ho entenen i genera crispació, tècnicament no està ben fet. Hem de ser capaços d’incorporar el ‘feedback’ de la ciutadania.

Els canvis són complicats...

Sí. Passem d’un abocador obert les 24 hores a haver de treure les escombraries un dia i a una hora determinada. Mentalment no acceptem encara això segon. Aquesta transició ha de ser acompanyada. També abans ens deien que una cuina no podia separar cinc fraccions, que era inviable. Ara ningú qüestiona separar el vidre del cartró. Aquesta transició del porta a porta, de baixar les escombraries quan ho has de fer i no quan vols, és un altre salt. Sabem que ens estem ficant a casa de la gent.

«Hauríem d’incorporar a les escoles conceptes més de civisme o de corresponsabilitat en l’ús de l’espai públic»

¿Hi ha alguna ciutat que sigui paradigma de neteja?

Les ciutats en les quals ens podríem reflectir no tenen la vida a l’espai públic que tenim a Barcelona. No volem renunciar a ser una ciutat mediterrània que viu al carrer. Està bé reflectir-se en ciutats en les quals hi ha més civisme, però no s’ha d’oblidar que tenen menys vida.

Notícies relacionades

¿Seria bo obligar la gent amb gos que portin una ampolla amb aigua per ruixar el pipí de la mascota?

Amb els propietaris d’animals tenim assignatures pendents. Són molts i hem anat tard en la dotació d’infraestructures per a ells. El desplegament de zones infantils ha sigut brutal, però el de gossos ha vingut molt més tard. Fins que n’hem vist la necessitat. Notem una certa resistència a utilitzar els espais destinats a aquest ús. En el seu moment ens vam equivocar fent ‘pipicans’. El gos no surt a fer pipí en una cantonada, per això ara fem àrees grans perquè puguin córrer. L’obligació de l’ampolla és una decisió política. Higiènicament, la meva opinió personal és que és adequat.