Gràcia i el difícil equilibri entre la convivència i l’ús intensiu del carrer

Riera de Sant Miquel i el seu entorn són entre els 10 punts d’intervenció immediata inclosos en el pla de neteja presentat fa uns dies pel consistori. Som al districte de Gràcia, i qualsevol hauria apostat abans per les places més conegudes i freqüentades del lloc: Diamant, Virreina, Sol, Vila de Gràcia, Raspall o Revolució. Però no, al barri hi ha molta més vida. Un veí del carrer, estranger i sense ganes de protagonisme, diu que s’han queixat en repetides ocasions sobre la brutícia. S’ofereix fins i tot a mostrar els correus electrònics enviats al consistori.

Assegura que el tracte amb l’ajuntament «ha sigut sempre impecable». No tant –irònic, perquè depenen del mateix ens públic– amb el personal municipal de neteja. «El veus passar arrossegant l’escombra i mirant el telèfon. Sempre igual». El que més el molesta són les caques i l’orina de gos. Un negoci pròxim, explica, va penjar un cartell advertint que les càmeres del local gravaven els gossos infractors. I els éssers humans que van amb ells, que al cap i a la fi són els culpables que la tifa es quedi a la vorera. El van acabar traient perquè no servia de res.

L’elecció de Riera de Sant Miquel sembla respondre a una barreja de densitat de població i diferents maneres de viure el carrer. Un portaveu de l’ajuntament assenyala que la Vila de Gràcia és un «barri amb un espai limitat en què s’han de repartir multitud d’usos i serveis». «És una zona –segueix– on la bona convivència entre les persones i els diferents elements de l’espai públic és molt important». Aquí, de fet, ja que el pla es va presentar fa ja dues setmanes, ja s’ha començat a actuar. S’ha fet el mateix, perquè la intervenció transcendeix el carrer i arriba a la seva àrea d’influència, a Gal·la Placidia i la zona del Mercat de la Llibertat.

Avui es desplega el #CuidemBCN a Gràcia. Els serveis de neteja han actuat al carrer de la Riera de Sant Miquel, Gal•la Placídia i el Mercat Llibertat, fent baldeig🚿rentant l'espai públic🧹 i retirant deixalles.
Continuem reforçant la neteja en tota la ciutat💪 pic.twitter.com/BgYU0rg6Qa

— Eloi Badia Casas (@eloibadia) 13 de octubre de 2021

«Imatge de deixadesa»

«És un lloc amb moltes escoles (al terreny de la Josep Maria Jujol hi va haver un cementiri fins al 1820, per cert) i, per tant, amb una alta afluència de gent que s’afegeix a la mateixa mobilitat quotidiana: vida comercial, bars, restaurants, oficines...», detalla. També han detectat un «mal ús dels contenidors», cosa que es tradueix en abandonaments de bosses, que, en un espai tan dens, «generen una imatge de deixadesa». És curiós com el portaveu de l’ajuntament evita fer servir la paraula ‘incivisme’ i recorre a l’expressió, menys feridora, de ‘mal ús’. Finalment, adverteix de la presència d’excrements d’ocell, detall que no apareix durant la xerrada amb una desena de residents al carrer. Sí, en canvi, que hi ha racons a la placeta de Sant Miquel (no s’ha de confondre amb la plaça de Sant Miquel, situada al costat de Sant Jaume) o al carrer del Pou de la Riera on l’olor d’orina és a estones intensa i et fa enrere. En localitats com Mataró ja és obligatori, sota pena de multa, tirar aigua sobre el pipí de la mascota. Aquí, no.

Un veterà treballador de la neteja que feineja per Riera de Sant Miquel diu que està fart de treure bosses de les escombraries de dins de les papereres, una acció, per cert, que Girona perseguirà amb policies de paisà, segons ha anunciat aquest divendres l’ajuntament. Està acostumat «a trobar coses impensables» pel carrer i afirma que la ciutat «està més bruta que mai». «Està tot més porc, però també tinc clar que els responsables som tots, perquè el paper o el cigarret no cauen mai sols. Hi ha més incivisme, potser perquè ara fem més vida al carrer, no ho sé...».

Més taules

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Dos treballadors del bar Roble, un dels mítics del lloc, a la cantonada de Riera amb Antúnez, es miren estranyats abans de respondre. No tenien la sensació d’estar treballant en una ‘zona zero’ de la porqueria barcelonina. Una d’ells és veïna del barri i se sorprèn que s’hagi elegit aquest enclavament i no qualsevol de les places de Gràcia. «A tot estirar et diria que les fulles dels arbres, que les treuen i al cap de poca estona el terra en torna a estar ple. O el tema dels gossos; però res més», aporta el seu company, que no es queixa de la brutícia però sí que només els deixin posar dues tauletes a la terrassa.

Sobre dos quarts d’una del migdia, els nens del col·le que dinaran a casa surten al carrer. Tres nenes d’uns vuit anys, mentre les mares parlen de les seves coses, juguen a fet i amagar a la placeta. Darrere de la font, del banc o tapades pel tronc d’un cínamom. Sí, fa una mica d’olor de pipí, però no passa gaire sovint que els nens juguin sense por en un carrer de Barcelona.