El Pou de la Figuera o la neteja com a gresol de cultures

Sol dir-se que Ciutat Vella té la virtut de treure i posar alcaldes. I si calgués marcar un epicentre, el Pou de la Figuera, també conegut com el Forat de la Vergonya (per la demolició de vivendes que va generar aquest espai de més de 6.000 metres quadrats entre 1994 i 2005), tindria totes les butlletes, potser en disputa amb el carrer de Robadors i, per raons diferents, la plaça dels Àngels, la del Macba. Pot ser que hagin sentit dir que els taxistes, als anys 80, no s’atrevien a entrar a la Mina. Deien que ni la policia gosava ficar allà la sirena, en una dècada preolímpica que va tenir moltes coses bones però també el consum de l’heroïna i la delinqüència. Aquí passa una mica el mateix, però qui no entra són els tècnics municipals d’Urbanisme per transformar el lloc a fons. L’últim que ho va intentar va ser Joan Clos i li va sortir tan malament, amb els veïns atrinxerats contra un aparcament, que ja ningú més s’hi ha atrevit, més enllà d’intervencions quirúrgiques com les que té en cartera l’equip d’Ada Colau.

El Forat de la Vergonya està inclòs entre els 10 punts d’actuació immediata en matèria de neteja a Barcelona. Segons detalla un portaveu municipal, es tracta d’un «espai que cal cuidar, amb intervenció de neteja i elements urbans, per afavorir la convivència». «És una zona –prossegueix la mateixa veu– en la qual es fa molta vida al carrer amb gent diversa, de diferents cultures i, per tant, amb mirades diferents sobre l’espai públic». Arreglar el lloc, en conclusió, «permet alhora millorar la convivència». Un argument, el de l’ús intensiu a determinades hores, semblant a l’esgrimit en els casos de Sarrià i Trinitat Vella. Ciutat Vella, un districte dens i amb molta activitat al carrer, disposa de 163 equips de neteja (243 persones) en tres torns.

Tot el dia allà

A la plaça sempre hi sol haver petits grups de joves. No és que siguin sospitosos de res, però es fa inevitable preguntar-se què deuen fer allà durant tot el dia. La Toñi, que no es diu Toñi però no la posarem en problemes, explica que són allà matí, tard i nit. I és quan es fa fosc quan observa des de la seva talaia com trafiquen, com guarden la mercaderia entre els parterres i com molt sovint – «tres, només la setmana passada»– es registren baralles. Va arribar al barri el 2009 després que el seu marit morís i viu en un pis públic pel qual paga 300 euros al mes. Una ganga si no fos perquè la seva pensió és de 611 euros. Abans no arribava als 600, però resulta que al complir els 62 li han pujat una miqueta. «Sort que menjo poc», diu fent broma.

Diu, i això és una cosa que comparteixen dues veïnes més, més veteranes que ella, que la situació «ha anat a pitjor». No en brutícia, que en això sempre s’ha basculat sobre una mateixa taula, sinó en inseguretat. Fa un temps hi va haver una baralla de les grosses. La Toñi, advertida per la seva gossa, que sol lladrar quan hi ha baralla, ho va veure tot. Al cap de poca estona, i aprofitant que un agent passava per sota del seu portal, va agafar l’intèrfon: «¡Tssst! Senyor policia, pugi, que he d’explicar-li una cosa». I així, perquè ella els va veure llançar-lo, la Urbana va poder trobar un dels ganivets. S’atreveix menys amb la droga, que assegura que amaguen entre la brossa que marca el perímetre d’aquesta plaça rectangular en la qual hi ha un camp de futbol i de bàsquet i un parell de zones tancades amb jocs infantils. A l’altre costat, un hort urbà, un punt d’intercanvi de llibres i una figuera. I bancs una mica per tots costats.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La Toñi té molt estudiat com funciona la plaça. «Els joves roben als turistes o al que agafin i el botí el venen als més grans. Amb aquests diners, els xavals compren droga a aquests mateixos homes. O sigui, que ells ho controlen tot». Afirma que van ser especialment durs els anys dels nens que esnifaven cola i que es van instal·lar en el Pou de la Figuera. «Feien molta pena, però anaven tan malament que eren imprevisibles i era millor quedar-te lluny d’ells», relata aquesta veïna, que admet que continua tenint por tot i que mai ha tingut un problema al barri. Menys una vegada en què van intentar entrar a casa seva i el seu fill se’n va adonar i van poder evitar-ho.

El Forat de la Vergonya no és una vergonya de brutícia. Hi ha bosses al costat dels contenidors, grafitis, caca de gos als parterres, pipí a les cantonades (un, clarament humà, per l’altura...), però res fora del comú. A primera hora, l’escenari sol ser diferent perquè les nits són intenses. Tot això de la convivència (¿i el civisme?). «Tant de bo aviat tot estigui més brut, perquè voldrà dir que han tornat els turistes», fa broma un comerciant del pròxim carrer dels Calders. Ja estan tornant. Però al Pou de la Figuera n’entren molt pocs.