La platja del Fòrum de Barcelona té més de 500 espècies marines

Biòlegs de la Universitat de Barcelona(UB) i de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han identificat 514 espècies marines a la zona de banys del Fòrum de Barcelona, una platja artificial molt afectada per diferents impactes antropogènics.

«Aquesta alta biodiversitat, que inclou també la presència d’espècies exòtiques, és un descobriment bastant sorprenent en un hàbitat marí tan transformat com el d’aquesta petita platja urbana de Barcelona», han explicat els autors de l’estudi, Manuel Ballesteros i Àlex Parera, de la Facultat de Biologia de la UB; Miquel Pontes, del Grup d’Estudis Vida Marina (VIMAR); Xavier Salvador, de l’ICM-CSIC; i Guillermo Álvarez, de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS).

La investigació, que publica la revista ‘Monografías de la Institución Catalana de Historia Natural’, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha portat a terme amb més de 250 hores d’immersió entre els anys 2017 i 2019 en aquesta petita platja urbana, situada entre la desembocadura del riu Besòs i el port del Fòrum.

Entorn artificial

Mol·luscos, peixos, crustacis i algues són els grups més abundants identificats en l’estudi, que ha certificat que l’hàbitat marí d’aquest entorn artificial resulta bastant estable «i això podria ser un dels factors que influeixen en aquesta gran biodiversitat», ha concretat Ballesteros.

«Sorprèn la gran diversitat específica trobada a la zona de banys –514 espècies marines–, ja que és una àrea bastant contaminada antròpicament, amb restes d’obres de la construcció del moll, efluents de la depuradora del Fòrum i altres rebutjos (tovalloletes, trossos de planxes metàl·liques, envasos de plàstic, llaunes de begudes, etc.)», ha afegit el biòleg.

A més de les espècies exòtiques, els organismes que més s’han beneficiat de la transformació urbanística del litoral del Fòrum són algues, esponges, briozoos i tunicats colonials, i peixos típics de substrats rocosos.

Els científics han comprovat que algunes espècies d’algues i invertebrats bentònics s’han assentat a la superfície de les parets verticals de la platja urbana, així com a les escales del fons de la zona de banys i a la base de formigó dels puntals.

El descobriment de quinze espècies marines exòtiques en aquesta platja recolza la hipòtesi del fenomen de la tropicalització que s’estaria produint en algunes àrees del Mediterrani.

«Amb l’augment de la temperatura de l’aigua, aquests hàbitats costaners són cada vegada més propicis a l’assentament d’espècies procedents d’aigües més càlides», ha comentat Pontes.

Sense rastre del mol·lusc bivalve

Segons l’estudi, la nacra (Pinna nobilis) –el mol·lusc bivalve endèmic més gran del Mediterrani– ha desaparegut d’aquesta platja urbana.

El 2018, a una profunditat de dos metres a la zona de banys, es van poder comptabilitzar quatre exemplars vius, a més d’algunes closques buides de la mateixa espècie, però en immersions posteriors van comprovar que tots els exemplars estaven morts, molt probablement a causa de la infecció causada pel protozou ‘Haplosporidium pinnae’, que ha delmat les poblacions de nacres a gairebé tot el Mediterrani, segons Álvarez.

Deteriorament de la qualitat de l’aigua

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

L’estudi adverteix del deteriorament de la qualitat de l’aigua, especialment per les aportacions del Besòs i els efluents de la planta depuradora del Fòrum, un dels factors principals que posa en risc la conservació de les poblacions d’espècies marines al litoral urbà.

«Tampoc hi ajuda el comportament d’alguns banyistes o visitants, que tiren residus a la platja urbana i amenacen la biodiversitat marina. Fins i tot s’han trobat espècies d’algues i invertebrats que viuen a sobre o sota de plaques metàl·liques, en llaunes buides, o associades a tovalloletes», detallen els autors.